El món està canviant ràpidament i la nostra terra no es manté al marge dels canvis globals, les crisis i els girs polítics. L’eix de la centralitat política i el sentit comú popular s’estan torçant cap a la dreta. Això fa que les propostes rupturistes de classe i netament anticapitalistes siguin desplaçades als marges. Una mesura tan suau com la reducció de la jornada setmanal a 37,5 hores, és percebuda com massa radical i tombada per als governs sense cap mena d'oposició sindical o social. És important fer una anàlisi acurada de la situació i apostar per una estratègia encertada que ens porti a capgirar el decadent final del tardo-capitalisme.
La vergonya històrica palestina
El genocidi del poble palestí és una vergonya històrica que les generacions futures no podran comprendre. Davant d’aquesta barbàrie, no podem restar impassibles: tenim el deure d’utilitzar tots els mitjans al nostre abast per salvar vides i per rescatar la humanitat de la baixesa moral a què l’està arrossegant la complicitat internacional amb el sionisme.
Un temps gris i perillós
Vivim una època marcada per l’avenç de les idees d’ultradreta, que han penetrat en una part del jovent català, empès per xarxes socials i altres dispositius de comunicació que promouen un materialisme buit i un individualisme extrem. El racisme i projectes com Aliança Catalana intenten dividir el nostre poble, alimentant-se del desencís d’una part de la societat que es va sentir traïda pel procés independentista.
A escala global, la precarietat i els ajustos neoliberals estan sent capitalitzats per la vulgaritat i l’espectacle mediàtic de l’extrema dreta. En una Europa cada cop més petita al tauler geopolític, atrapada entre els Estats Units, Rússia i la Xina, una part dels seus pobles es replega en projectes ultranacionalistes i xenòfobs que amenacen drets i llibertats i ens aboquen a una nova il·lustració fosca i decadent.
Precarietat i submissió sindical
La classe treballadora catalana pateix cada dia més precarització: salaris congelats, pèrdua de poder adquisitiu, preus abusius de l’habitatge, l’energia, l’aigua i els aliments. La vida esdevé insostenible per a cada cop més famílies. Davant d’això, el sindicalisme del règim —CCOO, UGT, USO— actua com a mur de contenció del malestar en comptes de ser una eina de lluita i conquesta.
La nostra terra: història de revoltes
La història de Catalunya està marcada per revoltes populars i vagues que han posat en qüestió els poders establerts: les guerres remences, la revolta dels Segadors, les bullangues del segle XIX, la Setmana Tràgica, la vaga de la Canadenca o la Revolució Social de 1936. Totes elles ens recorden que sota aquesta terra hi batega un torrent antiautoritari i rebel que en qualsevol moment pot tornar a brollar. Només cal alimentar-lo amb arguments, organització i acció col·lectiva.
Esperança i organització
Tot i aquest panorama, sabem que arribarà el moment en què la gent treballadora, abocada a salaris de misèria i lloguers o hipoteques impossibles de pagar, entendrà que la riquesa s’ha de repartir. Per més que ens esforcem, si no heretem riquesa, morirem pobres. Cal que estiguem preparades per recollir aquest desencís i transformar-lo en força col·lectiva: organitzar-nos en sindicats de classe, autònoms, lliures de qualsevol lligam amb els poders econòmics, polítics i mediàtics, tant de les dretes ràncies com dels projectes socialdemòcrates liberals.
El bloqueig d’ahir a França contra les retallades del govern macronià, les revoltes contra la precarietat i la corrupció a Indonèsia o Nepal i la consolidació de les revolucions de Rojava o Chiapas ens marquen el camí.
Aquest 11 de setembre
Com a anarcosindicalistes, seguim apostant per l’autodeterminació dels pobles, per la independència de classe i per la consolidació d’organitzacions de masses anticapitalistes. Des de la unitat i la fraternitat, construïm un pol que planti cara a l’extrema dreta i al capitalisme neoliberal en decadència.
Terra i Llibertat
CGT Catalunya – Secretariat Permanent
