11S 2024: Ni Sociovergència ni extrema dreta. Independència de classe!
Dimecres, 11 setembre, 2024
Després d'anys convulsos en què la lluita per l'autodeterminació del poble català va ser desballestada per la repressió i les clavegueres de l'estat, i traïda per la classe dirigent processista, el desenllaç d'aquest cicle no pot ser més obscur per a la classe treballadora catalana.
El resultat és el retorn d'una sociovergència (PSC+JUNTS) gestora de la creixent despossessió de les classes treballadores; una casta progressista desarmada políticament que no ha pogut (o volgut) fer res més que posar alguns pedaços, per aturar els embats que el neoliberalisme imposa a les condicions de vida de la gent treballadora; i el reforçament d'una extrema dreta reaccionària amb perfils nacionals diferenciats (català o espanyol) però que en polítiques econòmiques, culturals i racistes, no es diferencien ni d'una coma.
Les derrotes col·lectives sempre són dures, i la frustració que genera aquesta precarietat a la qual ens ha portat la classe política, la sensació d'anar a contracorrent i de les constants derrotes a les quals acabem sotmeses la classe treballadora per la trituradora capitalista són difícils de pair i comporten anys de recuperació i reactivació. I en aquest clarobscur en què ens trobem ara, és on sorgeix aquesta onada reaccionària que ha infectat els caps de tants joves desencantats amb el seu futur i ha desacomplexat la vella guàrdia ultradretana, per mostrar el seu veritable rostre.
El rostre d'un capitalisme neoliberal descarnat, un individualisme nihilista i un projecte polític racista, que en sintonia amb Europa, busca que les classes que encara conserven part del poder adquisitiu i una part del proletariat nadiu més precari, s'enfrontin amb les treballadores més empobrides, les migrants. Tot per intentar mantenir els pocs privilegis que conserven.
I en aquest gir autoritari que està afectant també partits i moviments d'esquerres, la CGT com a organització anarcosindicalista, apostem per un model d'organització i lluita que prefiguri el model social al qual volem arribar. Un model horitzontal i autogestionari, un model confederal que superi el marc dels estats nació actuals. Apostem per la construcció de poder popular i de classe, que possibiliti una revolució social, que ens condueixi al comunisme llibertari.
Des de la CGT de Catalunya apostem per construir una força que superi el marc nacionalista i que entengui la lluita per l'autodeterminació com una eina integral per al control democràtic de la nostra societat. No lluitem contra un imperi per construir-ne un de nou.
Autodeterminar-se vol dir poder decidir sobre tots els assumptes que ens afecten com a societat, vol dir decidir sobre la producció i l'economia, sobre la propietat i l'ús dels habitatges, sobre l'educació, sobre la sanitat, sobre els recursos naturals i el territori. I ha de ser la classe treballadora des de les seves pròpies institucions realment democràtiques qui ho faci.
I per nosaltres han de ser els sindicats els qui gestionin el territori i l'economia. Sindicats de masses realment democràtics, on decideixin les bases i no les cúpules; uns sindicats independents de tot poder econòmic, de qualsevol partit polític i de qualsevol poder mediàtic. Perquè són els sindicats els que estan formats per qui dia a dia fa funcionar el món.
Per superar aquesta nova fase cal construir un pol de classe independent, organitzacions de masses que puguin arrencar grans victòries, que reconstrueixin la consciència de classe i que iniciïn un nou cicle polític on les treballadores en siguem les protagonistes. I en la calor d'aquestes lluites i vagues per qüestions materials, com els salaris o les condicions laborals, apuntem a un conflicte social i polític més profund: La despossessió de la classe treballadora per part de les elits, el capitalisme com a règim explotador, com a dictadura dels mercats sobre les persones.
Terra i llibertat.
11 de setembre de 2024, Secretariat permanent de la CGT de Catalunya.