13 anys d’injustícia: milers de professionals de la salut cobrant per sota del que els correspon

CGT diem prou: exigim reclassificació i compensació salarial. No és una qüestió tècnica: és una qüestió de voluntat política. Mantenir-los en categories antigues de lleis obsoletes no adaptades a la realitat europea, és mantenir una ficció legal per estalviar diners a costa de la classe treballadora.

Fa més de 13 anys que el personal sanitari i no sanitari de l’Institut Català de la Salut (ICS) pateix una infracategorització professional flagrant en un gran nombre de professionals i grups, malgrat tenir les titulacions que exigeix la Unió Europea.

Aquesta situació, que vulnera normatives comunitàries i drets bàsics, afecta milers de treballadores i treballadors. Quan ho reclames, s’emparen en unes lleis que venen de quan no existien els graus, ni els màsters, ni els doctorats, perquè no s’han actualitzat als canvis normatius interns ni als europeus. I d'això ja fa 20 anys!

Això no és un error: és una estratègia. Però no tolerarem més excuses.

Per posar un exemple. Amb l’aplicació del Pla Bolonya i la creació del Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Educació Superior (MECES) i del Marc Europeu de Qualificacions (EQF), fa ja més d’una dècada que totes les titulacions universitàries oficials de grau es consideren nivell 2 (equivalent a grup A1), però l’administració continua aplicant un sistema caduc que distingeix entre diplomats (A2) i llicenciats (A1). Això ja no té cap justificació legal ni acadèmica.

A la pràctica, aquesta distorsió fa que moltes categories professionals quedin encallades en grups inferiors, malgrat tenir el mateix nivell acadèmic i responsabilitat. Una qüestió que s’haurien de replantejar per al meravellós “Pla d’igualtat de l’ICS”.

Milers d’afectats a l’ICS

• Aquest greuge estructural afecta un important gruix de categories diverses: Infermeria, fisioteràpia, logopèdia, teràpia ocupacional, nutrició, tècnics superiors de prevenció de riscos...: totes amb graus universitaris oficials, però relegades al grup A2.
• Tècnics superiors sanitaris (radiodiagnòstic, imatge per al diagnòstic, laboratori...): situats al grup C1, tot i que els correspondria el grup B (creat però mai implementat).
• Tècnics de grau mitjà: assignats al C2, quan haurien d’estar al C1, ja que tenen titulacions professionals (cicles formatius) i no només l’ESO.
• Professionals no sanitaris com treballadors socials, educadors, administratius especialitzats o altres perfils altament formats.

És una discriminació institucionalitzada que condemna milers de professionals a un greuge econòmic i laboral sistemàtic.

Una cadena de responsabilitats... i excuses

A Catalunya... ens diuen que la reclassificació és competència del govern espanyol... I a Madrid... que correspon a la Generalitat i a l’ICS a través de les seves taules de negociació. Mentida. L’article 15 de la Llei 55/2003 de l’Estatut Marc habilita les comunitats autònomes a modificar les categories professionals per adaptar-les a les titulacions actuals sense necessitat de reforma legal estatal. De fet, altres comunitats com La Rioja o Múrcia ja ho han fet.

A més:

• El Tribunal Suprem ha dictat que la classificació professional ha d’anar d’acord amb la titulació exigida.
• La Comissió Europea pot iniciar procediments d’infracció contra Espanya per incomplir les Directives 2005/36/CE i el principi d’igualtat i no discriminació.
• La Carta de Drets Fonamentals de la UE estableix clarament el dret a una carrera professional en condicions d’equitat.

Un sector essencial amb un -43% de pèrdua salarial acumulada

A aquesta injustícia, cal sumar-hi que el personal de sanitat pública no ha vist actualitzat el seu salari segons l’IPC des de fa anys. Això ha generat una pèrdua de poder adquisitiu acumulada de més del 43%.

Tot plegat és un atac frontal a la dignitat professional d’un sector que ha estat al capdavant durant la pandèmia, que sosté el sistema sanitari i que continua sent infrafinançat i infravalorat.

Estimació aproximada de l'estalvi anual

Segons dades públiques, l'ICS compta amb aproximadament 50.000 treballadors. Si considerem que un 60% d'aquests podrien estar afectats per la infracategorització (incloent infermeres, fisioterapeutes, tècnics sanitaris, etc.), estaríem parlant d'uns 30.000 professionals.

La diferència entre els grups A1 i A2, o entre C1 i B, pot variar, però estimem una mitjana de 3.000 a 5.000 euros anuals per professional.
Multiplicant el nombre de professionals afectats per la diferència salarial, obtenim:
30.000 professionals × 4.000 € (mitjana) = 120 milions d'euros anuals

Aquesta xifra és una estimació i pot variar en funció de diversos factors, com ara antiguitat, complements específics, i altres variables salarials.

Aquest estalvi econòmic per part de l'ICS es tradueix en una pèrdua significativa per als professionals afectats, tant en termes econòmics com de reconeixement professional. A més, aquesta situació pot tenir repercussions en la motivació i retenció del personal, així com en la qualitat del servei prestat.

És important que les autoritats competents abordin aquesta qüestió per garantir una classificació professional justa i equitativa, d'acord amb les qualificacions i responsabilitats dels treballadors. L'ICS i el Govern de la Generalitat tenen competència legal plena per reclassificar els seus professionals, només és una qüestió de voluntat i aplicar el principi de jerarqui normativa.

Si no s’actua, ens tindran als carrers.

S'activaran altres accions d'important visibilitat per investigar la vulneració de drets i normatives.