CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

15M: Un any de petits i grans assoliments des de les places

Dimarts, 15 maig, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Reactivació del teixit associatiu i més agitació social: El 15 de maig de 2011 va ser l'inici de la multiplicació de l'activitat dels moviments socials en els últims mesos.

La democràcia i la cultura política, desbordades. Els partits governants no han recollit el malestar dels carrers, creix el seu descrèdit i a'estenen les iniciatives d'autoorganització.


Un any després de les manifestacions del 15 de maig de 2011, aparentment no s'ha aconseguit cap de les reivindicacions. Però una mirada més atenta serveix per a comprovar que el moviment 15M està assolint canvis en diversos àmbits.

Habitatge.
Desnonaments i ocupacions

Les accions més constants, visibles i reeixides portades a terme per activistes del 15M són els bloquejos de desnonaments. Encara que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) existia abans, en els últims onze mesos ha multiplicat la seva activitat i, amb el suport d'assemblees populars, ha pogut frenar 230 execucions en tot l'Estat. Mitjançant pressió popular i assessorament jurídic, la PAH presta ajuda efectiva als afectats per a negociar el deute i aconseguir lloguer social.

Aquesta plataforma se centra en habitatges hipotecats, però altres col·lectius també eviten desnonaments d'inquilins. Per exemple, la Associació 500x20, de Barcelona. “En el barri de Ciutat Meridiana, indignats i veïns hem aconseguit que en el mes de març no se n'executés cap”, explica Antoni, d'aquesta associació. El seu company Salva explica que “el 15M ha trobat en l'habitatge una manera més pràctica que en altres fronts, evitar desnonaments són petits triomfs que ajuden a gent”.

Algunes persones desnonades estan optant per ocupar habitatges. Des del 15M s'ha facilitat aquest procés amb iniciatives com el Edifici 15O a Barcelona o l'Hotel Madrid. Encara que aquest últim ja hagi estat desallotjat, en el seu moment va contribuir a millorar la percepció que l'opinió pública i certs mitjans de comunicació tenen de l'ocupació i s'ha generat una xarxa que segueix alliberant pisos. D'altra banda, des de tardor, les assemblees sorgides en les places han ocupat edificis buits en els quals celebrar les seves activitats. A Madrid hi ha set nous centres socials, i almenys vuit assemblees d'acampades d'altres ciutats han fet el mateix.

Xarxes de suport.
Veïnat a peu de carrer

A l'aixecar les acampades, el 15M va voler expandir les seves assemblees cap als barris. Carmen Espinar, de l'associació de veïns madrilenya La Flor i experta en participació ciutadana, comenta que, en alguns llocs, “la vida de barri s'ha revitalitzat”. De les assemblees multitudinàries de les primeres setmanes, que van “aconseguir recordar que les places no són només un lloc de trànsit”, s'ha passat a trobades més operatives: “s'està treballant en petits grups d'afinitat i hi ha més gent activa que fa un any, encara que no es percebi”. Per a Espinar, el teixit associatiu estava dormit i “el 15M va ser una injecció per a fer coses diferents,més atractives i dinàmiques”.

Un dels col·lectius que han notat l'impuls són les Brigades d'Observació de Drets Humans. Duien dos anys documentant controls policials racistes i ara perceben més interès. “Ja és rar que algú no sàpiga que hi ha redades racistes a Madrid”, afirma Ana, una brigadista. Han impartit tallers a moltes assemblees de barri, que s'han unit a la tasca d'alertar de redades. El 15M també ha girat la mirada cap als Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), ha llançat campanyes de denúncia i, a Màlaga, va arribar a acampar davant d'un d'ells. Així, es va frenar l'expulsió de Sid Ahmed Bouziane, un jove algerià la vida del qual corria perill perquè havia fugit d'un grup violent en el seu país.

Economia social.
No és la crisi, és el sistema

A la calor d'assemblees que posen en qüestió el model econòmic en crisi, es busquen alternatives de consum i s'estan fomentant projectes d'economia social. Per exemple, la Cooperativa Integral Catalana, que satisfà totes les necessitats econòmiques (productes, serveis i moneda social) de manera autogestionada, duia un any gestant-se quan va començar el 15M, però ha acabat d'arrencar en aquests mesos. El seu model s'està reproduint a Madrid, Andalusia, València, Cabo de Gata, La Rioja, València i Aragó.

La crítica al sistema financer ha suposat un bon any per a la banca ètica, que com menys compleix el principi de transparència. Triodos ha doblat el seu benefici en 2011, augmentant el nombre de clients un 24%. La xarxa Fiare, que opera a Espanya com agent de Banca Popolare Etica, i la cooperativa de serveis financers Coop57, també han augment el seu volum de dipòsits i crèdits substancialment. Aquesta segona parla d'una “demanda incessant de xerrades, tallers i seminaris” per part de col·lectius 15M.

A menor escala, les assemblees populars estan replicant formes de consum responsable: bancs de temps,comprats de barata, tallers d'autoformació, oci autogestionat, etc. La de Carabanchel, per exemple, recull menjar sobrant a Mercamadrid i la reparteix en el barri.

Política de partits.
Els límits de la democràcia

Des del 15M mai s'ha fomentat massivament cap opció de vot, però sí ha tingut influència en les dues eleccions en les quals ha estat present. Segons el CIS, un 18,8% dels votants ho va tenir en compte el 22 de maig i els partits minoritaris es van veure reforçats; és a dir, va contribuir a reduir el vot bipartidista. Un estudi de Manuel Jiménez Sánchez, de la Universitat Pablo de Olavide, va detectar que es va produir el major augment de vots nuls i en blanc des de 1987, amb major incidència en les ciutats on va haver-hi acampades. En les generals de novembre van tornar a pujar aquests vots i la suma del PP i el PSOE va seguir decreixent.

El 15M no ha contribuït a l'abstenció, segons Carolina Galais, de l'Autònoma de Barcelona. Al contrari, la seva aportació és donar-li un matís de protesta al vot: “DRY, #nolesvotes, #aritmetica20N i altres campanyes relacionades han animat a votar des de l'apartidisme, recomanant el vot crític, com expressió de desacord amb el sistema actual”.

Per a frenar la sagnia, des de PSOE i PP s'han fet picades d'ullet a les reivindicacions del 15M. Al juny, Rubalcaba va anunciar que la Llei de Transparència, després d'anys d'oblit, arribaria al Parlament. No ha estat fins a abril quan s'ha publicat el projecte. Organitzacions com X.net han assenyalat moltes deficiències, però almenys s'ha obert el debat. En la mateixa línia, la dació en pagament ha arribat al Parlament en diverses ocasions, però el codi de bones pràctiques del PP servirà per a pocs casos. Anteriorment, sí va haver-hi un petit avanç legislatiu: es va pujar el topall de sou que no es pot embargar per impagament d'hipoteques.

Està per veure la sort de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la dació en pagament retroactiva, la moratòria de desnonaments i el lloguer social, el procés del qual de recollida de signatures acaba de començar. El 15M de Màlaga ja ha passat per aquesta experiència: va registrar una ILP en el Parlament andalús precisament per a modificar el tràmit d'aquestes lleis i facilitar que prosperin. El Govern del PSOE va reformular la proposta i va acabar aprovant, amb els vots de tots els partits, una llei que baixava el nombre de signatures requerit, però era “massa light” i no fomentava realment la participació, segons el parer del 15M.

Paral·lelament, continua el descrèdit de la classe política i la resposta en els carrers. El CIS confirma la percepció dels partits polítics i el Govern com un dels majors problemes i especifica que des de maig hi ha un 4,7% més de participants en manifestacions. Segons dades publicades a 20 Minutos, 2012 va camí de batre rècords amb 60 protestes diàries. A València, al gener i febrer es van produir cinc vegades més manifestacions que en el mateix període l'any anterior.

Canvi cultural.
Descrèdit i col·laboració

El descrèdit esquitxa als mitjans de comunicació. Al molt comentat ús de xarxes socials (també xarxes lliures: N-1.cc ha passat de 3.600 a 40.500 habitants des de maig), cal sumar la proliferació de mitjans alternatius. Alguns reconeixen la influència del 15M, com Mas-público, un grup de extreballadors de Público que vol reflotar la capçalera. Fora d'internet, el periòdic Madrid15M és editat per les pròpies assemblees, va pel seu tercer número i ha arribat a 40.000 exemplars; Rebel·leu-vos, publicació per a l'autogestió, va imprimir-ne 500.000. Floreixen projectes culturals col·laboratius que recullen les formes de fer del 15M, com el documental 15M.cc, la factoria musical de la Fundación Robo o la biblioteca Bookcamping.

Luis Moreno-Caballud, professor de la Universitat de Penn que participa en Occupy Wall Street, descriu el 15M com “màquina de difusió de sabers” i lloa la seva capacitat de “producció anònima i col·lectiva del sentit; discursos apropiables, inclusius i potents pel seu difícil encasellament”. L'aportació del 15M, en la seva opinió, té a veure amb un canvi cultural: “la principal victòria és justament l'haver-nos proporcionat una forma de veure la vida en la qual l'important no són les victòries o les derrotes, ha reforçat una forma d'estar en el món basada en la col·laboració i no en la competició”.

* Article publicat en el núm. 172 de la revista Diagonal http://www.diagonalperiodico.net/Un-ano-de-pequenos-y-grandes.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció