18 de Novembre: la nostra elecció l’acció. Des de les 19h. a Plaça Catalunya de Barcelona
El divendres 18 de Novembre a les 19h a Plaça Catalunya: la nostra elecció l'acció. De de l'edifici 15o es va fer una crida per seguir passant a l'acció que ha sigut recolzada per diferents assemblees de barri i va ser aprovada com acció unitària per l'Assemblea General del 12 de Novembre de Plaça Catalunya. Es convoca a una concentra-acció i es demana que es porti material per passar la nit a l'aire lliure.
- Crida des de l'edfici15o
15 M / Edifici15o La Nostra elecció: l'Acció.
Mai més soles.
Avui 10 de novembre del 2011, aquí, al barri del Gornal de l'Hospitalet, volem recordar a M.P. i a la seva gent. Estem aquí per afirmar col·lectivament, un any després, que el seu suïcidi, el seu últim gest, aquell que concerneix i compromet el més fonamental que compartim, la nostra vida concreta, no serà en va i no el deixarem caure en l'oblit. En M.P. es va quedar sense feina, va ser desnonat i estava a punt de ser desallotjat per Adigsa; finalment va ser ignorat pels serveis socials. A l'edifici 15-O en som molts i moltes amb casos similars. Ara gràcies a les pràctiques de suport mutu que el moviment està generalitzant als barris ens hem trobat i hem passat a l'acció. Ara tenim un espai i som moltes per defensar-lo. Hem trobat una eina de lluita i avui i des d'aquí cridem a estendre-la!
Cridem a totes i tots aquells en una situació difícil, als que volen resistir junts i als que s'organitzen, a prendre edificis abandonats per omplir-los de vida comuna. L'acció de prendre l'edifici 15-O amb el Moviment ha posat a la nostra disposició una eina de lluita efectiva per fer front a la situació present. Cridem a persones amb fills vivint en espais inhabitables, a aturades i aturats, a joves i a jubilats, a famílies desnonades i ara disperses en cases d'amics i familiars, cridem a les assemblees de barri i a les xarxes de suport mutu, cridem a qualsevol dels grups i associacions que porten molt de temps organitzant-se als territoris, cridem a qualsevol a passar a l'acció. Hi ha milers de pisos buits i milers de persones en situacions impossibles. L'acció és irreversible. Només l'acció modifica la duresa de la realitat.
Nosaltres ja vam escollir actuar plegades, en cada territori i en cada conflicte, per mai més estar soles davant d'un poder que parla molt, promet falsament i amenaça sense parar, però no escolta. Perquè sabem que guanyi qui guanyi el 20N nosaltres perdem sempre, hem decidit passar per sobre de les eleccions i escollir actuar. Tenim un món per prendre.
Nosaltres som el 99%, nosaltres som qualsevol. Durant molt de temps hem patit cadascun a casa seva problemes que compartim: l'accés a l'habitatge, la dificultat d'arribar a final de mes, la manca de mitjans, l'entorn hostil a la feina i al carrer. Durant massa temps hem estat a la defensiva davant l'atac de l'estat capitalista contra les nostres vides.
Això ha produït un efecte terrible sobre les maneres amb què habitem tant el barri com l'activitat que ens sosté. Desconfiança i por davant els altres. Aïllament i amb aquest un sentiment de fragilitat i d'impotència que ens arribà a convèncer de l'inevitable fatalitat del món tal com és. Aquest estat d'esperit va deixar camp lliure a la corrupció que domina el planeta capitalista: el diner per davant de tot i de tothom; primar l'aparença espectacular de triomfs vergonyosos contra la riquesa de la vida comuna i la solidaritat pràctica; la destrucció de la resistència organitzada als barris i a la feina; la follia col·lectiva de la bombolla immobiliària i borsària -lloada des dels púlpits de la premsa com l'última ocurrència infal·lible per fer-nos sortir de la misèria. Llàstima que els “gurús” eren els mateixos banquers que ens escanyaven, que després esdevenien ministres d'economia perquè tot quedés en el mateix joc obscè de l'1%.
Ara hem despertat.
Amb el moviment 15M estem entenent allò que deia un savi del Renaixement: “La Fortuna no canviarà si no canvia l'Ordre.”
Nosaltres estem aprenent. Hem redifinit el territori, organitzant-nos a través d'assemblees de barris, pobles i ciutats. Estem redescobrint la solidaritat pràctica, aturant els desnonaments i desallotjaments de les nostres veïnes i veïns. Hem desterrat la submissió davant el desastre de les retallades, ocupant centres de salut, resistint-hi i proposant models autogestionats. Hem revolucionat la nostra manera d'informar i coordinar-nos, desenvolupant una xarxa autònoma de comunicació que ens permet avançar contra la confusió produïda pels grans mitjans. Hem passat a l'acció prenent edificis a Barcelona, Madrid, Sevilla, s'ha ocupat la Facultat, s'estan ocupant instituts i CAPs. Portem cinc mesos sense deixar d'aprendre i crear, i això no ha fet més que començar.
Ells, els capitalistes, han seguit endavant amb els seus plans d'austeritat i els seus cops d'estat financers. Volen fer de les nostres vides un pla d'austeritat. Mentrestant ens fan promeses d'una vida bona a canvi de sacrificis extraordinaris. Però sembla evident que si seguim així és impossible una vida bona. Al costat de les promeses, la por: l'euro s'enfonsa, Grècia s'enfonsa, Europa s'enfonsa, tot s'enfonsa. No han après res. Pensaven que ens manifestaríem eternament, manifestar-nos per acabar tornant a casa i esperar. No podien estar més equivocats.
Nosaltres, és a dir qualsevol, no només hem après que ningú ens representa i que totes les seves promeses són falses, també hem perdut la por. Hem passat de la indignació a l'acció. Hem decidit actuar.
La Nostra elecció: l'Acció.
15-M / Edifici 15-O
Convoquem una concentra-acció el divendres 18 de novembre a la plaça de Catalunya a les 19h.
http://acampadadebarcelona.org/index.php/es/acampadabcn/item/492-18n
- Comunicat de la Campanya d'Alliberaments Generals del 14 al 20 de novembre
Us fem arribar el comunicat de la Campanya d'Alliberaments Generals, en què es posa de manifest el nostre més absolut rebuig a la situació actual de retallades socials i desnonaments massius davant la qual l'Estat ha renunciat a la defensa dels interessos dels ciutadans per a seguir les línies que dicten els poders econòmics i financers. Aquesta campanya és una de les línies d'acció que han resultat de la I Trobada catalana del 15-M que tingué lloc a Ca l'Afou entre els dies 30 d'octubre i l'1 de novembre i es materialitzarà amb dos tipus d'accions, simbòliques i permanents.
A més a més, en el marc de les accions realitzades pel moviment en l'àmbit de habitatge s'ha de dir que la Comissió d'Habitatge d'AcampadaBcn, i alguns grups de treball, així com diverses comissions d'Habitatge de barris, vil·les i pobles estan treballant conjuntament amb diverses associacions veïnals, com ara l'Associació 500x20 o la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), perquè èticament no podem quedar-nos amb els braços creuats davant la situació actual d'injustícia i exclusió social que estem vivint actualment.
Tal com s'explica al principi del comunicat, "Vivim en un context extremadament injust". La campanya d'Alliberament d'espais denuncia la precarietat que suposa per a les persones el sistema de retallades socials i els desnonaments massius, que són una manifestació més de l'asfixia provocada als ciutadans menys afavorits pel sistema financer actual, en detriments dels drets més bàsics de les persones. Per a recuperar aquests drets es proposa, durant tota la setmana del 14 al 20 la realització d'una sèrie d'accions orientades a dotar d'un ús social a espais buits en una crida a la desobediència civil per part del poble per a recuperar la nostra dignitat.
En aquest sentit hem de recordar el cas de l'Edifici 15o com a resultat d'una acció realitzada durant la manifestació reivindicativa que tingué lloc el 15-O, i que ha donat una llar a famílies que en alguns casos portaven mesos dormint al carrer i que ha rebut un suport total entre les veïnes i veïns, associacions i entitats del barri, entitats sindicals, etc. Tal com s'explica detalladament en l'acte judicial del jutjat d'instrucció núm. 6, els pisos van ser atorgats per l'assemblea a les famílies després d'explicar la seva situació de carència absoluta d'un sostre i van comptar amb l'ajuda de nombroses associacions de caràcter assistencial o reivindicatives. L'acte ha estat considerat una victòria per part dels indignats, en primer lloc perquè diferencia aquest tipus d'ocupació de totes les que s'han fet amb anterioritat i perquè fonamenta legalment, mitjançant la jurisprudència en la matèria, que un cas com aquest s'ha de tractar per la via civil i no mitjançant procediment penal. En l'acte de sobreseïment del cas també s'evidencia que l'edifici, una mostra evident de la salvatge especulació immobiliària que ha arrassat el nostre país, va ser acceptat en dació en pagament en no poder fer front la promotora Versus 23.06 S.L. al pagament del deute que va contraure amb Cajamar per a la construcció de l'edifici, fent palesa així la doble moral de les entitats financeres que només accepten aquesta forma de pagament als poderosos (constructors, promotores immobiliàries, etc.) i la neguen als que tenen menys recursos. També es desprèn d'aquest acte que la propietat de l'Edifici 15o no és aigua clara, ja que hi ha un total de 14 entitats susceptibles de ser registrades en el registre de la propietat, els "propietaris" de les quals no ho han pogut fer, atès que no s'ha pogut obtenir el final d'obra ja que la promotora va al·legar fallida, i per tant, es podria afirmar que van ser estafats pel promotor.
Les accions judicials obertes contra l'acció de l'Edifici 15o, han fet que aquest rebés nombroses mostres de suport ciutadà i veïnal que legitimen l'ocupació, com demostra el fet que la carta que més de mig centenar d'entitats ciutadanes han dirigit al jutge instructor de la causa. Podeu veure el text complet i el llistat actualitzat d'entitats signats en el següent enllaç http://edifici15o.wordpress.com/category/apoyan/
Per altra banda, les retallades en un dret tan bàsic com és la sanitat han suposat també tota una sèrie d'ocupacions ben diferents, les ocupacions simbòliques que han portat a terme els propis usuaris i personal sanitari que es veuen directament afectats pel tancament de serveis i centres. Aquests tancaments reivindicatius s'han realitzat arreu de tot el territori de Catalunya: en hospitals com ara el Dos de Maig, Bellvitge o Vall d'Hebron; i també en Centres d'Atenció Primària com ara el CAP del barri de Sant Feliu a l'Hospitalet, el CAP Ca n'Oriach de Sabadell, el CAP Ernest Lluch de Can Tries a Viladecavalls, o els de Badia del Vallès, Breda, entre d'altres. En alguns casos les mobilitzacions ciutadanes, com per exemple a Castellbisbal o al CAP Ciutat Meridiana, els veïns van aconseguir renegociar el tancament dels serveis i mantenir el servei d'urgències obert.
Un cas paradigmàtic a aquest respecte és el de l'ocupació del CAP Rambla Marina, els ocupants del qual se'ls coneix popularment com a "iaioflautes". En aquest cas les veïnes i veïns del ja de per si castigat barri de Marina, a Bellvitge, amb una població de més de 30.000 habitants i carent de moltes de les infraestructures de què està dotada la ciutat com ara el Metro, i bregats en múltiples lluites veïnals contra les diverses administracions per a aconseguir un barri digne, van decidir en assemblea romandre al CAP per un període de temps indefinit per tal d'intentar evitar el tancament del servei de consultes d'especialistes. El fet de tancar aquest servei implica que els usuaris d'aquest centre de salut s'hauran de desplaçar a l'Hospital de Bellvitge, saturant les ja de per si llargues llistes d'espera d'aquest hospital. El suport de la ciutadania, entitats cíviques i associacions veïnals i sindicals ha estat total, i fins i tot l'Ajuntament de l'Hospitalet va aprovar el 26 d'octubre en el ple municipal una moció contra les retallades en el sistema sanitari públic que insta la Generalitat a tenir en compte el territori on es realitzen tancaments com el del CAP Rambla Marina.
Ja que el poder polític permet que hi hagi uns 4 milions de pisos buits arreu de l'Estat, i que alhora es desnonin unes 240 famílies al dia (40 a Catalunya) segons dades de la PAH, ens hem vist obligats a passar de l'indignació a l'acció. Per tot això, exigim: la derogació immediata de l'article 135 de la Constitució Espanyola; un canvi constitucional per tal que el dret a l'habitatge sigui considerat un dret fonamental; la dació en pagament per a aquells que no poden afrontar el pagament de la seva hipoteca; l'expropiació dels habitatges que han estat abandonats pels seus promotors o entitats financeres en fase de construcció; la demolició immediata de tots aquells edificis construïts en zones no urbanitzables amb una sentència judicial ferma; i, que l'Estat faciliti una borsa d'habitatges de lloguer social i de pisos de protecció oficial que pugui cobrir totes les ciutadanes i ciutadans més necessitats.
Comunicat de la Campanya d'Alliberaments generals del 14 al 20 de novembre de 2011
Vivim en un context extremadament injust. La situació actual de retallades socials i desnonaments massius posa de manifest que els poders econòmics i financers dicten les línies a seguir pels governs de torn.
La ja vigent Constitució espanyola, dictada pel capital internacional i aprovada a esquenes del poble, no només no ens representa, sinó que no la reconeixem com a vinculant per nosaltres.
Amb l’aprovació sense referèndum d’aquest canvi constitucional, s’ha demostrat de manera definitiva que la sobirania popular no controla l’estat, el qual ha estat usurpat pel poder econòmic.
El poble ha dit prou. Un govern que actua en benefici d’uns pocs és il·legítim.
L’episodi del segrest constitucional ha estat la gota que ha vessat el got. Han estat ja més de tres anys de crisi, en què els poders financers han estat rescatats amb els diners de totes. I ho han agraït desnonant massivament i deixant desenes de milers de famílies en una situació d’extrema necessitat.
Davant la precarietat que el sistema financer està provocant en la major part de la societat i la manca de voluntat manifesta per part de les institucions públiques per garantir els drets socials i donar solució a les injustícies que estem vivint.
Davant la demanda de solucions per part de la ciutadania, cada vegada més insistent, ens disposem a actuar.
Estem decidides a trobar les nostres solucions i conseqüentment amb els nostres principis, recuperar el dret a l’habitatge i fer-ho realitat i permanent. El nostre compromís és amb el bé comú i per això, seguint el nostre deure legítim com a ciutadanes ens sentim legitimades per alliberar espais en desús per a que passin a ser autogestionats pel poble.
Els espais buits que el poder tanca seran recuperats des del poble i per al poble.
En l’actual context polític on sabem que darrere les eleccions hi són els Bancs, darrera d’aquesta acció hi és el poble.
Per aquest motiu convoquem a la setmana d’Alliberaments generals que serà entre el 14 i el 20 de novembre, arreu del territori.
Recuperant els espais que són del poble, recuperarem la dignitat.Entenent-la com el nostre dret a desobeir lleis contràries al benestar dels pobles.Davant l’acció colpista dels de dalt, el dret de desobediència de les de baix.
