CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

18,9 milions en subvencions per a la indústria militar catalana

Dijous, 14 novembre, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Celia Castellano Aguilera | Setmanari Directa

La majoria de la població ho desconeix, però, a Catalunya, hi ha 35 empreses que dissenyen, fabriquen i distribueixen components i tecnologies per armament que acaba en mans d’exèrcits de tot el món. La petita indústria militar catalana, que dóna feina a 478 persones i factura 124 milions d’euros anuals, està subvencionada per la Generalitat, que entre el 2002 i el 2011 va abocar-hi 18,3 milions d’euros públics. Aquesta xifra s’enfila als 62,6 milions si tenim en compte les subvencions rebudes per Nissan, subministradora de vehicles de l’exèrcit espanyol.

Les dades van ser revelades el mes de juny per un informe de Pere Ortega, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Ortega només va comptabilitzar les subvencions que van rebre les empreses ubicades a Catalunya –no es disposa de dades de les empreses espanyoles amb seu catalana– a través de la Direcció General d’Indústria –antiga Secretaria d’Indústria i Empresa– i el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarials (CIDEM).

18,6 milions en nou anys

Les 35 empreses catalanes, la majoria de les quals estan lligades a l’enginyeria i l’aeronàutica, representen una part molt minsa de la producció que es fa al conjunt de l’Estat espanyol: un 1,9% de la producció estatal i tan sols un 1,6% de l’ocupació laboral. Segons l’informe sectorial d’indústria aeroespacial de 2013, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, Catalunya abasta un 5% d’aquesta indústria (xifra que el Delàs redueix al 2%), davant el 60% de Madrid, el 15% d’Andalusia o el 15% del País Basc.

La baixada de la facturació provocada pels efectes de la crisi en un dels principals clients d’aquestes empreses, el Ministeri espanyol de Defensa, no ha afectat el ritme de les ajudes de la Generalitat, que s’ha mantingut força estable. Entre l’any 2002 i el 2011, les empreses van rebre 18,6 milions d’euros –62,6 si hi comptem Nissan–, xifra que dobla les ajudes rebudes al llarg dels anys 90. Durant el període estudiat pel Centre Delàs, que correspon, gairebé totalment, a les dues legislatures del tripartit, es van atorgar 17,1 milions: 6,3 durant el mandat de Pasqual Maragall i 10,8 durant el de José Montilla.

La indústria catalana d'armes

Deu de les empreses catalanes d’armes s’agrupen al hòlding EADS (European Aeronautic Defence and Space company), que integra companyies centrades en l’enginyeria, l’aeronàutica, l’electrònica i la mecànica militar: Aritex Cading, CIMSA, GTD Sistemas de Información, Gutmar, Indra Espacio, Industrias Puigjaner, Mier Comunicaciones, Rucker Lypsa, SENER i Serra Soldadura. El 2009, el hòlding va impulsar un projecte per crear un Centre d’Excel·lència d’Avions no Tripulats a Jaén, que va rebre el suport de la Generalitat. El centre, que s’està acabant de construir, acollirà “instal·lacions d’excel·lència” per experimentar amb el que es coneix com a drones, avions no tripulats usats pels EUA per fer atacs selectius a l’Afganistan i el Pakistan, que van provocar la mort de més de 700 persones només entre 2008 i 2009.

Les empreses que es dediquen a la fabricació d’armes són relativament escasses i predominen les que es dediquen a subministrar productes i serveis i les contractistes que comparteixen el vessant militar amb un de civil. Un cas notable és el d’Expal, empresa del grup Maxam, l’antiga Unión Española de Explosivos. Maxam s’encarrega de la producció de material civil (explosius per a caça esportiva) i, a través de la seva filial Expal, fabrica bombes i projectils de diversos calibres adreçats a la indústria militar. En el passat, fabricava mines antipersones –prohibides internacionalment amb la signatura del tractat d’Ottawa el 1999 pels seus efectes devastadors– i bombes de dispersió, prohibides des de 2008.

En el camp de les empreses de serveis que treballen per al Ministeri espanyol de Defensa, destaca Applus, una multinacional dedicada a la certificació d’automòbils i a l’assistència tècnica. El 75% de les accions d’aquesta empresa pertanyen a Carlyle Group –corporació de capital risc amb seu als EUA que la va comprar el 2008– i el 25% restant a empreses i entitats financeres catalanes com el RACC, Unnim-BBVA i Catalunya Banc. Applus, que té el 50% de les estacions d’ITV de certificacions d’automòbils, és contractista de Navantia, a qui certifica bucs de guerra i submarins S-80. Darrere Carlyle Group, hi trobem la família Bush, la família Bin Laden, especuladors com George Soros i també l’exprimer ministre britànic John Major, l’exsecretari d’Estat dels EUA James Baker o el germà de l’expresident francès Nicolas Sarkozy, que és president del grup.

Aeronàutica militar

Des de l’any 2000, les institucions s’han esforçat per estructurar un pol d’aeronàutica a Catalunya a través de dos grans projectes: l’Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai (BAIE) i la construcció del Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai (CTAE).

L’exalcalde de Barcelona Joan Clos va donar l’impuls, el 1999, per crear una plataforma integrada per diverses empreses vinculades a l’aeronàutica, la BAIE, per assentar el sector a Barcelona. La iniciativa va comptar amb el suport de la Generalitat, el Ministeri espanyol de Ciència i Tecnologia i els ajuntaments de Barcelona, Sabadell, Reus, Badia del Vallès i el Prat de Llobregat (tots amb aeroports), així com de la UAB, la UB i la UPC, que manté línies de recerca universitària amb indústries relacionades amb l’aeronàutica militar com EADS, Sener i Indra. El president de BAIE és Fernando de Caralt, exdirector de Construcciones Aeronáuticas SA i expresident de l’Asociación Española de Fabricantes de Armamento y Material de Defensa y Seguridad, la patronal del sector d’àmbit espanyol. Actualment, Caralt també és el gerent de CIMSA, empresa del sector aeronàutic amb una producció dedicada a la indústria militar entre un 50% i un 70%, segons dades del Centre Delàs.

L’altre impuls, juntament amb BAIE, va ser la creació del CTAE. En aquest àmbit, un projecte que va fracassar perquè cap empresa no es va voler ubicar a l’emplaçament proposat, va ser la creació d’un Parc Aeroespacial i de Mobilitat per a Catalunya, que es preveia ubicar a Viladecans i estava impulsat per BAIE, la UPC, AENA, la Caixa, el Banc Sabadell, la Generalitat i els ajuntaments esmentats abans.

Pel que fa al món estrictament empresarial, cal destacar l’aeronàutica GTD, dedicada a produir components per a avions de combat. Actualment, pretén fabricar –juntament amb la francesa Nexter Systems– 300 unitats del vehicle blindat de rodes 8x8. A la seva pàgina web, l’empresa emfatitza “els bons resultats” que està donant per a l’exèrcit francès el vehicle d’on prové el 8x8, el blindat de combat d’infanteria (VBCI). L’armada francesa l’usa a l’Afganistan i, anteriorment, s’ha utilitzat a Mali i al Líban. El nou vehicle s’ha ofert a l’exèrcit de terra espanyol per un valor de 1.300 milions d’euros. El ministeri encara no ha obert el concurs.

Una indústria per generar deute i dèficit públic

Les administracions públiques justifiquen els ajuts a empreses d’armament perquè consideren que treballen en sectors d’alta tecnologia que, suposadament, fabriquen productes molt competitius. No obstant això, no s’ha demostrat que el material militar repercuteixi favorablement al mercat civil com a bé productiu, ja que no té valor de canvi.

Segons afirma Pere Ortega a l’informe del Centre Delàs, les armes comporten una disminució de l’economia productiva pública i “generen un efecte inflacionista sobre les economies dels estats, ja que la despesa que ocasionen a les arques públiques no es compensa amb ingressos, sinó que produeix endeutament i dèficit públic”. No obstant això, la despesa militar espanyola va arribar a l’1,8% del PIB el 2012 i va suposar un 5,18% dels pressupostos generals de l’Estat.

En total, segons un altre informe del Centre, La Insoportable Deuda militar de España, la despesa militar de 2012 va ser de 769 milions d’euros. Cal recordar que l’Estat espanyol té un deute públic del 92,21% del PIB. Entre 1990 i 2008, la indústria d’armes espanyola ha rebut 50.000 milions d’euros en inversions.

Tot i que, el 2013, la inversió pública ha disminuït als 557 milions, el Ministeri de Defensa ha signat contractes per un valor de 30.728,51 milions d’euros pels pròxims anys. Cal no oblidar el paper que han tingut les entitats financeres en tot plegat. El setembre de 2012, es va aprovar un crèdit no previst de 1.782 milions d’euros per a l’adquisició de nou armament i, enguany, Defensa pretén demanar un nou crèdit de 1.000 milions d’euros.

Segons el Centre Delàs, 42 entitats financeres espanyoles i estrangeres han finançat 30 empreses d’armament espanyoles i han destinat 1,3 milions d’euros al sector entre 2007 i 2011. Una recerca de 2011 del Centre d’Investigació Profundo per a l’ONG SETEM revela que, entre els bancs que financen armes assíduament, hi ha cinc entitats catalanes: Banc Sabadell, la Caixa, Bankia –que ha absorbit Caixa Laietana i Bancaja–, CatalunyaCaixa i la Banca March.

* Article publicat a l'edició 335 del Setmanari Directa d'octubre de 2013.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print