18D: Jornada de lluita pels drets de les persones immigrants i contra els Centres d’Internament per Estrangers
El pròxim 18 de Desembre serà el dia internacional dels immigrants, en aquest marc volem realitzar una Jornada de lluita pels drets de les persones migrants i contra els Centres d'Internament per Estrangers.
Volem que aquest dia pugui ser una mobilització conjunta i comuna. Sentim la necessitat de reflexionar col.lectivament entorn als conflictes derivats de polítiques d'estrangeria que criminalitzen a les persones migrants i que restringeixen el seu accés a serveis, recursos, .. a la dignitat.
Per això no us convoquem només a una Manifestació sinó que obrim un procés d'anada i tornada per fer del 18D una mostra de solidaritat i un dia reivindicatiu.
MANIFEST 18D
Dia de lluita pels drets de les persones immigrades i pel tancament dels CIE’s
Immigrants i autòctons sofrim les conseqüències de la Crisi. Vivim la desigualtat social i la falta d'una autèntica democràcia.
Suportem l'abús de les hipoteques i la injustícia de milers de pisos buits al costat de milers de famílies sense llar.
Cobrem miserables salaris amb treballs precaris i en l'economia submergida o som parats als quals ens neguen el pirmi, mentre els amos de les multinacionals i els polítics es pugen el seu propi sou.
Tots sofrim la repressió policial i la criminalització mentre els seus robatoris i la seva corrupció romanen impunes.
L'atur ha crescut tremendament, 1 de cada 3 immigrants a Espanya està sense treball. Però a més, a causa de la Llei d'Estrangeria, la falta de treball té per a nosaltres una greu conseqüència, no podem aconseguir els papers, ni renovar-los, ni reagrupar a les nostres famílies. Per a tot això fa falta un contracte i amb cinc milions de desocupats aconseguir-lo és pràcticament impossible.
El govern de Mas a la Generalitat ha tret tota ajuda a milers de desocupats i entre ells a familiars immigrants que manquen de qualsevol recurs econòmic. El sistema ens condemna a l'atur, el govern a la misèria i la policia a l'expulsió. A més ara Rajoy i el PP, amb la seva majoria absoluta, amenacen amb eliminar l'arrelament.
Som més de mig milió d'immigrants sense papers als quals se'ns nega tota possibilitat d'aconseguir-los i amb això tota possibilitat d'un treball digne.
Els i les immigrants som també víctimes de les redades, l'assetjament policial i la xenofòbia. Se'ns converteix en criminals pel nostre simple aspecte o color. Som detinguts sense haver comès delicte algun, pel simple fet de no tenir els papers en regla. Se'ns tanca en els CIE’s, pitjor que presons, autèntics Guantánamos en la falsament democràtica Europa. I finalment se'ns expulsa.
Se'ns acusa injustament als i les immigrants, de ser els causants de la crisi econòmica. No som els responsables de la crisi. És el govern el que ha invertit els diners dels impostos que tots paguem, també nosaltres, a rescatar als bancs i ara aprofiten per a fer retallades socials que de nou pagarem tots.
Tots i totes som immigrants, tots i totes estem indignats, tots i totes hem de sortir a lluitar contra aquesta injusta situació. Contra la Llei d'Estrangeria, per la igualtat de drets per a tots i totes.
Pel cessament de les redades, el tancament dels CIE’s i que s'aturin les expulsions.
No a les persecucions discriminatòries dels Serveis d'Ocupació i Benestar Social contra els i les immigrants
Per un salari social per a tots i totes que ens permeti viure.
El dia 18 de desembre és el dia de l'immigrant. Ha de ser un dia de lluita d'immigrants i autòctons, junts, contra el pagament de la crisi que ens volen imposar, contra les retallades i per la igualtat de drets.
Estem preparant entre tots i totes una gran mobilització en la qual et convidem a participar el Diumenge 18 de Desembre:
MANIFESTACIÓ, 12:00 h. Plaça Universitat de Barcelona.
CONCENTRACIÓ, 17:00 h. CIE de Zona Franca.
Què és el 18D?
El 18 de Desembre es reconegut com el dia internacional dels Immigrants. A Barcelona se celebra de forma folclòrica i varies entitats i associacions de migrants se'ls hi dona la oportunitat de mostrar el que fan, a mode de fira d'entitats. A la vegada, les entitats de migrants que tinguin més relació amb l'Ajuntament de Barcelona son guardonades en una cerimònia que es realitza al Parlament.
Al 18D es important que hi hagi aquest reconeixement institucional, no es la nostra intenció cobrir la data, sino complementar-la amb el que creiem que ha de ser un dia on mostrem reivindicacions socials i denunciem el racisme i les polítiques d'estrangeria que criminalitzen i fan de les persones migrants subjectes més vulnerables.
El 18D es un dia que pensem que hem d'aprofitar per reflexionar, visibilitzar i denunciar tot allò relacionat amb les migracions i la condició de migrant que no ens agrada.
En aquesta data portem 4 anys coordinant-nos amb altres territoris de l'Estat Espanyol y realitzant una Marxa cap al Centre d'Internament d'Extrangers.
Aquest any a Barcelona hem cregut convenient fer una jornada de lluita al carrer, al ser tantes i tantes les coses que volem denunciar. Tot i que no ens oblidem del CIE de Zona Franca, que és on volem finalitzar la jornada.
El programa del 18D:
Accions, Xerrades, etc. Prèvies al 18D a barris, pobles, col.lectius, etc.
18D:
12h: Ens trobarem a la Pl. Universitat per iniciar la manifestació que ens durà fins al Parc de la Ciutadella.
14.30h: Dinar solidari elaborat per les famílies de l'Edifici 15o al Parc de la Ciutadella
16.30h Ens trobem a Plaça Espanya (les que dinem a la Ciutadella hi anirem plegades) per agafar el bus 109 cap al CIE de Zona Franca (si algú es retarda ha de baixar al carrer E)
17h Concentració amb batucada al CIE de Zona Franca (porteu el que faci falta per fer soroll). Volem que ens sentin els de dins!
Perquè una jornada de lluita entorn el 18D?
Seguidament volem posar sobre la taula diversos conceptes i dades que poden ser d'utilitat a l'hora de reflexionar sobre les migracions i la condició de persona migrant. De ben segur moltes coses ja les sabeu i n'hi ha de noves que es poden afegir a aquest document.
Les redades racistes...
Els controls d'identitat, invisibles pels blancs amb papers, estan presents en la vida quotidiana de les persones migrants. Fan que la frontera estigui a tot arreu, a totes hores. Els migrants no poden deixar de viure a la frontera. Les redades són el principi d'un recorregut que consisteix en ser detingut, ser internat en un CIE i ser expulsat al pais d'origen. Sortir del metro en determinades parades comporta un perill de deportació similar a saltar la valla de Ceuta.
Les batudes policials basades en trets ètnics i racials són usuals als barris amb alta concentració de població migrant, la qual cosa constitueix una violació flagrant dels drets humans. Encara que el Govern negui la seva existència, la pròpia ONU, a través del Comitè per a la Discriminació Racial, ha exigit “eradicar” aquestes actuacions a les autoritats espanyoles.
Les batudes son un dels engranatges més forts de la maquinaria de deportació (redada +internament +expulsió). Aquestes son mutables i poden prendre forma de gran dispositiu policial a la via pública, o batuda policial en un centre de treball, o en una vivenda, o sense forma de batuda també hi ha possibilitat d'obtenir una carta d'expulsió.
Els CIEs...
Els CIES porten funcionant des de 1985. No obstant això, va existir un greu buit legal en relació a la seva regulació fins a febrer de 1999 i, posteriorment, en la Llei i el Reglament d'Estrangeria.
La seva funció és la detenció cautelar i preventiva d'estrangers irregulars tot esperant ser expulsats. Cal tenir en compte que la funció del CIE es internar a persones per a expulsar-les, i l'excusa que han comès una falta administrativa (igual que no renovar el carnet o aparcar en una zona prohibida) que és la de no tenir paper. Malgrat això poden estar detingudes en aquests centres fins a 60 dies.
Les presons, malgrat les seves condicions tan dures de vida i la indefensió i vulneració dels drets humans que existeix en el seu interior, almenys compten amb un ordenament compacte amb Llei i Reglament. En canvi, els *CIES no compten amb aquesta regulació exhaustiva tant de sancions com del mateix procediment sancionador.
Sempre hi ha, per tant, un percentatge important d'estrangers indocumentats als quals l'administració deté, els incoa un expedient d'expulsió i els reclou durant un cert temps en algun dels centres d'internament però que després són posats en llibertat. El més greu de tot aquest procés és que l'estranger que és posat en llibertat amb una ordre d'expulsió, queda en una situació de total desemparament legal i de precarietat social. L'ordre d'expulsió, si un lletrat no aconsegueix revocar-la, impedeix que l'estranger pugui “regularitzar” la seva situació legal i fer exercici dels drets que té com a persona.
A Barcelona tenim el CIE de Zona Franca, és un dels més grans de tot l'Estat Espanyol i és son solen portar a gent que ha arribat a l'Estat en pastera. En el CIE de Zona Franca no hi solen portar a dones, per tant com veiem, la dispersió en els Centres d'Internament és molt gran i per tant la ruptura de les xarxes socials i el contacte familiar també.
A banda d'això hi ha més situacions de vulnerabilitat, el CIE és un espai aïllat, sense reglament, on la policia nacional fa i desfà i on la integritat humana es veu vulnerada en tot moment.
Migració i mercat de treball...
Les condicions de vida a les quals s'enfronten les persones migrants a la seva arribada a l'Estat espanyol van lligades a unes polítiques migratòries que permeten i fomenten l'explotació. La falta de reconeixement dels drets socials, laborals i polítics, al costat del desarrelament que sofreixen en un entorn que no és el seu i que moltes vegades els és hostil, creen una situació de vulnerabilitat que és el brou de cultiu per a l'explotació d'aquestes persones. Moltes d'elles estan sotmeses a més a la pressió de pagar els deutes que han contret per poder viatjar a Europa i d'enviar diners a les seves famílies.
És necessari a més relacionar l'explotació de les persones immigrants, amb i sense papers, amb l'augment de la precarietat de la població autòctona. Aquest procés, conseqüència de la desregulació dels mercats de treball i la pèrdua generalitzada de drets, forma part de les transformacions del capitalisme en les últimes dècades. La creixent inserció al mercat mundial implica l'exigència de permanents millores de la competitivitat. Les conseqüències les sofrim en forma de desmantellament de sectors econòmics tradicionals al nostre territori (agricultura, mineria, siderúrgia…), deslocalitzacions d'empreses a altres zones del planeta, etc.
És important entendre que tant la població immigrant com l'autòctona són víctimes d'aquest procés. No obstant això, en moltes ocasions es promou l'enfrontament entre els milions de pobres que viuen al primer món. La població migrant apareix com la culpable de la precarietat: se l'acusa de pendre llocs de treball a la població autòctona i d'empitjorar les condicions laborals. Però les centenars de milers de persones immigrants explotades, igual que gran part dels milions de persones que van sortir d'Espanya a alimentar els mercats de treball d'Argentina o d'Alemanya, per posar exemples, d'altres períodes històrics, es van convertir en instruments del capital per reduir costos i obtenir beneficis.
La feminització de les migracions...
L'extensió i intensificació de la pobresa als països perifèrics i els processos migratoris que provoca exigeixen una anàlisi específica de la situació de les dones. D'una banda, mostrant les especials condicions de misèria que sofreixen als països perifèrics. Per una altra, analitzant com una de les característiques dels fluxos migratoris actuals és el protagonisme creixent de les dones en els mateixos. Finalment, establint relacions entre el que succeeix en les perifèries amb les famílies de les dones migrants i les funcions que aquestes passen a ocupar en la nostra societat.
Racisme
Els discursos del racisme no són nous. Existeixen des de fa segles. Ja els grecs parlaven de bàrbars per anomenar als estrangers que eren diferents a ells i, per això, tenien menys drets. La paraula "bàrbars" ve de barbarein, que vol dir "balbotejar", és a dir que parla un idioma que no s'entén, que no és el nostre. Després vindrà la idea de la superioritat europea, blanca, occidental, en relació amb gents d'altres continents. Això va créixer molt amb les exploracions d'altres continents. Des de 1492, quan Cristòfol Colom va descobrir aquestes terres, ja hi havia una manera de descriure i nomenar als altres com a diferents de nosaltres europeus, en general, amb un to de superioritat. En aquella època, el debat era si els salvatges tenien ànima o no. Des d'un punt de vista religiós, els colonitzadors es preguntaven sobre aquestes gents que no eren cristianes. Després, als segles XVIII i XIX, sorgeixen les ciències de les races que mesuraven els cranis de forma absurda per establir la superioritat d'unes races sobre unes altres. Els científics inventen el racisme, la qual cosa després va ser utilitzat pels polítics per legitimar l'esclavitud i la dominació europea sobre els no europeus. Llavors, es tracta de fenòmens molt antics. La colonització era una forma de globalització.
Gran part de la producció i reproducció dels discursos racistes és una cosa de les elits. Això és així perquè les elits tenen control sobre el discurs públic. Són elles les que fan les lleis, elles escriuen els periòdics, elles fan la ciència, elles fan la justícia. El discurs dominant en una societat és el discurs de les elits i no de la gent comuna i corrent. La gent comuna gairebé no té veu en el discurs públic. Si la té, és a través dels partits polítics -d'esquerra o de dreta-, però, una altra vegada, són les elits que són els líders d'aquests partits. Després de moltes anàlisis dels discursos, observem que les elits preformulen el racisme. Tal vegada no d'una manera tan extrema i explícita. Però elles són les primeres a parlar de "ells" com a diferents, com a delinqüents, com aquells que no respecten la nostra cultura i els nostres valors. Mentre que la gent comuna i corrent no sap ni de què es tracta. Els polítics, els policies, els jutges, els empresaris i els periodistes són els primers que saben i identifiquen que els immigrants estan arribant. Les elits defineixen si aquestes gents són "bones" o "dolentes" per a la societat que els rep.
I el racisme interioritzat...
Hem estat socialitzats amb el racisme, la superació d'aquesta forma de mirar el món no és una qüestió purament teòrica, paral.lelament a la ruptura amb els prejudicis i els esteriotips hi ha d'anar vinculada un procés d'apropament, empatia i identificació amb l'altre, ja que no tant sols és la visió, sino també les pautes de conducta que hem incorporat les persones blanques i occidentals, que a més perpetuen una cultura d'exclusió amb l'altre.
((Fonts: Jo no sóc racista, però...: justificant la discriminació Escrit por Margarita García O'Meany, www.localcambalache.org, www.mugak.eu ))
Com participar des del meu barri/poble/ciutat o col.lectiu?
Partint d'una reflexió conjunta on ens podríem preguntar:
Quanta gent migrant participa a la meva assemblea? Què faig quan veig una redada per documentació al carrer? Quin tracte m'agradaria que se'ls hi donessin a totes les persones? Com esta composat el meu barri/poble/ciutat i com em relaciono jo amb la gent que hi viu? Jo no soc racista, però...
Hi hauria moltes més preguntes que ens podríem fer, sense respostes concretes, no hi ha la intenció en aquest escrit de dir que és el bé i que és el mal. Però si que veiem que hi ha maneres que ens convencen molt més de les que s'estan duent a terme amb les persones migrants.
Si us interpel.lem es per intentar fer d'aquest dia un moment de reflexió comuna, la convocatòria és el dia 18 de desembre a les 12h a Plaça Catalunya, us animem a no venir soles, venir juntes, portar reivindicacions conjuntes en forma de cartells, pancartes, fer un cercavila pel vostre barri, poble, fer una jornada el dia abans de sensibilització, realitzar una xerrada sobre racisme, polítiques d'estrangeria, CIE's, us convidem a ampliar el suport mutu, a solidaritzar-vos/nos, a pensar en les fronteres, les polítiques de control i vigilància, els estereotips, l'estigma i els drets humans, a senyalar els punts foscos del vostre barri, poble, a intentar construir un territori lliure de redades, a demanar el tancament dels Centre d'Internament, a venir a la concentració del CIE a la tarda i comprendre i denunciar les situacions de vulnerabilitat, a pensar en la discriminació cap a les dones migrants, la maquinaria de deportació, la deportació per la gana, la discriminació a l'escola, el racisme interioritzat, us convidem a fer una radiografia del vostre barri, poble, i veure on es pot intervenir, obrir espais de confluència i assessoria amb les persones migrants, ... Us convidem i ens convidem a la Jornada de Lluita que volem que sigui el 18D.
En el moment que el vostre barri, poble, col.lectiu hagi planejat accions i activitats entorn el 18D envieu-les a 18desembrebcn@gmail.com on intentarem fer un recull i penjar-les al blog.
http://18desembrebcn.blogspot.com
