20 de novembre de 2010: la CGT fa una crida a la mobilització antifeixista

EL FEIXISME I EL RACISME SÓN FILLS DEL CAPITALISME

Ens trobem en un context en que els missatges i les propostes de caràcter racista i xenòfob es van estenent, per un costat entre els partits de l'arc parlamentari, el PP de forma especial però també en sectors d'altres forces polítiques, i per l'altre entre partits emergents de caràcter clarament ultradretà com Plataforma per Catalunya, que intenten aglutinar els diferents sectors de l'extrema dreta que fins ara tenien un paper totalment marginal.

Europa s'està dretanitzant, i el nostre país no n’és una excepció. Per això aquest 20-N és especialment important mobilitzar-nos,  cal recuperar el carrer i mostrar el nostre rebuig frontal al feixisme i a les diferents formes d'autoritarisme. En primer lloc per una qüestió d’història, de recuperar i defensar la nostra memòria anticapitalista, d'homenatjar i recordar a totes aquelles persones que han lluitat contra el feixisme i el capital.

La dictadura feixista de Franco va ser un règim d'opressió que coartava les llibertats individuals i col·lectives, explotant i sotmetent a tota la població. No hem d'oblidar, però, que aquest tipus de règims, com va passar a Alemanya o Itàlia, van ser formes que va adoptar el capitalisme en èpoques concretes en les quals els seus interessos es van veure amenaçats, i els mitjans democràtics de control i de repressió contra les lluites populars no van ser suficients. La dictadura es va acabar, però no per això la repressió i l'explotació que sota una altra etiqueta, altres valors i amb altres formes més "democràtiques", segueixen perpetuant l'explotació de la classe treballadora i l’opressió de les persones, especialment contra totes les que s'atreveixen a mostrar la seva oposició al capitalisme.

La democràcia amaga una dictadura econòmica que mercantiliza les relacions humanes, que converteix a les persones en força de treball, i que estableix un sistema basat en el benefici econòmic a costa de l'explotació humana, no humana i de la pròpia naturalesa. Oblidar que, a pesar de les seves diferències, la “democràcia” actual i el feixisme són les dues cares de la moneda capitalista seria cometre un greu error. Per això el 20-N no és només un exercici de memòria, té el seu sentit en el present.

Cada dia ens trobem al carrer situacions en que veiem a gent contra la paret, acorralats, i en molts casos detinguts, simplement pel color de la seva pell, o els seus trets facials, sota l'empara de les lleis i el beneplàcit, i fins i tot l'alè, de molts partits polítics i mitjans de comunicació que fomenten el racisme amb les seves notícies i tertúlies. Racisme que cala en una població cada vegada més descontenta amb la seva situació vital, creada pel sistema econòmic imperant, però que no acaba de veure realment quins són els seus interessos comuns i quins els seus veritables enemics.

Quotidianament veiem com hi ha partits polítics i mitjans de comunicació que no difereixen gaire en formes i actuació de les directrius de l'extrema dreta, assenyalant als sectors més indefensos de la població com els responsables de les misèries que el propi capitalisme provoca. Una ultradreta que ara vol anar maquillada de demòcrata i de defensora de la classe obrera, que llança missatges xenòfobs i identitaris que tracten d'enfrontar-nos entre nosaltres. Un exemple clar és l'auge que estan tenint els partits de l'extrema dreta a Europa, que a poc a poc van augmentant les seves quotes de "poder", gràcies a la qual cosa es va consolidant un feixisme de carrer molt més radicalitzat en discurs i formes que actua, moltes vegades, sota l'empara de l'autoritat.

Lluny de lamentar-nos i acoquinar-nos, hem d'actuar i plantar-los cara, recuperar el carrer i el contacte amb la gent, autoorganitzar-nos, sense deixar que el racisme, el feixisme i la xenofòbia puguin créixer en els nostres barris o ciutats, ja que com més creixin ells més difícil serà aconseguir una societat més justa, lliure i solidària. Així de fàcil. La nostra proposta enfront d'aquesta forma de vida imposada per les relacions capitalistes és l'autoorganització, l'antiautoritarisme i l'acció directa, el treball de base i assembleari per a intentar modificar la nostra quotidianitat i acabar amb la mercantilització de la vida.

La lluita és cada dia, en els nostres barris, en els centres de treball i d'estudi. S'han perdut els espais de trobada entre la gent, que a poc a poc hauríem de recuperar, així com la possibilitat d'actuar en el carrer. La democràcia ha generat tot un sistema que només permet als "ciutadans" (una etiqueta amb la qual el sistema tracta de posar-nos a totes al mateix nivell: explotats/des i explotadors/es, opressors/es i oprimits/des) actuar dintre d'uns camins establerts i ha convertit les urnes en l'única forma d'expressió que ens queda.

Al seu torn, el capitalisme ha fet del carrer un espai limitat al trànsit de mercaderies, entre elles nosaltres, i a l'admiració compulsiva d'aparadors. És necessari que recuperem el carrer com lloc de trobada entre iguals i d'enfrontament amb el capital i l'estat. Per això, el dia 20 de novembre, sortirem a manifestar-nos i fer present la nostra oposició a l'Estat, al feixisme i a qualsevol forma d'opressió.

Confederació General del Treball de Catalunya

Novembre de 2010

- Manifestació

Unitat contra el feixisme i el racisme

Per la convivència en la diversitat

Dissabte 20 de novembre, 17h. Plaça Universitat, Barcelona

- Concentració

Per protestar davant la celebració d’un acte feixista a l’Hotel Catalònia Plaza.

Diumenge 21 de novembre, 12h, Plaça Espanya, Barcelona

Attached documents