CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

2010: els bancs, les empreses i la borsa guanyen a l’Estat espanyol 86.228 milions en plena crisi

Dimecres, 6 abril, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Amb el 17,39 % dels principals guanys bancaris, empresarials i borsaris registrats el 2010 n'hi hauria prou per revertir la retallada antisocial de 15.000 milions decretada el mes de maig.

David Fernàndez / Setmanari Directa

Tercer any de la crisi i tercer any consecutiu de beneficis multimilionaris per als bancs, les empreses i els parquets borsaris. L'abast del frau econòmic i l'estafa política tornen a tenir dades: els cinc primers bancs espanyols van obtenir uns beneficis nets de 15.000 milions l'any passat. Paradoxalment, la mateixa xifra de la retallada antisocial imposada per l'executiu de Rodríguez Zapatero el maig passat: 50.000 milions fins el 2013, 15.000 dels quals s'han d'aplicar durant el 2010 i el present 2011. Qui paga la crisi? I qui se'n riu?

Gran banca: 14.940 milions de beneficis

Només les cinc grans entitats financeres han declarat, al tancament de 2010, uns beneficis nets de 14.940 milions d'euros. Un 5% menys respecte l'any anterior, en què van obtenir 15.694 milions. El rànquing l'encapçala, un cop més, el Banc Santander d'Emilio Botín, amb 8.181 milions nets en guanys. El segueix el BBVA, amb 4.606 milions, La Caixa, amb 1.307 milions, el Banc Popular amb 590, i Caja Madrid, amb 256 milions.

Les dades, però, estan doblement esbiaixades. D'una banda, perquè totes cinc entitats financeres han tancat l'any amb dotacions milionàries per provisions que pugen fins els 6.670 milions addicionals. El Santander ha destinat 472 milions, el BBVA 431, La Caixa 2.651, el Banc Popular 1.834 i Caja Madrid 1.282.

D'altra banda, en una economia globalitzada com l'actual, cal tenir en compte que les tres primeres entitats disposen d'altres filials i marques que també han continuat registrant guanys i que cal comptabilitzar a part. Les filials del Santander arreu del món han obtingut 3.885 milions d'euros a l'Europa continental, 4.804 a l'Amèrica Llatina i 1.985 milions al Regne Unit. En el cas de l'expansió internacional del BBVA, l'entitat va elevar el benefici fins els 1.707 milions a Mèxic, 889 a l'Amèrica Llatina i 236 als EUA. En el cas de La Caixa, Criteria -el hòlding de participades que va impulsar com a braç inversor- viu una situació similar i, l'any 2010, va obtenir 1.823 milions d'euros de beneficis.

Sumant els beneficis nets, les dotacions a provisions i els guanys de les filials, les cinc primeres entitats han guanyat 36.959 milions d'euros durant els darrers dotze mesos. En el mateix període de temps, aquestes cinc entitats han tancat un total de 310 oficines a l'Estat i han suprimit 1.105 llocs de treball. Tot i això, aquest 2011, el Banc Santander preveu apujar els beneficis fins els 9.708 milions i el BBVA fins els 5.200: 14.908 milions. De nou, la xifra dels 15.000 milions retallats en serveis socials durant el període 2010-2011.

No són els únics que mai no hi han perdut. Rere les cinc grans entitats bancàries, sota un mapa financer en reestructuració, la resta d'entitats també han aconseguit resultats positius: Banesto 559 milions en benefici i 382 milions en dotacions, Banc Sabadell 380 milions en benefici i 968,1 en dotacions, o Bankinter 150 en benefici i 116 en provisions. Des de 2003, la banca espanyola ja ha acumulat uns beneficis nets continuats de 145.000 milions d'euros.

El benefici empresarial llinda els 50.000 milions d'euros

A aquests guanys ingents, cal afegir-hi el resultat de les 34 grans empreses espanyoles, agrupades a l'índex Ibex 35, que s'ha disparat, ha augmentat un 22% i ha superat els 47.000 milions de benefici net conjunt. Telefónica va ser la líder indiscutible, amb 10.167 milions: un increment del 31% amb 60.737 milions facturats arreu del món. Repsol en va obtenir 4.693 (el triple que l'any anterior) i l'elèctrica Endesa 4.129 milions, un increment del 20% respecte al 2009. Ferrovial va obtenir 2.163 milions; l'ACS de Florentino Pérez 1.313 milions i la concessionària d'autopistes Abertis 662 milions. Iberdrola mereix una menció a banda ja que, amb 2.871 milions de benefici, ha assolit la millor xifra de la seva història.

A més, els dividends borsaris no s'han aturat pas durant el 2010. Les companyies cotitzades a la borsa espanyola van retribuir 24.288 milions d'euros als accionistes. Un 24% menys que l'any anterior, que es van repratir 32.208, segons les dades de Borses i Mercats Espanyols (BME).

Els sous dels executius: sense cap crisi

Qui tampoc nota la crisi són les elits. Els 584 càrrecs de consellers executius i alts directius de les empreses de l'Ibex 35 van cobrar una mitjana de 989.000 euros durant el 2009. Van arribar a uns nivells retributius que no s'havien assolit mai, tot i la caiguda parcial de beneficis i malgrat el fet d'haver estat, oficialment, el pitjor any de la crisi. Aquesta mitjana suposa 113 cops el salari mínim, mitjana que el 2005 se situava a 93 cops superior. la diferència encara és més abismal si se cenyeix la comparació als càrrecs de consellers executius: cobren 313 cops el salari mínim com a mitjana: 2,7 milions anuals. Fa quatre anys, la diferència se situava en 208: ha augmentat un 33% enmig de la crisi. I tot plegat, sense incloure el càlcul milionari de les seves pensions.

Amb noms i cognoms, els salaris de la vergonya més elevats es troben al Banc Santander: Alfredo Sáenz, conseller delegat, cobra 10,2 milions anuals. El segueix Ignacio Sánchez, president de l'elèctrica Iberdrola, amb 5,34 milions, als quals cal afegir tres milions addicionals en gratificacions. Darrere, Francisco González, totpoderós president del BBVA, amb 8,1 milions entre sou i accions, i el president de Repsol YPF, el català Antoni Brufau, que ingressa 4,2 milions. En ple atac al sistema públic de pensions, les jubilacions previstes per a alguns alts càrrecs mereixen atenció a banda: José Ignacio Goirigolzarri, del BBVA, rebrà 68,7 milions d'euros i el president Francisco González en rebrà 79,8. Al Santander, Emilio Botín rebrà 24,6 milions i Alfredo Sáenz, el conseller delegat, el rècord de 85,7 milions.

La dimensió de tot plegat

En síntesi, cinc bancs, 34 empreses i una borsa tafurera han guanyat 86.228 milions d'euros el 2010. Només amb el 17,39% d'aquests guanys n'hi hauria prou per revertir la pitjor retallada antisocial dels darrers 30 anys consumada el maig passat. Retallades que es perllongaran fins el 2013 per un valor total de 50.000 milions d'euros. Tot plegat, sense computar el frau de l'economia submergida, on treballen quatre milions de persones i que suposa deixar d'ingressar 70.000 milions d'euros a les arques públiques; i sense comptar -tampoc- el frau fiscal, estimat vora els 100.000 milions anuals. És clar. Guanyen i continuen guanyant. I tot són facilitats.

En aquest sentit, cal recordar que, l'agost passat, la Comissió Europea ja va criticar les reformes fiscals dels anys del boom econòmic espanyol, quan -en el marc del miracle del totxo- es van baixar (de forma "infundada", segons la comissió) els impostos i es va incentivar alhora la compra massiva d'habitatge i l'endeutament. Crítiques contra una política fiscal que, avui, en l'àmbit de l'Impost de Societats que tributa sobre els beneficis empresarials, està fixat formalment en un 30%. Una xifra que, segons un estudi de la pròpia Agència Tributària, no arriba, finalment, ni al 10% de mitjana, una conseqüència directa de les exempcions i deduccions fiscals a favor del capital que s'han anat introduint els darrers anys.

Mentrestant, el preu de tant benefici acumulat també continua pujant: nou milions de pobres i cinc milions de persones a l'atur a l'Estat espanyol, segons dades de l'EPA. Dos milions de pobres i més d'un milió d'aturades als Països Catalans. La crisi, com sempre, que va per classes i comença a prendre forma de robatori. Robatori, sí. Robatori que, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, refereix "l'apoderament d'una cosa moble realitzat amb ànim de lucre i violentament o intimidant les persones o forçant les coses". Més forçades amb tascó neoliberal, impossible. Robatori. A plena llum del dia i amb absoluta impunitat.

* Article extret del núm. 219 del setmanari Directa

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció