25 anys de “Rojo y Negro”, periòdic mensual de la CGT a nivell d’Estat espanyol

Es compleixen 25 anys des que el número 0 de la primera època del Rojo y Negro va veure la llum. Va néixer al pairo de la brisa marinera i dels sindicats renovadors i aperturistes de la CNT de Màlaga. Amb part de les rendes obtingudes en la caseta de la Fira de Màlaga (unes 300.000 pessetes de l'època) aquests van acordar engegar un periòdic que aglutinés les inquietuds de tots/es aquells que creien en el futur de la llavor llibertària sense oblidar les seves arrels essencials (autonomia, autogestió, solidaritat i acció directa). El seu objectiu: la renovació i unificació de l'anarcosindicalisme i el moviment llibertari. El seu paper: transmetre un missatge que va cristal·litzar en la Conferència de Sindicats de la CNT-AIT de 1984 i el posterior Congrés d'Unificació Confederal que aquest pròxim mes de juny complirà 25 anys de la seva celebració. Així ho reflectia el nostre primer editorial, titulat “Què fer?”

Gairebé quatre anys després, al gener de 1988, l'organització anarcosindicalista sorgida d'aquest congrés es dotava per fi d'un òrgan d'expressió que, sota la mateixa capçalera de Rojo y Negro (en reconeixement a la iniciativa de 1984), va veure la llum a Madrid amb les mateixes il·lusions. Amb un editorial titulat “Alguna cosa comença a moure's” animava al debat llibertari, injuriava de la violència crepuscular d'avantguardes il·luminades (“portaveus de la revolució, que no revolucionaris”) i afirmava que, davant l'ocàs de les ideologies, “les idees, les actituds llibertàries cobren una actualitat inusitada, preocupant per a alguns (segons la mateixa premsa diagnostica) i esperançadora per als més”, proposant-se “il·lusionar als homes i dones perquè participin cada vegada més en les activitats socials fins al punt que facin cada vegada més inútil i innecessària l'existència de l'Estat”.

Complerta la seva missió de bressolar el naixement i consolidació de la Confederació General del Treball (CGT), aquesta segona aventura editorial llibertària, de la qual també va sorgir Libre Pensamiento, ha anat creixent fins a arribar a els 220 números. Avui les seves pàgines són producte de moltes veus, com va ser la seva vocació des d'un principi, doncs tal era la voluntat i el llegat de la primera etapa malaguenya del Rojo y Negro, amb les mans netes de fidelitat i transparència, tacades de tinta en la tasca de servir a un ideal, però mai brutes de servir-se d'ell.

Que els rebels i lluitadors de tota causa justa trobin aquí el suport que precisin- Que els homes i dones que tenen consciència i segueixen els dictats que porten en els seus cors puguin comunicar. Que cap realitat, per insignificant que sembli, pugui ser silenciada. Que tot aquell que tingui alguna cosa que oferir als altres sense posar-se preu trobi aquí la seva casa. Per això, benvingudes siguin les col·laboracions sociolaborals i sindicals, però també literàries, artístiques o científiques que ens facin més humans i, per tant, més lliures.

Perquè només els qui coneixen i aprenen del seu passat són capaços d'influir en el futur, hem engegat una nova secció titulada “Decíamos ayer”, on anirem rescatant cada mes articles especialment significatius per la seva redacció, el tema tractat en ells o el context en el qual van aparèixer. A més, pròximament publicarem un quadern amb col·laboracions de Mikel Galé, Rafael Cid, Roberto Blanco, Juan Luis González, etc., per a, junts, celebrar aquest “natalici” recordant com ha nascut i evolucionat l'òrgan d'expressió de la CGT a nivell d'Estat espanyol al llarg de tots aquests anys.

Aquest article és un extracte, adaptat, de la presentació de la primera versió de www.rojoynegro.info , escrita pel primer director de Rojo y Negro, Juan Luis González, ja que, cinc anys després, ens segueix semblant apropiat per a l'ocasió.

Roberto Blanco, Director del Rojo y Negro, gener de 2009