25-N: La CGT exigeix posar el focus en els agressors i no en les víctimes de les violències masclistes
La Confederació General del Treball (CGT) torna a reivindicar la fi de les violències masclistes a la nostra societat, assenyalant la impunitat que troben en el silenci els agressors i els còmplices dels entorns on aquestes tenen lloc.
Mitjançant un comunicat, l’organització anarcofeminista ha explicat la importància que té la resposta col·lectiva a l’hora de prevenir i d’aturar les violències contra les dones. La CGT indica els diferents tipus de violències a les quals una dona està exposada cada dia de la seva vida pel simple fet de ser-ho, com les de tipus laboral, sexual, sanitari, judicial, econòmic, vicari, institucional, simbòlic, etc. En el cas de la violència vicària, que és aquella exercida per un agressor a través d’altres persones, generalment els fills i filles de la víctima, per causar-li el màxim mal possible, és potser la forma més cruel d’atemptar contra una dona.
Per a la CGT, l’escalada de violència que pateixen les dones a la nostra societat demostra que les polítiques i les mesures posades en marxa per erradicar aquesta xacra han fracassat. L’organització anarcosindicalista ho justifica amb dades: més de 2.000 feminicidis des que es comptabilitzen (any 2003), més de 100.000 dones sota la protecció del sistema “VioGén”, retallades en recursos públics com la formació en valors feministes, augment dels casos d’assetjament en diferents entorns, la revictimització de les dones i el qüestionament d’aquelles que no formen part dels canons socials (ja sigui per raça, per orientació sexual, per tenir cossos no normatius, per edat, per tenir alguna discapacitat, etc.).
La CGT considera que l’assoliment d’una igualtat real passa per l’educació i la formació. En aquest sentit, i com ja és habitual en les lluites d’aquesta organització sindical, calen polítiques públiques fermes, que comptin amb recursos suficients i tinguin un enfocament feminista clar.
Finalment, des de la Secretaria de Dona de la CGT s’ha recordat que els únics culpables de la desigualtat que generen les violències contra les dones són els agressors i aquells que neguen sistemàticament aquesta realitat. Per això, la CGT manté la lluita feminista contra les violències masclistes els 365 dies de l’any, entenent que mentre existeixi una sola víctima d’aquest tipus de violència no hi haurà justícia ni llibertat.
Gabinete Prensa Comité Confederal CGT