26 de maig: No estem en venda. Defensem les nostres pensions
No estem en venda, ni el nostre futur ni les nostres pensions.
Som persones i tenim dignitat. I tenim el dret a viure. Són dues afirmacions bàsiques que el capitalisme i els aparells dels estats que els hi donen cobertura posen en dubte constantment. Ho veiem cada dia en el treball, on les condicions de feines penoses, els ritmes “a destajo” per aconseguir salaris irrisoris i les malalties induïdes pel treballs afecten la nostra salut. També ho veiem amb una cosa tant bàsica com l’habitatge, un dret que el capitalisme i els diferents governs han convertit gairebé en un privilegi i, sobretot, un negoci per a una minoria. I també ho patim després de tota una vida treballant, quan ens fem grans, amb unes pensions de misèria que, a banda d’abocar-nos al risc de ser pobres, insulten directament la nostra dignitat. No oblidem que, no fa gaire, la directora del FMI C. Lagarde va tenir la barra de queixar-se que els i les treballadores vivim massa anys.
Aquests darrers mesos les mobilitzacions de la Marea Pensionista han tingut l’encert i la capacitat de cridar l’atenció social sobre un dels principals atacs que patim la immensa majoria de la població. Es tracta del desgast i el desballestament premeditat del sistema de pensions públiques. Un sistema que, no ho oblidem, en ell mateix ja de per sí és clarament insuficient i que des de fa anys ens ha proporcionat unes pensions de jubilació molt inferiors a la mitjana dels països del nostre voltant. No obstant, també estem veient com els darrers anys hi està havent un seguit d’atacs ben planificats per part dels governs i les grans entitats financeres per reduir-lo encara més.
Periòdicament els grans mitjans de comunicació ens presenten notícies apocalíptiques sobre la suposada fallida del sistema de pensions, mentre amaguen que la seva descapitalització en gran mesura s’explica per la caiguda dels salaris, les exempcions de cotització empresarial a molts tipus de contractes i altres transferències de diners al sector privat. Alhora, tampoc ens diuen per què les pensions no poden dependre directament dels pressupostos generals de l’estat, de manera similar a la sanitat o l’ensenyament (o, fins i tot, despeses inútils com el pressupost de la Casa Reial).
Els diferents governs dels darrers anys tampoc s’han quedat quiets. Recentment hem experimentat com el govern del PP ha desvinculat l’actualització de les pensions de l’evolució del cost de la vida. És a dir, les ha deslligat de l’IPC i en vincula el seu increment (o no) al PIB, fet que ha motivat que unes pensions que en si mateixes ja eren míseres ara encara ho siguin més. Però aquesta pluja, a més, ha caigut ja sobre mullat. El gener del 2011, el govern del PSOE va pactar amb CCOO i UGT i les diferents patronals una reforma del sistema de pensions, les conseqüències de la qual estem pagant avui. Van decidir allargar l’edat de jubilació, allargar la base de cotització per al càlcul de la pensió i el temps de cotització per a tenir dret a una pensió complerta. És a dir: que treballem fins ser més vells/es i que si hem tingut una vida laboral marcada per la discontinuïtat a la feina i per la precarietat laboral les nostres pensions siguin encara més baixes. Com a contrapartida, busquen que aquells treballadors/es que s’ho puguin permetre, hagin de contractar plans d’estalvi o de pensions privats davant la por a ser pobres quan siguin grans. Com sempre, es fomenta el benefici de les grans empreses financeres.
L’atac a les pensions és una acció més de la guerra que el capitalisme, i els estats que l’emparen, manté contra la immensa majoria de la població. Un atac que afecta directament les i als pensionistes d’avui però que també és especialment greu per qui avui treballa o està a l’atur i, fins i tot, per les i els joves.
No som de quedar-nos quietes i quiets, de braços creuats. Portem la lluita i la dignitat en el nostre ADN. Per això fem una crida al conjunt de la CGT i al conjunt dels i les treballadores, amb contracte fixe o en precari o sense contracte, així com als/les aturades, a afegir-se aquest 26 de maig a les mobilitzacions en defensa de les pensions que hi haurà al conjunt de Catalunya i la resta de l’estat.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
23 de maig de 2018
