CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

28J: Per un Orgull combatiu i de classe!

Divendres, 27 juny, 2025

Aquest 28 de juny tornem als carrers. Perquè l’Orgull no és una festa buida ni una campanya de màrqueting amb banderes irisades. És lluita, és memòria, és ràbia i és desig. És classe obrera organitzada, és resistència contra la violència que patim cada dia les persones LGTBIQA+.

Des de la CGT ho diem clar: no callarem mentre se’ns negui l’accés a la feina, se’ns acomiadi, se’ns faci fora de casa, se’ns exclogui dels serveis públics o se’ns agredeixi per ser qui som. Ens organitzem des de baix per defensar les nostres vides, els nostres cossos i els nostres espais.

Descarrega els materials gràfics de l'Orgull 2025 de CGT

 

Més agressions, més discriminació, més abandó institucional

En l’últim any, les agressions contra les persones LGTBIQA+ a l’Estat espanyol s’han duplicat, i afecten el 16,25 % del col·lectiu: més de 800.000 persones. Però la violència no es limita als atacs físics. Més d’1,2 milions de persones ha patit discriminació en intentar accedir a drets bàsics com la feina, l’habitatge o serveis essencials. Moltes vegades ni tan sols se’ns permet arribar-hi i, quan ho fem, ens expulsen.

Tot això passa en espais públics, en centres educatius i també en serveis que haurien de protegir-nos. Llocs on hauríem de poder viure, expressar-nos i aprendre amb llibertat continuen marcats per una societat masclista, patriarcal i heteronormativa que ens margina, ens censura i ens ataca. I, mentrestant, les institucions fallen: no ens cuiden, no ens protegeixen, i moltes vegades són part del problema.

Persecució i criminalització

Des de 2020, la repressió contra certs col·lectius LGTBIQA+ no ha cessat. Tal com ha denunciat el Moviment Marika de Madrid, amb l’excusa del chemsex s’han intensificat batudes, escorcolls humiliants i vigilància policial, que criminalitzen les nostres xarxes de plaer, suport mutu i resistència. Aquesta persecució també es dirigeix contra espais okupes i, de manera preocupant, se ceba en joves del col·lectiu.

Des de la CGT exigim la fi de la criminalització de les pràctiques sexuals dissidents i de la repressió contra els nostres cossos, vides i espais.

Educació pública i inclusiva

Un de cada quatre joves LGTBIQA+ ha patit assetjament escolar, i en el 64 % dels casos els centres no van fer res. L’abandonament escolar al col·lectiu es dispara fins al 18,9 % i menys del 30 % del professorat es visibilitza. Així es perpetua un sistema educatiu que ens silencia, ens aïlla i ens empeny fora.

Per si no fos prou, la llei trans estatal (4/2023), que ens havia de protegir, imposa retrocessos com l’eliminació de la gratuïtat del canvi de nom als títols acadèmics, aixeca barreres econòmiques i simbòliques que reforcen l’exclusió. Exigim una educació pública, laica, inclusiva i segura, amb formació real en diversitat des de les primeres etapes i protocols efectius contra l’LGTBIQA+fòbia escolar.

Feina, habitatge i condicions de vida dignes

El 70 % de les persones LGTBIQA+ en edat laboral no s’atreveix a visibilitzar-se com a tal a la feina. El 10 % ha estat acomiadadi o bloquejadi en el seu desenvolupament professional per la seva orientació o identitat. Però la precarietat comença abans: moltes persones ni tan sols accedeixen al mercat laboral. El 30,6 % de les persones del col·lectiu està en risc de pobresa, un 13 % per sobre de la mitjana estatal.

Ser trans, migradi o dissident multiplica la precarietat: sense feina, sense sostre, sense serveis bàsics, sense alternatives. Exigim polítiques públiques reals que garanteixin accés a habitatge, feina, sanitat i protecció social sense discriminació.

Repressió global, retrocessos internacionals

A escala mundial, 62 països continuen castigant les relacions entre persones del mateix sexe amb presó o violència física. En 12 d’aquests, amb la pena de mort. Mentrestant, al Regne Unit, la nova definició legal de dona permet excloure dones trans de serveis i espais compartits: és transfòbia institucionalitzada, disfressada de llei.

A Hongria, el govern d’extrema dreta aplica una llei que prohibeix qualsevol manifestació pública LGTBIQA+, just ara que es compleixen 30 anys de l’Orgull de Budapest. Ens volen invisibles i calladis. Sota el pretext de “protegir la infància”, el que fan és vetar els nostres drets, la nostra visibilitat i la nostra existència.

Aquesta ofensiva transodiosa s’estén per Europa amb lleis regressives i discursos d’odi des del poder. Encara que es dirigeixi contra les persones trans, colpeja qualsevol que se surti de la norma. No mirem cap a una altra banda. El que passa fora també ens travessa. Per això el nostre Orgull és internacionalista i solidari.

Sindicalisme de classe, Orgull combatiu

Des de la CGT defensem un sindicalisme que no deixi ningú fora. Que parli de les nostres vides, denunciï les violències que patim i es comprometi amb la transformació social. Un sindicalisme que abraci totes les identitats i formes d’existir. Hem de continuar aprenent per construir espais lliures de discriminació on participem amb igualtat, llibertat i dignitat.

Aquest 28J tornem als carrers amb orgull i amb força contra els discursos d’odi i l’extrema dreta.

 

Perquè l’Orgull no es ven: es lluita, es viu, es crida.

Per un Orgull combatiu i de classe!