40 anys sense Puig Antich
Fa vint anys dèiem que feia vint anys que havien matat a Puig Antich. L’Ateneu Enciclopèdic aleshores va organitzar tot un seguit d’actes dedicats al militant del MIL assassinat legalment pel franquisme. Al Pati Manning de Barcelona hi va haver una xerrada amb la presència de Francesc Caminal, un dels advocats del cas Puig Antich. També es va presentar el llibre Puig Antich y el MIL (Virus) de l’historiador Antonio Téllez. Dies després s’inaugurava una exposició monogràfica dedicada al MIL al Centre Cívic del Poble Sec (actual Biblioteca del Poble Sec), la cloenda fou un recital de cançó de Ramon Muns al pati del mateix espai.
En tots els actes vam comptar amb la presència de les germanes Puig Antich. L’Ateneu Enciclopèdic, a iniciativa de Ricard Vargas Golarons, va editar el llibre de poemes Antologia Poètica a la Memòria de Salvador Puig Antich. El llibre també recull poemes dedicats al també militant del MIL Oriol Solé Sugranyes, mort a causa de les bales de la Guàrdia Civil el 6 d’abril de 1976, a pocs metres de la frontera francesa. El llibre es va presentar el 1996 a la Llibreria Taifa de Gràcia.
Des d’aleshores s’ha anat parlant de Puig Antich ja fos per la insistència de les seves germanes a lluitar per la revisió del cas com per l’aparició del llibre de Francesc Escribano Compte enrere (2001) o la pel·lícula de Manuel Huerga Salvador (2006). Però sobre Puig Antich i el MIL ja s’havien celebrat activitats de remembrança molt abans. L’any 1977 la mítica editorial Ruedo Ibérico publicava el llibre Telésforo Tajuelo El MIL Puig Antich i los GARI. L’any 1985 apareixien dos llibres sobre el MIL, un a França d’André Cortade i l’altre a Barcelona escrit de joves estudiants coordinats per Ramon Barnils sota el nom de Carlota Tolosa per l’editorial Empúries.
Durant el quinzè aniversari de la mort de Puig Antich es va celebrar un acte “In memoriam” a la Universitat de Barcelona, aquell mateix any 1989 apareixia el llibre de poemes Puig Antich del poeta valencià Vicent Andrés Estellés. I ja en el nou mil·lennis han aparegut altres treballs sobre el MIL com el publicat per Alikornio de Sergi Rosés Cordovilla o el treball historiogràfic sobre el Fons del MIL del CEHI d’Antoni Segura i Jordi Solé Sugranyes. Finalment Puig Antich i el MIL apareixen en les memòries d’antics militants d’aquesta organització com les de Jean-Marc Rouillan i les d’Emili Pardiñas o la del militant llibertari Luis Andrés Edo.
Ara que se celebren 40 anys de l’assassinat legal de Salvador Puig Antich ha aparegut un nou llibre centrat sobretot en la revisió del cas posant l’accent en el sistema judicial d’injustícia en què va ser-hi jutjat el jove militant llibertari. Jordi Panyella, periodista del Punt Avui, ha escrit la revisió definitiva del procés: Salvador Puig Antich, cas obert (Angle Editorial). El periodista ha pogut consultar els documents del judici sumaríssim realitzat per la justícia militar que va condemnar a mort a Puig Antich. Un judici sense cap garantia jurídica ni de defensa pel militant del MIL. Un judici on s’havien eliminar i amagar tota mena de proves i que s’havia constituït no per jutjar sinó per condemnar directament als militants del MIL acusant-los de terroristes. En el temps que va del judici a l’execució l’organització ETA va fer volar a Carrero Blanco. La venjança del règim no es va fer esperar i a la matinada del dos de març de 1974 era executat a garrot vil Salvador Puig Antich, un jove llibertari barceloní de 25 anys.
El llibre de Panyella presenta noves proves i entrevistes que posen en entredit el judici i per tant es converteixen en una nova arma legal per continuar la lluita empresa per les germanes Puig Antich de revisar el cas que va portar el seu germà a la mort. Per acabar només en resta recordar que enguany amb motiu del 40 aniversari s’han realitzat tant al cementeri de Montjuïc com a Can Batlló diverses activitats: ofrena floral al nínxol on és enterrat Puig Antich, xerrada sobre el MIL, recital de poesia i de cançó.
* Ferran Aisa és historiador i escriptor. Article publicat al núm. 160 de la revista Catalunya.
DOS DE MARÇ
Els ulls tancats,
les mans arreplegades,
un vol de gavines
i el plany dels salzes.
Dos de març de tanta pena,
per la mort d’un jove
la humanitat està de dol
i esquitxada de sang la terra.
Clavells vermells,
bandera negra,
mil pomells
de primavera.
De cop uns núvols negres,
arreu una antiga grisor
de plom massa vell
i ha plogut espessa mort.
Cridàvem contra tot,
ja ens sabíem bé la cançó,
volíem la plena alliberació,
no volíem aquesta mort.
La ràbia cremava d’impotència
i no era tan sols la por,
però teníem muda la força
i era molt negra la dissort.
Clavells vermells,
bandera negra,
mil pomells
de primavera.
Dos de març de tanta pena
per la mort d’un jove
la humanitat està de dol
i esquitxada de sang la terra.
De cop uns núvols negres
i unes flors vermelles,
un camí ple de pedres
i el vol lliure de les orenetes.
Clavells vermells,
bandera negra,
mil pomells
de primavera.
El somni adolescent
ple de lluita i d’amor
vivia dins la tristesa del vent
amb un agre regust de mort.
No la volíem aquesta mort,
ja ens sabíem bé la cançó,
cridàvem contra tot,
volíem la plena alliberació.
Dos de març de tanta pena,
per la mort d’un jove
la humanitat està de dol
i esquitxada de sang la terra.
Clavells vermells,
bandera negra,
mil pomells
de primavera.
Ferran Aisa (Barcelona, 2 de març de 1975, primer aniversari de la mort a garrot vil del militant del MIL, Salvador Puig Antich, 1948-1974)