5 anys de contrareforma laboral: La fal·làcia de la creació d’ocupació i la regla del 3×2

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l'any 2012 ha contribuït a la creació d'ocupació tot demostrant que l'únic efecte desplegat per la norma ha estat l'extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, a més, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l'Executiu de Rajoy l'any 2012. Ara bé, només cal analitzar les pròpies dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i les que es desprenen de l'Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

L'EPA del quart trimestre del 2011 (la darrera abans de l'aprovació del Reial Decret Llei 3/2012) situava en 23.440.300 els treballadors actius i en 18.533.000 els ocupats. Cinc any després, les últimes dades de l'EPA corresponents al quart trimestre de 2016 situaven els actius en 23.026.800 i els ocupats en 18.508.100. En definitiva, tant el nombre d'actius com d'ocupats ha disminuït i, per tant, no és possible en absolut parlar de creació d'ocupació.

De la mateixa manera, si optem per l'anàlisi de les dades oficials del Ministeri de Treball relatius a cotitzants, el resultat és el següent: el total de cotitzants adscrits a tots els règims al desembre de 2011 era de 17.361.851 mentre que al gener de 2016 era de 17.104.357. Hem hagut d'esperar al gener de 2017 (17.674.155) per superar la xifra de cotitzants anterior a 2012, si bé encara molt lluny dels 19.161.851cotitzants registrats l'any 2008.

Tot i aquesta dada aparentment positiva o esperançadora, és fàcil demostrar que no es genera ocupació sinó que es transforma feina estable en precària. El procés es pot resumir en una malèvola equació: de 2 estables faig 3 precaris. On hi havia dos llocs de treball a jornada completa, relativament estables i amb salaris "dignes" ara trobem 3 llocs a temps parcial, inestables i amb infrasalaris. Només hem d'analitzar novament les dades oficials per comprovar com s'està imposant aquesta tendència. Això es confirma per la dada d’hores treballades en milers: 3er trimestre de 2008 631.695,5, 4rt trimestre de 2011 594.034 i 4rt trimestre de 2016, 594.034: molt lluny de les dades anteriors al període crisi i sense variacions significatives 5 anys després d'aprovada la contrareforma laboral.

Els homes amb contracte a temps parcial han passat de ser 5,3% el 2009 al 7,7% el 2016 i les dones, del 22,4% amb contracte a temps parcial en el 2009 al 24,4% l'any 2013.

Pel que fa a la modalitat contractual el 26,5% dels treballadors tenen un contracte temporal i el 73,5% un d'indefinit. Ara bé, allò que cal analitzar és que d'ençà de l'aprovacio de la contrareforma laboral del Govern de Rajoy, tan sols un mes hi ha hagut un percentatge de contractació indefinida mensual superior al 12,13%, situant-se gairebé tots els mesos per sota del 10% dels contractes indefinits realitzats front al 90% de temporals.

Finalment, si parem esment a la quantia dels salaris mitjans anuals, i segons dades oficials corresponents al període 2008 a 2014, trobem que les els salaris més baixos han caigut un 28% i el 60% de treballadors i treballadors han vist minvar un 10% el seu salari durant aquest temps.

En conclusió, lluny de crear ocupació durant els darrers 5 anys, el Govern del Partit Popular ha posat les bases per degradar al màxim les condicions laborals, al mateix temps que provoca un procés de substitució del poc treball estable que existia per generalitzar l'ocupació precària. Així aquests cinc anys no han estat de crear llocs de treballi i ocupació sinó únicament de transformar i degradar bona part del que ja existia, assenyalant una dinàmica que, malauradament, serà la que es desenvoluparà en la propera dècada: no es crea ni es reparteix l'ocupació, es transforma el treball d'avui en ocupació precària per demà.

* Vidal Aragonés és advocat laboralista del Col·lectiu Ronda