5 motius pels quals el lleure se suma a la vaga educativa
El lleure educatiu ens adherim a la vaga d’ensenyament del 20 de març. La situació del sector és insostenible i ja fa massa temps que treballem amb sous de misèria, condicions precàries i una invisibilització constant de la nostra feina. Som part essencial del sistema educatiu i exigim que se’ns tracti com a tal.
1. Més salari
Els nostres salaris fa anys que estan congelats mentre el cost de la vida no para de créixer, hem vist així com el nostre poder adquisitiu s’anava erosionant a poc a poc. Cada any som més pobres, cada any ens costa més arribar a final de mes i pagar els nostres lloguers.
Mentrestant, però, les empreses no paren d’acumular beneficis. El nostre conveni porta encallat massa temps i les empreses s’hi escuden per mantenir-nos en la precarietat.
Davant d’aquesta realitat, reclamem una pujada salarial real, que compensi la pèrdua acumulada i que ens permeti viure amb dignitat. No acceptarem continuar fent funcionar l’escola pública mentre se’ns condemna a la pobresa laboral.
2. Més vetlladores
Necessitat de més personal, especialment pel que fa a vetlladores i mediadors que atenem l’alumnat amb necessitats educatives especials. L’escola inclusiva no pot quedar-se en el discurs: necessita plantilles suficients i condicions adequades.
Actualment, el nombre de professionals és insuficient i l’acompanyament sovint es limita a l’horari lectiu, deixant desateses les necessitats durant l’espai del migdia. Les necessitats dels infants no desapareixen quan acaba la classe, per això reclamem que el suport cobreixi tota la jornada escolar.
A més, actualment aquest servei està externalitzat a empreses privades, això fa que les nostres condicions de feina depenguin dels beneficis que volen extreure aquestes empreses. La inclusió ha de ser una responsabilitat pública, no un negoci, exigim la internalització ja!
3. Abaixar ràtios
Amb grups massificats és impossible oferir una atenció individualitzada i de qualitat. Les ràtios elevades generen sobrecàrrega, desgast i la sensació constant de no arribar a tot. No es tracta d’una manca de voluntat professional, sinó d’una manca de recursos.
Reduir ràtios i reforçar plantilles milloraria tant la qualitat educativa com les condicions laborals, i permetria avançar cap a una educació realment inclusiva i de qualitat.
4. Que ens deixin de prendre per tontos
Denunciem la manca de respecte amb què se’ns tracta dia rere dia. Tot i ser un pilar essencial del funcionament de l’escola pública, se’ns continua relegant a un paper secundari i precaritzat.
Les empreses incompleixen el conveni amb total impunitat, esquiven el pagament d’hores extres i actuen com si haguéssim d’agrair qualsevol engruna. Som una plantilla majoritàriament jove, però no som ingènues: coneixem els nostres drets i no permetrem que se’ns trepitgi més.
Exigim asseure’ns a negociar directament amb el Departament, només així es podran abordar de veritat les nostres reivindicacions.
5. Defensar l'educació pública per a la nostra classe
L’educació és dels pilars fonamentals de tota societat. És allò que ens fa desenvolupar-nos, esdevenir subjectes crítics i autònoms, i aprendre a formar part d’un col·lectiu. Defensem una educació pública i de qualitat perquè només així podem garantir que tothom hi tingui accés, independentment del seu origen social.
Els rics sempre podran portar els seus fills a escoles privades, però l’educació de la classe treballadora depèn de l’escola pública.
En moments de crisi, el primer que es retalla és en serveis públics, les polítiques d’austeritat debiliten els serveis essencials. Ara, ens toca defensar l’educació pública, aquesta és la causa de totes.
Per tot això, el 20 de març fem vaga.
Ho farem colze a colze amb les docents, el personal laboral i les bressol. Totes som treballadores de l’escola pública, com més unides estiguem, més força tindrem.
FORÇA SINDICAT