50 entitats de Ponent s’oposen a la reforma de les pensions

Mig centenar d’entitats de les Terres de Ponent subscriuen un manifest titulat “Les pensions públiques, ni tocar-les” en que fan pública la seva oposició a la reforma de la Seguretat social que el govern espanyol vol aprovar aquest divendres i que té previst traslladar al Congrés dels Diputats.

Entre els col·lectius signants hi ha colles de cultura popular, associacions juvenils, agrupaments escolta, entitats socials com Justícia i Pau o el Banc del Temps de la Bordeta, entitats de l'àmbit de l'advocacia com l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates o la Comissió de dret laboral i seguretat social del Col·legi d'Advocats, 8 casals i centres socials de diferents poblacions, associacions culturals, entitats ecologistes i agràries com Som lo que Sembrem, sindicats de treballadors i d'estudiants, partits polítics o cooperatives.

En el manifest les entitats destaquen que “amb el pretext de la crisi econòmica i els canvis estructurals que, segons ens diuen, és imprescindible aplicar per fer-hi front, s’està duent a terme l’intent de desmantellar la majoria dels drets socials, que després de molts anys de lluita, avui encara tenim” i denuncien que els discursos que aquests dies defensen la inviabilitat de l’actual sistema públic de pensions són “esbiaixats, basats en unes projeccions qüestionables i que parteixen de posicions polítiques i ideològiques favorables a l’eliminació del sistema públic de pensions”. Els col·lectius identifiquen aquests discursos amb els interessos de bancs, caixes i asseguradores i es pregunten “Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat?”

Els signants recorden que “el sistema públic de pensions representa un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials” i conclouen: “Permetre la retallada de les pensions públiques representa retrocedir en una de les conquestes cíviques més importants dels darrers segles. Per responsabilitat i per dignitat social, no ho podem permetre”.

El manifest ha estat impulsat per nou col·lectius de l'esquerra transformadora de Ponent, agrupats en l'Assemblea de Col·lectius el repartiment del treball i la riquesa que la setmana passada va convocar una concentració davant la Paeria de Lleida en contra de la retallada de les pensions públiques.

L'Assemblea de col·lectius de Ponent pel repartiment del treball i la riquesa, està formada per:
Assemblea Ciutadana de Ponent "Que la crisi la paguin els rics",
Assemblea de Joves de Lleida,
Banc del Temps de la Bordeta,
Candidatura d’Unitat Popular de Lleida,
Centre Social Autogestionat la Maranya,
Confederació General del Treball,
Partit Comunista del Poble Català,
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista,
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans UdL.

Aquestes iniciatives són prèvies a la jornada de Vaga General convocada a Lleida per la CGT el dijous 27 de gener (un dia abans que el govern espanyol tingui previst aprovar la retallada) i que a la ciutat de Lleida inclou una pedalada reivindicativa (13h, davant del Rectorat de la UdL) i una manifestació (18h, Avinguda Catalunya - carrer Lluís Companys).

Manifest "Les pensions públiques, ni tocar-les"

Amb el pretext de la crisi econòmica i els canvis estructurals que, segons ens diuen, és imprescindible aplicar per fer-hi front, s’està duent a terme l’intent de desmantellar la majoria dels drets socials, que després de molts anys de lluita, avui encara tenim. Amb aquesta excusa ahir ens van aplicar una reforma laboral que ens fa més precàries i, si no ho evitem, ara ens retallaran les pensions públiques.

Els discursos que empenyen en aquesta direcció ens volen convèncer de la inviabilitat de l’actual sistema públic de pensions justificant-se, bàsicament, en l’envelliment de la població. Per aquest motiu, volen allargar l’edat de jubilació i augmentar els anys de cotització pel càlcul de la pensió.

No obstant, aquesta argumentació és esbiaixada i parteix de posicions polítiques i ideològiques favorables a l’eliminació del sistema públic de pensions. És esbiaixada ja que, per avaluar la viabilitat de les pensions, la qüestió central no és el nombre de treballadors sinó la seva capacitat de produir riquesa (la seva productivitat), la qual cada vegada es major. A més, si el que falta són treballadors que cotitzin, sembla que en un context del 20% d’atur no hi ha d’haver problema si es generen les polítiques d’ocupació de qualitat necessàries.

A més, contràriament a les anàlisis dels que pronostiquen la insostenibilitat financera del sistema, les estadístiques indiquen que el sistema no presenta dèficit sinó superàvit: en els darrers trenta anys (inclosos els darrers de crisi) observant les cotitzacions salarials a la Seguretat Social i les despeses en pensions contributives, sempre els ingressos han superat les despeses.

Veritablement, doncs, el que s’amaga darrera del discurs de la “inviabilitat” dels sistema públic del pensions són els interessos del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores) per controlar una gran quantitat de recursos avui encara sota control públic.

Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? El sistema públic de pensions representa un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials aconseguits gràcies a l’esforç i el sacrifici de moltes persones per millorar les condicions de vida dels seus conciutadans i les generacions futures. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme.

Pensem que el fet que les persones aconsegueixen viure més anys no és un problema social, tal i com se’ns presenta, si no una sort. Existeixen suficients recursos per aconseguir que els avis d’ara i els del futur visquin amb dignitat la resta de la seva vida.

Permetre la retallada de les pensions públiques representa retrocedir en una de les conquestes cíviques més importants dels darrers segles. Per responsabilitat i per dignitat social, no ho podem permetre.

Terres de Ponent, 24 de gener de 2011

>>> Les entitats que signen el manifest són:

A les trinxeres,
Assemblea Antirepressiva de Ponent,
Assemblea Ciutadana de Ponent “Que la crisi la paguin els rics”,
Assemblea de Joves de Cervera,
Assemblea de Joves de Lleida,
Assemblea Pagesa,
Associació Catalana de Juristes Demòcrates,
Associació Cultural Antiracista de les Terres de Ponent,
Associació Cultural Guixanet de Tàrrega,
Associació Cultural La Dalla d'Alfés,
Associació de Dones del Pallars Sobirà,
Associació Muntanya Viva,
Ateneu Popular Garriguenc,
Ball de Bastons del Pla de l'Aigua,
Banc del Temps de la Bordeta,
Candidatura d’Unitat Popular,
Casal Pere III - Ateneu de Balaguer,
Casal Popular Lo Clot de l'Infern de Tàrrega,
Casal Independentista d’Agitació Cultural l’Ocell Negre de Lleida,
Centre Social Autogestionat La Maranya,
Centre Social Casa Xorret,
Centre Social Ocupat La Chispa,
Colla Bastonera de Balaguer,
Colla Castellera Los Marracos de la UdL,
Col·lectiu Perquè Vull!,
Comissió de dret laboral i seguretat social del Col·legi d'Advocats de Lleida,
Confederació General del Treball de Lleida,
Consell de l’Agrupament Escolta Alosa de Lleida,
Cooperativa de consum ecològic "Lo Fato",
Cooperativa l'Olivera SCCL,
Des de Baix,
Grup de Joves de Tremp,
Grup de Recerca de la Cultura Popular de Ponent (Diables i Grallers de Lleida, Colla Infantil i Ball dels Diables, Colla de Diables dels Marraquets, Escola de Gralla de Lleida, Societat Carnavalesca Pau Pi, FLIPA i Coordinadora de Diables de Ponent),
Intersindical-CSC Lleida,
Jovent d’Agramunt,
Justícia i Pau Lleida,
Kol·lectiu Agroecològic (UdL),
Lleida Treballadora,
Lo Decreixement a Ponent,
Lokalillo de Balaguer,
Lo Somriure Solidari,
Maulets Ponent,
Partit Comunista del Poble Català,
Partit Humanista,
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista,
Sindicat de la Muntanya Pilum-CGT,
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans,
Slow Food Lleida,
Som Lo Que Sembrem Ponent,
Suport Ponent.