8 de març de 2011: “Nosaltres exigim, unides decidim! Les dones contra les retallades socials”. Activitats a Barcelona

Nosaltres exigim, unides decidim! Les dones contra les retallades socials. Aquest és el lema de la Comissió 8 de març de 2011 de Barcelona.

Hi ha diverses accions unitàries: la marxa nocturna de dones, lesbianes i trans; la manifestació unitària del dia 8; la festa del dia 11 a la Farinera del Clot i la concentració internacional en suport a les dones àrabs.

* Divendres 4 de març, de 18.30 a 20.30h: Acte de Recolzament a les Feministes en Resistència a Hondures: Las Cattrachas i el moviment LGBTI. Al Centre Cultural de Dones, Francesca Bonnemaison. Organitzen: Calala, Col-lectiu Maloka, Mujeres Palante, ACSUR, Dones x Dones, Marxa Mundial de Dones, Entrepobles, Creación Positiva.

* Dilluns 7 de març a les 21h a Plaça Universitat: Manifestació nocturna de dones, lesbianes i trans: “Fem-nos fortes, fem-ho juntes: la nit és nostra!” en el marc de les Jornades Autònomes d’acció feminista “Se va a armar la gorda”.

* Dimarts 8 de març a les 19h a Plaça Universitat de Barcelona: Manifestació unitària “Nosaltres exigim, unides decidim”, fins a la Plaça St. Jaume.

* Divendres 11 de març, de 22 a 2h: Festa de dones al Centre Cívic La Farinera del Clot. Organitza la Comissió 8 de març. Amb música i molta alegria, punxaran les magnífiques DJ Sabotage i DJ Coraje! Col·laboració solidària: 3€ / Dones a l’atur gratix.

* Diumenge 20 de març, 12h. a la Plaça de les Dones: Concentració internacional de solidaritat amb les dones en revolta dels països àrabs.

* Dijous 24 de març, 19h. a Ca la Dona: Taula rodona sobre Feminismes, Laicitat i Ciutadania: dones lliures, estat laic. Amb la participació de Montserrat Biosca (Col·lectiu de dones en l’esglèsia), Fatima Ahmed (Ibn Batuta), Sylviane Dahan (As. catalana de jueus i palestins-Junts) i María-Milagros Rivera Garretas (Duoda). Presentació: Mercè Otero Vidal. Organitza Ca la Dona.

Manifest de la Comissió 8 de març 2011

Nosaltres exigim, unides decidim! Les dones contra les retallades socials.

Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones feministes sortim indignades al carrer per a dir que ja n’hi ha prou!

Mentre els grans clubs de banquers, especuladors i empresaris continuen engreixant els seus beneficis, nosaltres malvivim en un mercat que, de reforma laboral en reforma de les pensions, ens aboca a l’atur, a la dependència, a les feines més precàries, als desnonaments i a la pobresa. Fent les mil i una per a compaginar el treball remunerat amb el treball domèstic, reproductiu i de cura, les dones assegurem que el sistema continuï, treballant el doble però cobrant la meitat. L’economia “globalitzada” i “competitiva” se sustenta sobre aquesta doble explotació. I mentre ens inflem de pastilles per a suportar-ho i la nostra salut va fent-se miques, els governs, es diguin de dretes o esquerres, retallen sense vergonya els pocs drets socials adquirits a base de lluites ferotges, tot sigui per a satisfer els dictats neoliberals que triomfen arreu del món. Si nosaltres parem, s’atura tot! Per quan una vaga de dones?

Per si no fos prou, dia sí, dia també, una d’entre nosaltres és assassinada per l’expressió més brutal de les desigualats entre homes i dones que és la violència masclista. A penes instal·lat, el nou govern de CiU no s’ho ha pensat dos cops per a anunciar tot tipus de retallades, començant per eliminar sense complexes el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, que entre d’altres coses, va demostrar que una de cada quatre dones ha patit violència masclista greu en algun moment de la seva vida a Catalunya. Amb aquest gran “ímpetu estalviador”, els convergents han eliminat també la Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el treball, perquè la igualtat al mercat laboral “seria un detall sense importància”… Un “detall” que en ple segle XXI, els homes, sols per ser-ho, cobrin un 30% més que nosaltres en el mercat laboral.

Mentrestant, la nova llei del dret a l’avortament està pendent d’aplicació (i de finançament per part de les CCAA), i potser resultarà que fins i tot ens les haurem de continuar empescant per a poder exercir aquest “luxe” de decidir sobre els nostres propis cossos i maternitats… Per no parlar de la coneguda com Llei de la Dependència, de la que a vegades, les persones en reben l’ajuda quan ja és massa tard, si és que l’arriben a rebre. Però de què ens queixem? Que no hi ha peles i estem en crisi! A no ser que vingui “sa santedat” Ratzinger a Barcelona, llavors sí que els poders públics deixen anar alguns milions d’euros de les nostres butxaques per a costejar el viatge d’un medievalista misogin i homòfob declarat, ja que la seva visita al temple modernista atraurà més turistes a aquesta Barcelona-aparador, la “millor botiga del món”.

A la vora dels congressos per a homes amb corbata, prop dels hotels de luxe, malviuen vídues amb pensions irrisòries, dones migrants en condicions d’explotació absoluta per unes lleis d’estrangeria que permeten tot tipus d’abusos, dones joves amb salaris miserables que amb prou feina arriben a pagar uns lloguers astronòmics per la bombolla immobiliària, dones perseguides i multades per exercir la prostitució, dones que ja no poden accedir als serveis bàsics perquè porten un vel integral… Ah, sí! Perquè ara resulta que alguns polítics ben apoltronats diuen que ens volen “alliberar” a cop de prohibicions! No ho tenen clar que del nostre alliberament ens en encarreguem nosaltres mateixes?

I tenim molta feina, ja que patim més que ningú una crisi creada per uns delinqüents financers, vivint l’agudització de les retallades socials, la violència sexista ens afecta a totes, els feminicidis i els crims d’odi cap a nosaltres que se succeeixen arreu del món en tota impunitat. La lesbofòbia i la transfòbia són el pa de cada dia de milers de dones. I “la cirera del pastís” patriarcal: l’especulació sobre els nostres cossos, la imposició d’un model que ens vol objectes sexuals, complaents, obedients, sempre somrients a les imbecil·litats de certs desigs masculins… Mantenint-nos contínuament insatisfetes amb la nostra imatge, patint anorèxia o bulímia, sent carn de canó de publicitats sexistes i degradants que inunden la ciutat.

Que els serveis públics són poquíssims? Que des de fa 40 anys els homes incrementen la seva participació al treball de la llar a raó d’un minut per any? Que cada vegada ens violenten més, a casa o al carrer? Calleu! Que juga el Barça! I aquí sí que no s’hi nota la crisi. Un altre gran “club d’homes”, i és que si haguéssim de parlar del futbol professional i de la FIFA, sols podríem dir que són com el Vaticà, funcionen a partir d’una discriminació oberta i no qüestionada cap a les dones, que sols servim per a netejar algun altar… o per fer d’acompanyant dels “grans futbolistes”. Companyes, apaguem la TV i solidaritzem-nos amb les nostres camarades egípcies, tunisianes, algerianes i amb les dones del món sencer que avui 8 de març, i durant cada dia de l’any, resisteixen i lluiten per aconseguir ser dones lliures! El camí de la nostra emancipació passa per la conquesta de reivindicacions que reclamem des del primer 8 de març!

Dones feministes dels Països Catalans, el carrer és nostre… i, com recorden les nostres companyes italianes: si no és ara, quan?

* Prou retallades de drets i de recursos ! No volem perdre cap de les conquestes assolides!

* Prou assassinats, prou violència masclista contra nosaltres ! Exigim recuperar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Exigim recursos per fer front a aquesta xacra social.

* Exigim una fiscalitat progressiva, el control dels paradisos fiscals i una taxa a les transaccions bancàries, per un millor repartiment de la riquesa!

* Exigim un increment del sou mínim i de les pensions no contributives!

* Exigim polítiques socials a favor de les dones, perquè milloren la qualitat de vida i perquè creen llocs de treball!

* Volem llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions!

* Exigim una llei que ens permeti decidir sobre els nostres cossos : Avortament lliure i gratuït!

Comissió 8 de març 2011

Nota de Premsa

LA MANIFESTACIÓ DEL 8 DE MARÇ DEL 2011 DENUNCIA ELS EFECTES
DE LES POLÍTIQUES D’AUSTERITAT DELS GOVERNS SOBRE LES DONES
I REIVINDICA LA NECESSITAT DE LA UNITAT DEL FEMINISME PER
ATURAR-LES

Aquest any es compleix el Primer Centenari de la proclamació del 8 de Març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora. La Comissió 8 de Març convoca a una manifestació el dimarts dia 8 de Març a les 19 hores a la Plaça Universitat de Barcelona. La manifestació d’enguany, centrada en la denúncia dels efectes de les mesures neoliberals dels governs sobre les dones i en la reivindicació de la necessitat de la unitat dels feminismes per aturar-les, recorrerà la Rambla fins arribar a Plaça Sant Jaume, on es llegirà el manifest unitari i es comptarà amb les intervencions de diversos col·lectius feministes.

La manifestació del 8 de Març a Barcelona és ja una cita habitual i emblemàtica per a milers de persones i s’hi solen reunir desenes de col·lectius i organitzacions feministes i d’altres sectors dels moviments socials per denunciar l’opressió i discriminació que milions de dones seguim patint avui en dia. La manifestació s’emmarca en una setmana d’accions reivindicatives descentralitzades organitzades per nombrosos col·lectius
feministes de la ciutat.

El 8 de Març d’aquest any, transcorre sota el lema Nosaltres exigim. Unides
decidim. Les principals denúncies reflectides en el manifest són, entre d’altres:

* Les altes taxes d’atur, precarietat, temporalitat, subocupació que les dones patim
en el mercat laboral.

* La retallada de la despesa social i la privatització dels serveis públics

* La rebaixa de sous i pensions i els efectes de la Reforma Laboral i la Reforma de les Pensions sobre les dones.

* La invisibilitat del treball reproductiu i de la cura

* Una Llei d’Estrangeria xenòfoba i heterosexista

* La violència exercida contra les dones, incloent la violació com arma de guerra, l’assetjament continu a les dones que exerceixen la prostitució i les agressions contra les dones lesbianes, entre d’altres.

* Les agressions constants als drets sexuals i reproductius de les dones i la
catalogació de la transsexualitat com una patologia.

Sortirem al carrer amb contundència, insubmises, persistents, carregades d’arguments i exigirem tot el que ens pertoca. Perquè el feminisme és una mirada, un punt de vista crític, una proposta d’alternativa social ferma que és urgent incorporar als discursos, les polítiques i pràctiques de resistència i de construcció d’un nou model social igualitari.

Dones, la lluita és nostra!

Comissió 8 de Març 2011 Barcelona