CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

8 de Març: El capitalisme en crisi contra les Treballadores. Manifest de CGT.

Dilluns, 2 març, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

cartell CGT 8 març 2009

MANIFEST DE LA CGT

Ara que el capitalisme ha entrat en una profunda crisi, incrementa l’explotació, la precarietat i els atacs als drets de la classe treballadora en un intent de fer-nos pagar les seves conseqüències. Si sempre ens hem dut la pitjor part com venim denunciant, aquesta vegada no serà diferent!

La situació d’atur creixent ha començat per certs sectors, però es fa extensiu cada vegada més al conjunt de la societat. Les dones partíem d’una situació de major vulnerabilitat que òbviament s’agreujarà doblement. L’atur a més d’agreujar la situació econòmica de la dona treballadora i el seu entorn familiar i social, la relega en exclusivitat a les tasques domèstiques com fa segles.

Sofrim una gran precarietat laboral, al costat de la divisió sexual del treball, més visibles encara en sectors amb poca mobilitat com el servei domèstic (regulat per un obsolet RD de 1985 carent dels mínims drets, sense dret a cap prestació per atur), neteges, telemarketing, teletreball, hostaleria, serveis, etc sectors amb un alt percentatge de contractacions temporals i amb un altíssim índex de contractació a temps parcial. En definitiva treballs mal remunerats i amb poca cobertura social.

Durant aquests anys de suposada “bonança econòmica” les dones hem vingut denunciant la nostra alta precarietat, denunciant que el sistema, les institucions, l’estat i el mercat no tenen com objectiu les necessitats de les persones. El seu únic objectiu ha estat màxim benefici per als interessos capitalistes, l’enriquiment dels governs, el desmantellament dels serveis públics, la flexibilitat laboral, el control de les fronteres, el menyspreu pel medi ambient, i un llarg etc.

Les nostres moltes precarietats han estat disfressades de xifres, d’estadístiques, suposadament salvades per un feminisme institucional a força de lleis (d’igualtat, de dependència, de violència domèstica…) però les dones, nosaltres, dones joves, menys joves, dones soles o acompanyades, amb filles o sense filles, immigrants, autòctones, amb diferents identitats, hem vingut patint la violència del sistema. Violència també que ens ve dels sectors més reaccionaris i podrits animats per l’Església, amb la seva campanya integrista contra l’avortament i la llibertat sexual; violència que ve dels mitjans de comunicació i els seus ideals absurds de bellesa…

Mentrestant, els nostres governs formant part activa del discurs i participant activament de la seva lògica, venent-nos una suposada conciliació de la vida laboral i familiar, això sí, dintre del paradigma de la flexibilització i competitivitat, sense qüestionar les condicions del mercat laboral. La conciliació de la vida laboral i familiar que ens venien per a nosaltres era mentida, ja que continuem sent les dones les que realitzem els treballs necessaris per al manteniment de la vida, és a dir, les tasques quotidianes de cures que no són remunerades, sinó que ens vénen imposades com resultat de l’assignació de rols en la societat. Aquest treball invisible i gratuït representa el 80% del total del treball no remunerat i els dos terços de tot el treball que es realitza en la societat. En definitiva actuant com matalàs del sistema econòmic.

No podem permetre reculades en la conquesta dels nostres drets, com dones, com classe obrera, com persones que pretenem, que volem i lluitem per una transformació social on el sosteniment de la vida sigui el centre. Enfront de la violència estructural del patriarcat i a les seves injustícies, s’imposa la lògica de la lluita, de les rebel·lies i del suport mutu.

Ara el capitalisme ens mostra el seu veritable rostre, si nosaltres volem viure, cal acabar amb el capitalisme!

Els mecanismes del capitalisme també inclouen les guerres, i entre elles tenim una tan pròxima com la destrucció i massacre contra la Franja de Gaza. Les dones sabem que les guerres augmenten el dolor i les penalitats per a les dones treballadores que portem el càrrec familiar. Volem fer arribar a aquestes dones i a tot el poble palestí la nostra solidaritat i el nostre acompanyament pel dolor, per la destrucció i per la massacre de la Franja de Gaza per part del govern d’Israel. Ens colpeja la mort de dones, nenes i nens, homes, llars destruïdes, falta del mes elemental per a la subsistència, per a la sanitat, l’educació, sense treball ni possibilitat de recursos… ! Clamem per la Llibertat del poble palestí, perquè els genocides sionistes paguin pels seus crims i perquè la reconstrucció dels pobles palestins estigui en mans del poble palestí! En aquest 8 de març de 2009 les dones treballadores de la CGT declaren la seva solidaritat amb el poble palestí.

Dona, descobreix-te, organitza’t i lluita!!!

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT


CONVOCATÒRIES A BARCELONA PEL 8 DE MARÇ

Manifestació diumenge 8 a les 12 h plaça Universitat.

Dissabte 7 a les 17 h Assemblea Popular de Dones plaça dels Àngels.

Dissabte 7 a les 22 h festa amb LeSFATALeS al bar del CCCB (c/ Montalegre 6, Barcelona).

MANIFEST COMISSIÓ 8 DE MARÇ, BARCELONA

Crisi total al sistema patriarcal

És irònic que parlem d'una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una crisi en majúscules, constant: la del menjar diari, la de l'educació dels fills i les filles, la de l'autoestima, la de l'abús de poder, la de les tasques reproductives, la de la violència... i la de la satisfacció dels nostres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualsevol continent.

I és per això que cada dia que passa esdevé més palesa per nosaltres la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, com a resultat de la sobreexplotació del treball, la natura i les persones, i de l'especulació .

De les boques de les persones que pateixen les conseqüències de la crisi surten moltes preguntes: per què les pèrdues se socialitzen i els guanys es privatitzen; per què es permet l'oportunisme de les empreses, que utilitzen aquesta crisi per fer realitat tants i tants acomiadaments; per què aquest suport incondicional dels estats a les entitats bancàries en "crisi i pèrdues"? I després ens diuen que no hi ha finançament: ni per aplicar la Llei de dependència, ni per dotar de mitjans la Llei de violència de gènere, ni per assegurar l'accés als serveis públics... Per això fem nostra la reivindicació del Fòrum Social Mundial: Nacionalització de la banca sota control social ! Ha d'haver-hi recursos per fer les coses que realment importen.

Fins a data d'avui les dones seguim sent les més pobres. Seguim sent mares i cuidadores fonamentals de totes les societats: un treball imprescindible de sostenibilitat de la vida que no és reconegut ni pagat i que els homes, i tampoc el Capital ni el Govern, no comparteixen amb les dones. Seguim sent mà d'obra en condicions precàries, i per això reivindiquem l'accés a un treball i un sou dignes. Treballar menys per a treballar totes i tots. Reducció del temps de treball! A treball d'igual valor, igual retribució! Reivindiquem el dret a decidir, el dret a ser lliures. Volem acabar amb la lesbofòbia, la transfòbia i amb el patriarcat heteronormatiu i racista. Exigim la fi del control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat. Per això, reforcem el nostre compromís per a resistir a l'ofensiva fonamentalista i conservadora, que avui a l'Estat espanyol s'expressa a través de les pressions de la jerarquia catòlica per diluir qualsevol avenç en la legislació sobre l'avortament. Separació de l'Església i de l'Estat! Avortament lliure i gratuït! Ens sentim identificades i donem tot el nostre suport a les dones de tot el món que resisteixen i actuen per la pau i la justícia en temps de guerra. Aquest any, de manera especial, volem fer visibles les nostres germanes de Gaza i el Congo, les dones que travessen fronteres admninistratives en pasteres arriscant les seves vides i totes les que se'n surten del cercle de la violència patriarcal i fan avançar la llibertat de totes les dones. No més violència contra les dones. Ni un arma ni un euro per a la guerra: pressupostos militars per despeses socials!

La migració forçada, la precarietat en els salaris, la submissió a les arbitrarietats fonamentalistes, ja siguin polítiques o religioses, l'intent d'exclusió de les dones no estàndard, ens fan més fortes, reflexives, unides davant l'adversitat, i afrontem aquesta crisi amb rebel·lia davant un destí dibuixat amb les perspectives del capitalisme patriarcal.

Davant d'aquesta greu situació, les respostes pal·liatives basades en la lògica del mercat no són realistes. Nosaltres, feministes, enfoquem la crisi amb actitud transformadora i voluntat de participar actívament en l'elaboració d'un nou sistema social.

Per això avui, 8 de març, i com la resta de dies de l'any, sortim al carrer per reivindicar nostre dret a viure en llibertat construint alternatives feministes al sistema patriarcal.

Comissió 8 de març

Per descarregar el cartell i el díptic aneu a:

www.caladona.org/wp-content/pujats/2009/03/mani_8marc09-tif.pdf

www.caladona.org/wp-content/pujats/2009/03/8marc09_diptic_montse-aumatell-1.pdf


El 8 de març a Girona: Homenatge a les treballadores de la fàbrica Gròber de Girona.

Dissabte 7 de març a les 11.30 h., recorregut pels llocs on havia estat la fàbrica. Punt de trobada plaça Josep Pla, punt de cloenda plaça d'Ovidi Montllor. Visita guiada a càrrec de Josep Clarà, professor d'història contemporània de la UdG.

Organitzen: CUP, CGT, COS, IAC i SEPC.

Veure cartell adjunt.


El 8 de març a Tarragona: Dones, la crisi ens fa precàries!

Diumenge 8 de març, a les 12 h. al Passeig de les Palmeres, Tarragona.

Tallers i taules rodones sobre qüestiones relacionades amb la lluita feminista.

A les 2 de la tarda al Casal Popular Sageta de Foc, dinar popular.

A les 4 de la tarda a l'Ateneu Popular l'Espina, la qüestió de gènere a través del clown.

A 2/4 de 5, sessió de música jamaicana amb Game Over Selectors.

A les 6 de la tarda, des de la Plaça Verdaguer, manifestació unitària del Camp "Dones, la crisi ens fa més precàries!".

Ho organitza: Cau de Llunes-AFRT

Hi col·laboren: AJ La Guspira, AJ Tarragona, Casal Popular Sageta de Foc, CGT, Co.Bas, EIC, Endavant (OSAN) i SEPC.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print