19 de juliol de 2026: 90 anys de la Revolució Social
Fa noranta anys, milers de treballadores i treballadors organitzats a la CNT van demostrar que la classe treballadora no només podia derrotar el feixisme, sinó també començar a construir una nova societat, basada en la justícia social, l’autogestió obrera i la llibertat.
Celebrem el 90è aniversari de la Revolució Social, no per aferrar-nos a un concepte antic i immòbil, sinó per aprendre d'aquell procés revolucionari i adaptar-ne les lliçons al món actual i als anhels de justícia social de les treballadores d'avui.
Durruti, García Oliver, o Federica Montseny, però sobretot, milers de militants anònimes no ens van llegar un mite ni un museu. Ens van llegar una manera d'entendre la lluita: organitzar-nos allà on hi ha l'explotació, confiar en la força col·lectiva i construir un contrapoder des de baix.
La Revolució Social no va començar quan el poble va prendre els carrers; va començar molt abans, quan milers de treballadores es van organitzar pacientment als sindicats, sindicats que a part d’eines de defensa proletària eren veritables escoles de formació, juntament amb ateneus, les escoles racionalistes i tota la producció literària i periodística que inundaven els carrers de l’època.
Ara, si convertim la revolució social i els grans anys de l’anarcosindicalisme ibèric, en una fotografia fixa i immòbil, deixem d'entendre el que era el moviment obrer i el seu dinamisme. El seu veritable llegat és haver demostrat que l'anarcosindicalisme va saber reinventar-se davant els reptes del seu temps, modificant les seves formes d'organització, innovant en les seves maneres de propaganda i acció, i acumulant forces per fer possible la transformació social. Avui, el que ens toca, és fer el mateix.
El context actual és diferent, però els reptes tornen a ser immensos. L'extrema dreta intenta dividir la nostra classe i culpabilitzar als dèbils, mentre el capital concentra riquesa i precaritza les nostres vides. La millor resposta no és la nostàlgia; és construir un anarcosindicalisme fort, arrelat als centres de treball i a la societat. Capaç de disputar el sentit comú de la gent treballadora.
En el que portem de 2026, més de 3.400 noves treballadores s'han afiliat a la CGT de Catalunya, arreu del territori i en tots els sectors, apropant-nos als 30.000 afiliats. Aquesta és la millor notícia que podem donar aquest 19 de juliol. Però créixer també ens imposa una responsabilitat: formar aquesta nova afiliació perquè esdevingui una militància preparada, capaç d'organitzar conflictes, d'estendre el sindicat i de transmetre els valors de l'anarcosindicalisme a una nova generació.
Necessitem una organització molt més gran, forta i àgil, útil per a la classe treballadora. Una organització capaç de resistir l'ofensiva reaccionària, capaç de continuar arrancant drets i, mentre és capaç d'incorporar milers de persones als nostres sindicats, acumular la força necessària per transformar profundament les relacions de poder entre el capital i el treball, entre el capital i la vida.
Fa noranta anys van demostrar que un altre món era possible, que es podia construir aquí i ara el regne de la justícia i la igualtat. Avui ens toca demostrar que encara és possible construir la força col·lectiva que el faci realitat.
Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
19 de juliol de 2026