#9N2014: Entre el tancament de la Transició i la por a una nova traïció de les elits

Entre el tancament de la Transició i la por a una nova traïció de les elits

Persones vinculades a l'esquerra analitzen el 9-N i les seves conseqüències i defensen la pressió ciutadana per garantir una ruptura democràtica

I ara què? Què ha significat el 9-N? Quin escenari s'obre després que més de 2,3 milions de catalanes votessin ahir? Cap a on anirà el que s'ha anomenat procés? Amb l'objectiu de respondre aquestes qüestions, la Directa ha contactat amb set persones que, des de diversos àmbits de l'esquerra, donen la seva interpretació de la massiva mobilització de diumenge. Pep Riera, antic coordinador general de la Unió de Pagesos i membre de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), afirma que el 9-N va ser un “èxit total i aclaparador”. Gerard Batalla, integrant de Som lo que Sembrem i que va ser portaveu del Multireferèndum celebrat el maig, hi afegeix que “el 9-N ha estat una victòria de la gent davant l'Estat i el govern, perquè és la gent qui l'ha defensat amb claredat i sense especulacions i, finalment qui l'ha materialitzat en un acte de desobediència civil massiu”. Per a l'activista Gabriela Serra, la jornada d'ahir va ser “l'escenificació claríssima i contundent d'un desafiament polític massiu envers les polítiques reaccionàries i repressives de Madrid. A més, va ser un acte basat en la desobediència i això és un valor afegit”. Lluís Cabrera, president d'Els Altres Andalusos, va més enllà i afirma que el 9 de novembre “es va produir un trencament i es va desobeir un estat hereu del franquisme”. Cabrera considera que “ahir es va tancar la Transició”.

Crítiques al govern per l'organització que "només l'ha salvat les ganes de la gent"

També hi ha crítiques. Per a Gerard Batalla el paper del govern català és qüestionable ja que, segons ell, “ha convocat tard i malament” la consulta i “sense habilitat un debat amb alguns dels actors del 'no' i del 'sí-no' que hi haurien pogut ser”. Batalla també afirma que la “logística i organització ha estat molt fluixa i només l'ha salvat les ganes de la gent”. Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT de Catalunya, creu que ahir es va exercir “una cosa relativament semblant al dret a l'autodeterminació”, limitat pel fet que la consulta fos “no vinculat” i perquè la “pregunta condicionava”. En aquest sentit, Gassiot exposa que “sectors llibertaris ens hem sentit molt limitats amb la pregunta”, que no permetia, per exemple, l'opció del “no-sí” defensada per alguns col·lectius anarquistes del país.

Molts dubtes cap al paper de CiU

La celebració d'eleccions autonòmiques anticipades és una de les conseqüències més probables del 9-N, però el catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Subirats recorda que “la clau” la té Artur Mas, ja que com a president “pot decidir o no convocar-les”. En aquest sentit, el politòleg té la incògnita de veure “si la pressió del moviment social és capaç de canviar aquesta lògica i obligar [a Mas] a prendre una decisió que si no es fa amb les condicions que Mas vol tindrà resistència a adoptar”. Un dels factors decisius és l'articulació o no d'una llista conjunta entre CiU i ERC, defensada per sectors convergents i que els ajudaria a reduir el desgast d'una gestió marcada per les retallades socials.

El diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Joan Tardà defensa la convocatòria d'eleccions anticipades que facin possible un “trencament democràtic” amb l'Estat espanyol i veu el 9-N com un factor que pot “contribuir a fer més inviable del que és el possible intent de CiU de continuar en un escenari d'aigües empantenegades i marejar la perdiu, per intentar impedir que la mobilització acabi en una revolució democràtica”. Pep Riera també defensa eleccions anticipades, però considera que “no cal córrer” i del que es tracta és de distanciar-les “de les espanyoles”, previstes per finals de 2015.

L'escepticisme envers la futura actuació de CiU és notable en les persones entrevistades. Ermengol Gassiot veu probable “que Artur Mas intenti capitalitzar el 9-N i fer valdre els 2,3 milions de vots de cara a una negociació amb Madrid i tornem a entrar en un escenari de déjá vu” on tornin a posar-se damunt la taula qüestions com el “pacte fiscal”, amb independència de la convocatòria o no d'eleccions anticipades.

Joan Tardà tampoc les té totes amb la federació encapçalada per Artur Mas i tem que tingui “un full de ruta per encolomar-nos una nova transició que impedeixi el trencament democràtic”. Per això, el diputat republicà defensa la continuïtat de la “mobilització popular” per garantir una “majoria al Parlament que proclami la independència i ens porti a un trencament democràtic”, un “risc que vol evitar l'actual statu quo”. Lluís Cabrera opina que l'existència d'una “societat mobilitzada i gent activa” complica “als sectors de CDC lligats a l'oligarquia tenir prou força per portar a terme una traïció”. El president d'Els Altres Andalusos té molt clar que el 9-N també va ser un “clam per a una política diferent, on els poderosos s'enfrontin als poderosos i no als dèbils” i creu que la “pinya per a un nou estat és cada cop més grossa”.

La ciutadania, nou subjecte polític

Gerard Batalla considera que unes eleccions plebiscitàries “difícilment podran aclarir més el panorama” que la jornada d'ahir i advoca perquè el govern “engegui un procés constituent cap a la independència o plegui”. En tot cas, si hi ha comicis avançats defensa que siguin “constituents, però no perquè el Parlament faci una constitució, sinó per garantir que això sigui una tasca de tothom”. Ermengol Gassiot distingeix entre el que creu que passarà -nova negociació entre CiU i govern espanyol- i el que voldria, que és el “trencament per part dels moviments socials i les organitzacions que lluitem per la revolució del monopoli que té el sobiranisme transversal en el discurs polític per tal de posar la lluita social al debat i fer veure que és necessària per avançar cap a un país diferent”.

Gabriela Serra creu que molta gent "ha començat a dir prou de manera contundent"
Joan Tardà confessa que “tindria un gran disgust si el meu partit [ERC] aprovés els pressupostos [de la Generalitat] si a canvi no hi ha eleccions que ens portin a fer el trencament democràtic que necessitem” i reconeix que el camp sobiranista encara té “limitacions i camp per córrer” en molts punts de l'àrea metropolitana. Tardà, que és de Cornellà del Llobregat, considera que “l'independentisme serà majoritari aquí quan sigui percebut com l'eina a través de la qual serà possible socialitzar la riquesa i pugui associar-se la independència com un procés de trencament democràtic que obre un gran oportunitat per a tothom”.

Com a conclusió, Gabriela Serra subratlla que la consulta demostra que molta gent “ha començat a dir prou de manera contundent”. “Això ha de tenir conseqüències, no només polítiques i institucionals, sinó també als moviments, perquè ha emergit un nou subjecte polític que es diu ciutadania i no té intermediaris. Té vida pròpia més enllà dels partits i dels governants”, afirma. Lluís Cabrera remata dient que veu el procés com una “revolta” que parteix de “baix cap a amunt” i només per això, assegura, “tindrà conseqüències”.

*Entrevistes de Marc Font a La Directa

FONT: LADIRECTA.CAT