CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Èxit total de les vagues dels conductors/es d’Autobusos de TMB

Dimarts, 25 desembre, 2007

- Els conductors d'autobusos segueixen demanant una negociació real i no paraules buïdes.

- Les vagues del 2, 3 i 4 de gener continuen 

La mobilització dels conductors/es d'autobusos de TMB en demanda de dos únics dies de descans setmanal ha sigut un èxit. Un 90% de la plantilla de conductors/es han secundat les vagues convocades fins avui.

Les Assemblees del divendres 21 i dilluns 24 de desembre han comptat amb la participació d'uns 1500 conductors/es. S'ha decidit continuar amb les vagues convocades si no es comença a negociar amb contingut.

Els conductors/es d'autobusos ho tenim molt clar, volem dos dies de descans, reals, a la setmana. Volem treballar de forma segura per la resta de ciutadans i pels usuaris. Volem poder donar un bon servei de qualitat, millorant el transport públic de superfície de Barcelona. I volem treballar la pròxima setmana per no perjudicar a l'usuari. Per això reclamem diàleg amb propostes concretes. Una cosa que no hem tingut des de el passat 3 de desembre, data de la ultima reunió formal amb la direcció de TMB.

El Comitè de descansos ha entregat una carta al Alcalde de Barcelona demanant que faci de mediador entre l'empresa i els treballadors per poder arrivar a un acord abans de que el conflicte s'aprofundeixi i s'allargi en el temps.   

Els conductors no entenem que les actituds prepotents de TMB i de l'Ajuntament estiguen causant problemes a la ciutadania i a la seva mobilitat. No entenem que ningú de TMB hagi plantejat aturar la vaga i començar a negociar de veritat en cap dels quatre dies que ha durat la mobilització. No entenem que directius que gestionen aquesta empresa no siguin capaços de guanyar-se els sous milionaris que cobren a comptes de la ciutadania. I, no entenem, que els responsables de l'Ajuntament i la direcció de TMB, facin que els usuaris tornin a patir noves aturades del servei la setmana que ve.

Per tot això demanem negociar. Per evitar perjudicis als usuaris del transport públic, els únics que ens motivan per anar a treballar.

Volem recordar que el col·lectiu de conductors de TMB treballa sis dies a la setmana, comença i acaba la seva jornada laboral en dos llocs diferents de la ciutat i tots els conductors i conductores suplents coneixen el seu horari i la linea en la que han de conduir el dia següent només amb un dia d'antelació. El col·lectiu de conductors/es realitza només 5 dies de descans al mes.

El conductors i conductores d'Autobusos de TMB treballen a l'any: 1690 hores efectives, 83 hores de presencia mínimes, 80 hores extres obligatòries, 7 dies de feina en festes oficials, temps partit, etc. Treballem 251 dies a l'any, més les festes oficials, quan la mitjana al sector és de 220 dies a l'any.

Aquesta situació de manca de descans està provocant:

1. Una concil·liciació de vida familiar i laboral molt difícil de dur a terme. No és una casualitat que cada cop són més els treballadors i treballadores que s agafen la reducció de jornada per fill, com una manera de poder estar més amb els seus.

Una altra dada que confirma aquesta mancança de conciliació familiar és l'augment considerable de companys i companyes que agafen alguns dels seus 20 dies de permís no retribuït, ajustant-se el cinturó per poder estar més amb la família.

2. Un alt nivell de tensió entre els conductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivell d'agressions que patim com a col·lectiu. El complicat tràfic de la ciutat, la tardança entre Autobusos deguda a la gestió de segons quines línies, fent que la desesperació d'alguna gent es tradueixi en agressivitat i la pèrdua del respecte cap a la figura del conductor, ha derivat en agressions cap al conductor i conductora. (35 agressions físiques al 2006, 38 fins al dia d'avui. En relació a les agressions verbals no hi ha constància, però sabem que són diàries).

3. L alt nivell de baixes per qüestions psicològiques (depressió, ansietat, etc.). Segons l'Informe de Salut de l'any 2002-2004, les enfermetats psicològiques eren la segona causa de baixes a l'empresa, després de les muscoesqueletiques. A dia d'avui encara no tenim dades de l'Informe del 2004-2006.