Entrevista a Josep Garganté, delegat per CGT a TMB

"La vaga com a tal ha sigut un èxit a nivell de participació i suport".

"L’Assemblea del 24-D va decidir que mentre només hi hagi paraules buides la mobilització continua".

"Ara estem agafant forces pels propers tres dies de vaga".

En Josep Garganté és delegat per CGT a TMB i ha estat portaveu del comitè de descansos a la vaga dels conductors i conductores d’autobusos de la TMB de Barcelona dels dies 21 a 24 de desembre, vaga que tindrà continuïtat entre el 2 i el 4 de gener, mitjançant la qual aquest col·lectiu d treballadors i treballadors lluita per aconseguir dos dies de descans setmanal.

Kaos: Com va començar la vostra lluita?

-Tot es remunta a la negociació de l’actual conveni fa més de dos anys. En aquella negociació totes les plataformes sindicals de tots els sindicats demanàvem els dos dies de descans setmanal. Després d’un any negociant, sense cap tipus de mobilització (la CGT va convocar algunes aturades però no hi va haver una resposta massiva a elles) el conveni que es va posar a referéndum era de molt baix perfil, sense cap de les promeses que s’havian fet. Al reférendum es van posar dues urnes, una per a conductors/es (que són la gran majoria dels treballadors a autobusos de TMB) i una altra per la resta de col·lectius. Tots els sindicats van dir en una Assamblea que si en una de les dues urnes sortia no el conveni no es signaria. La urna dels conductors va dir que no, però UGT, CCOO i SIT van ajuntar els vots de les dues urnes i van acabar signant el conveni. Nosaltres vam dir a la Direcció de l’empresa que era un conveni tancat en fals i que acabaria explotant. Ells van contestar que si podian firmar un conveni per 20 ptes no anavan a firmar un per 50. Així quedava clar que l’empresa s’estava estalviant molts diners amb un conveni de mínims.

Després de més dos anys de conveni i de cada cop més cabreig per la manca de descansos, els conductors/es comencen a apretar a tots els delegats sindicals per fer alguna cosa. Des de CGT veiem que el nou Reial Decret 902/2007 sobre descansos en el Transport per la Seguretat ens pot obrir la porta legal per entrar a millorar la manca de descansos que pateix el col·lectiu. Es comença una campanya informativa tant dins l’empresa com de cara a l’usuari. Notes de premsa, pancartes, cartells, adhesius, octavetes, xapes, etc. També es comencen a enviar cartes a totes les persones responsables que poden tenir part de la solució. Des de l’Alcalde fins al Director general d’autobusos. Des de tots els partits polítics parlamentaris fins als grans centres comercials. Des de l’empresa i l’Ajuntament la resposta és el silenci.

Així que fem la primera mobilització el 21 de novembre i tothom es sorprén de la magnitud de la protesta. UGT, que s’havia posicionat en contra, ha de variar el seu discurs i de cara a la galeria diu que acceptarà el que determini l’Assamblea. CCOO, que havia tingut una postura ambigua, també diu que està per la mobilització. Des de CGT sempre hem estat donant suport a tot aquest tema, però és evident que la força resideix en la plantilla de conductors/es, siguin del sindicat que siguin. Després d’aquesta primera vaga de 5 hores i veient que l’empresa segueix amb el mateix discurs de paraules buides, comencem la segona mobilització, decidida per l’assamblea del 21 de novembre, amb 7 dies de vaga per al Nadal.

Kaos: Quin balanç feu dels quatre dies de vaga fets fins ara?

- La vaga com a tal ha sigut un èxit a nivell de participació i suport. Els conductors/es han assistit als piquets cada matí a les 3:30 i s’ha estat fins a les 21:30 de la nit. A part d’això s’han fet dues assamblees massives i varies manifestacions per treure al carrer el conflicte. Evidentment hem comptat amb l’ajuda de molta gent solidària amb la nostra demanda i els hi estarem eternament agraïts. Som conscients que la cosa segurament va per llarg, així que ara estem agafant forçes pels propers tres dies de vaga.

A nivell dels mitjans de comunicació han fet el que suposàvem que farien. Nosaltres hem dit per activa i per passiva que el culpable últim d’aquest vaga es diu Jordi Hereu i que és ell qui no ha fet absolutament res per aturar les vagues. Ha quedat bastant patent que no li importa gens ni mica la gent de Barcelona i molt menys els conductors/es de TMB.

Els usuaris/es, en canvi, ens han comentat quan estàvem fem els serveis mínims que entenen el que estem demanant i que és una vergonya que només descansem un dia a la setmana. Durant els propers dies farem una bona repartida d’octavetes entre el passatge per explicar l’opinió dels treballadors/es.

Kaos: Els serveis mínims sovint és converteixen en un instrument destinat a impedir l’exercici del dret de vaga amb l’argument que cal preservar els drets dels usuaris dels serveis públics. Com valoreu els serveis mínims decretats per la Generalitat?

- Els serveis mínims en el cas del Transport són serveis màxims. I no és casualitat que ara que l’Ajuntament i la Generalitat són del mateix color polític posin els serveis mínims que posen. En aquest sentit nosaltres vam portar a Departament de treball uns mínims pactats amb la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona). Com era d’esperar el Departament ha escoltat més a TMB que als treballadors/es.

Kaos: Heu trobat solidaritat amb la vostra lluita? Quina ha estat la reacció dels i les usuàries?

- Com ja he comentat abans, hem pogut constatar que hi ha un sector de gent, de movimients socials, grups polítics d’esquerra, organitzacions sindicals, centres socials, usuaris cabrejats/des, etc. que entén perfectament la nostra lluita i no només l’entén sinó que la fa seva, ajudant-nos en tot el que és possible.

Els usuaris que treballen i saben de les seves pròpies condicions i del difícil que és millorar-les, entenen perfectament que quan un treballador va a la vaga no és perquè no vol treballar sinó perque ho vol fer en millors condicions.

Kaos: Sembla que, com a resultat de la vaga, l’empresa estaria disposada a negociar, tot i que inicialment deia que no ho faria. Què us proposen?

- L’empresa diu: desconvoqueu les vagues i podem parlar-ne, sense concretar rés. Nosaltres diem: feu una proposta amb cara i ulls i comencem a parlar. L’Assemblea del 24-D va decidir que mentre només hi hagi paraules buides la mobilització continua. Així que la cosa tira endavant. L’empresa vol esperar a la negociació del proper conveni. Nosaltres diem que el Reial Decret no té rés a veure amb el conveni i que, per tant, ja podem negociar i aplicar-lo.

Kaos: Com veus el futur de la vostra mobilització?

- Personalment penso, coneixent a l’empresa, que la cosa va per llarg. En últim terme, quan plantegin alguna solució parcial, es pot començar a dividir als conductors/es entre aquells que ja els hi sembli suficient i els qui pensin que s’ha d’anar fins al final. També està per veure si UGT, CCOO i SIT entran de ple en aquesta mobilització o segueixen fora alimentant la desmoralització. L’empresa ja ha anunciat públicament la denúncia per destrosses i l’obertura d’expedients sancionadors. Està clar que el pal ja l’està fent servir, quan vegi que no ens doblega treurà la pastanaga. Aquestes coses un sap com comencen però no com acaben. Els temps ho dirà...