Conductors/es d’autobusos de TMB: La negociació no avança, s’esgota el temps
La reunió del dimecres 23 va ser un altre clar exemple de l'estratègia de la direcció per a allargar el procés d'implantació de la nova legislació, de temps de conducció i descans que ens ha de portar els dos dies de descans setmanals.
Tots estàvem citats a les 10 hores, com de costum, la direcció es va agafar el seu quart d'hora de cortesia per a arribar tard. La primera cosa que es va tractar va ser la firma de les actes de reunions anteriors.
Doncs bé, després de debatre el tema de les actes, es va iniciar la reunió sobre les 12:45, començant ja amb limitació de temps, ja que a les 13:30 la direcció havia d'absentar-se…
Durant els ¾ d'hora que va durar la reunió es va tractar sobre el temps de presència. La direcció diu que només es pot eliminar l'entrada i sortida de línia per a agafar o deixar el cotxe en cotxera i afermen que la resta de conceptes, s'ha de mantindre perquè la gent no perdi molts diners en les seves nòmines.
Des de la representació dels treballadors no es coincideix en absolut amb la interpretació que fa l'empresa del RD 902, nosaltres continuem afirmant que segons el reial decret tot el temps de presència que tenim en TB, ha de desaparéixer i passar a temps efectiu, i per descomptat continuar cobrant la garantia del temps de presència, tal com ho marca el conveni. La nostra proposta es basa precisament en el temps de presència, que al passar a ser temps efectiu, genera la major part de la “reducció de jornada”, i a partir d'aquest punt, començar a elaborar el nou sistema de descansos amb els dos dies a la setmana.
Se li recorda a la direcció, que són molt poques les empreses de transport urbà d'Espanya, que utilitzen el temps de presència per a completar els sous, i que en altres llocs es cobra més i es treballa menys. Per què hem de ser l'excepció espanyola? Queda clar que la seva excusa de la competitivitat, no té raó de ser.
Poc més ha tingut la reunió, a banda de l'encabotament de la direcció d'explicar batalletes d'abans de la guerra, com era una denúncia del conveni del 98. Normativa modificada per normatives europees, directives i reials decrets posteriors, a les que no volen acollir-se en la seva totalitat.
I ja està, a les 13:30 ens va manar a dinar. Ells ja van cobrir l'expedient i “van negociar”, però a nosaltres ens van deixar amb molt mal sabor de boca, ja que ens van fer perdre el temps estúpidament.
De seguir amb el ritme de “negociació” que la direcció vol podem reunir-nos durant mesos, dilatant el problema, que si per a ells és una qüestió de diners, per a nosaltres és salut i condicions laborals, per això no podem seguir deixant-los que intenten convertir un dret que ens dóna el RD 902/2007, en una qüestió burocràtica, plena de paperams i reunions sense cap utilitat en què el temps juga a la nostra contra, perquè cada setmana que passa és una setmana en què ens falta aquest dia de descans que tenim merescut .
Esperem que dilluns que ve vinguin amb alguna proposta interessant; se'ls acaba el termini que se'ls va donar en l'assemblea del dia 2 de gener, celebrada en les Javerianas; els conductors/es cada dia estem més units en aquesta lluita, no permetrem que ens tornen a enganyar.
La manifestació de suport als conductors/es d'Autobusos de TMB i contra la palissa dels Mossos d'esquadra al company Teo serà el dissabte 9 de febrer a les 18h en Plaça Universitat.
Caixa o faixa, blanc o negre,
En l'assemblea de febrer haurem de decidir
Els pensaments més pessimistes s'estan complint ja que la direcció ha demostrat àmpliament que no vol arribar a cap acord amb els conductors/es i a més s'ha vist clarament que els nostres directius tenen l'orde d'aguantar quantes mesures de pressió els fem. Han decidit aguantar i també han decidit decapitar la nostra mobilització començant pels nostres companys més combatius (ja són 25 els companys expedientats).
Davant d'aquest panorama tan advers i també, per que no dir-ho, tan esperançador, només ens queden dos camins: “tirar la tovalla” i acceptar una derrota humiliant o continuar i radicalitzar la nostra mobilització fins a aconseguir que sigui l'empresa la que “llenci la tovalla”, entre en raó i ens doni el que per dret és nostre.
Des del Comité de Descansos hem acordat convocar una nova Assemblea General de conductors/es que se celebrara entre el 12 i 14 de febrer (depenent de la disponibilitat del local) perquè sigui allí i entre tots on decidim que camí hem de prendre.
No hi ha cap dubte que la direcció de TMB s'està aprofitant de la falta de decisió i de l'ambigüitat dels sindicats que ella diu “seriosos”, per a mantindre la seva postura intransigent. Nosaltres estem segurs que si tot el món abandones les mitges tintes i es poses a estirar el carro, com és la seva obligació, el conflicte s'hauria resolt fa temps.
Tant de bo ens equivoquem però tot pareix indicar que el resultat del procés negociador en què estem immersos actualment portarà, per culpa de la direcció, a un nou període de mobilització en què esperem que tots els delegats que hem participat en la negociació i hem defés postures molt semblants, es posin al costat dels treballadors/es.
En l'Assemblea General de febrer tots els conductors/es anem a tindre la possibilitat d'opinar i proposar solucions, i els delegats, que hem participat en la negociació, a més tindrem l'obligació d'informar del nostre treball i del nostre esforç negociador.
Des del Comité de Descansos invitem ja, i ho fem formalment, a tots els delegats que participen activament en l'assemblea de conductors/es i exposen allí, sense embuts, les seves conclusions i propostes. Tots els conductors/es junts podem aconseguir els nostres objectius, hem de tornar a demostrar a la direcció la força que té el col·lectiu de conductors i conductores, els dos dies de descansos són els nostres i ningú ens els negarà. Si no ens volen escoltar en una mesa, ens escoltaran en el carrer.
Els nostres expedients
[(EXPEDIENT NÚM. 2 (expedient catalogat d'OR)
Sr. Cap de la Cotxera de Zona Franca, JUAN TOLEDANO VERA EMPLEAT 7702
Tots sabem que des de la cotxera de Zona Franca, la direcció de l'empresa va intentar, una vegada i una altra, trencar la vaga. També sabem que una vegada i una altra, van fracassar en l'intent.
Enfrontant als piquets, vam poder comprovar la presència d'alts directius de TMB com el Barbera o Armengol (director d'Àrea Operativa) però al capdavant de tot l'operatiu antivaga va destacar Toledano (director del CON de Zona Franca) a què li imputarem els següents fets:
1r: Negar-se reiteradament a facilitar la llista de serveis mínims, llista a la que el Comité de vaga tenia dret a accedir, perquè així ho diu la llei. Amb la seva negativa, va generar una tensió constant i creixent, i de totes totes, innecessària. Volem dir ací, que si algú dubta de la nostra paraula, amb tot gust li podem facilitar imatges...
2n: Toledà va intentar confondre deliberadament els companys/es, dient a molts que tenien mínims quan realment no era així. El resultat va ser que va haver-hi molts companys/es que es van assabentar d'aquesta situació a l'arribar amb l'autobús a la porta, i el piquet els informava de l'engany a què havia sigut sotmesos.
3r: També vam poder veure, al llarg dels 7 dies de vaga, una complicitat, com a mínim sospitosa, entre el Toledano i els caps dels Mossos. No l'acusarem de res que no puguem demostrar, però no ens cuadra que parlaren amb vosté com si es conegueren de tota la vida, i per a nosaltres foren els insults, els maltractaments, i per fi els pals i la detenció del company Teo.
Senyor Toledano: S'ho diem amb totes les lletres, vosté és el responsable de tots els moments de tensió i de tots els fets de violència cap als conductors/es ocorreguts en la porta de la cotxera de Zona Franca.
Li recordem que té un termini de cinc dies hàbils, a partir de la recepció de la present, perquè, si ho estimen convenient, formulen les al·legacions i si és el cas prova, que en la seva defensa consideren convenient.)]
Comitè de descansos