Autobusos de TMB: Aturada i Assemblea: 12 de febrer
El dimecres per fi vam arribar a una posició en comú amb la direcció. Estem d'acord en el desacord. O sigui, que totes les parts sabem que no hi ha cap tipus d'acord, que les posicions estan totalment enfrontades i hi ha una posició de bloqueig que impedeix qualsevol tipus de diàleg, i per tant d'enteniment.
Ahir més que mai, també, es va veure que els deu conductors que hem estat negociant aquests dies amb la direcció, tant els que estem en el Comitè de Descansos com els que no, hem defensat les mateixes postures i hem mantingut amb major o menor ímpetu els mateixos arguments.
Li hem demostrat que any rere any les noves normatives marcades per l'Administració les anava assumint la Direcció: l'aire condicionat, l'accessibilitat dels autobusos, etc. En canvi, quan es tracta de millores per als conductors/es volen que les assumim nosaltres.
L'empresa per la seva banda ja ha dit la seva última paraula, que es resumix en un no rotund a tot el que li hem demanat, no als dos dies de descans, no a la supressió del temps de presència en tots els seus aspectes, no als 30 minuts de descans remunerats, veient en aquest tema una clara discriminació amb els motoristes de metro (també de TMB) que tenen un descans dins de jornada cada tres hores que és remunerat per l'empresa.
El dia 30, com a novetat, també li vam demostrar a la direcció la il·legalitat del nostre actual sistema de descansos basant-se en una sentència del Tribunal Suprem en què es deixa clara que les 36 hores de descans setmanal que marca l'Art. 37 de l'Estatut dels Treballadors no es pot solapar amb les 12 hores de descans entre jornades que marca l'Art. 34. El que traduït vol dir que almenys una vegada a la setmana hem de descansar 12+36 48 hores seguides, quelcom que evidentment no es compleix en autobusos de TMB.
Naturalment la direcció ha passat de tot i amb el seu acostumat "ara no toca" ha volgut passar també d'aquest tema bloquejant amb la seva actitud qualsevol tipus de sortida negociada al conflicte.
Davant d'aquest tancament empresarial se li ha proposat a la direcció, com última possibilitat de desbloqueig i tenint en compte que tot el que s'està tractant significa variar el conveni, que s'avanci la negociació del conveni del 2009. La resposta de l'empresa ha sigut que això era una favada, que el conveni actual arriba fins el 31 de desembre del 2008 i fins a gener del 2009 no es va a negociar res.
Tant de desbarat, tanta arrogància, tant de passotisme de la Direcció ens porta a la convocatòria d'una Assemblea General de conductors el pròxim 12 de febrer en els locals de les Xaverianes (c/ Mercaders amb Francesc Cambó) a les 13 hores.
Per a aconseguir una nova assistència massiva es convoca la dita assemblea decisòria amb una aturada entre les 11 i les 17 hores. Sabem del mandat de l'Assemblea de primers de gener, però tots els companys han de ser participatius de les decisions que es prenguin per a aconseguir l'objectiu dels dos dies de festa setmanals.
L'èxit de les dos convocatòries que tenim previstes, la manifestació en suport dels 2 dies de festa per als conductors i contra l'agressió del company Teo el dissabte 9 de febrer a les 18 hores en Plaça Universitat, i l'Assemblea general del dia 12 condicionaren en gran manera els esdeveniments que s'ha de seguir la resta de dies.
Una posició de força en ambdós convocatòries serviran per a ensenyar a la direcció la força que tenim per a aconseguir aquests dos dies. Comptarem amb el suport d'altres ens, sindicats, moviments socials, etc. Tota ajuda és poc ant un enemic tan poderós com el que tenim davant.
Recordeu, ens vénen a ajudar.
Ha arribat l'hora de lluitar braç a braç
Les negociacions iniciades com a conseqüència de les mobilitzacions de Nadal han donat com resultat un absolut fracàs. La direcció de l'empresa, a pesar de tindre la llei i la raó en contra seu, s'ha enrocat d'una manera mai vista en la història de TMB i no ha volgut obrir en absolut la porta d'una negociació seriosa.
Davant d'aquesta situació i sabent que l'empresa ha utilitzat l'ambigüitat dels sindicats firmants del conveni per a intentar trencar o parar la nostra mobilització, la resposta més intel·ligent hauria de passar per consolidar la unitat dels conductors/es i els seus sindicats sota el paraigua del Comitè de Descansos i aquesta vegada amb el suport decidit de tots els membres del Comitè d'Empresa.
L'Assemblea de conductors/es va decidir iniciar la mobilització degut a les males condicions laborals que, entre els uns i els altres, ens estan fent treballar. Ningú per tant es pot estranyar que aquesta vegada hàgim acordat no deixar que ens representi en la mesa de negociació ningú que no porti el vestit a ratlles. Decisió que no es va prendre per a defendre corporativismes egoistes o a voler desentendre'ns de la resta de col·lectius, res d'això, l'acord que en el seu dia va prendre l'Assemblea només es deu al fet que ja no ens fiem, i estem farts, que gent com els Faus, o els Menas de torn ens enganyen o venguin drets com han anat fent des de fa anys.
Tancar la negociació de l'últim conveni en contra del vot dels conductors/es ha portat les conseqüències que avui tots estem patint, marginar al col·lectiu més nombrós de TB per a reduir la massa salarial sense tindre en compte que aquesta maniobra s'anava a convertir en una bomba de rellotgeria és tindre molt poca capacitat de mires.
Avui estem davant d'un conflicte que ha explotat per la falta de previsió de què van creure que la plantilla de conductors/es ens anàvem a quedar quiets veient com ens convertíem en un dels col·lectius que, comparat amb empreses del sector, pitjors condicions laborals pateix.
L'aparició del RD 902 i la sentència favorable de “els 15 minuts” ha sigut una ràfega d'aire fresc que ha fet activar la plantilla posant-la en moviment cap a un objectiu perseguit de sempre: la reducció de jornada i els dos dies de descans a la setmana.
Portem set dies de vaga i possiblement hàgim de fer alguns més, ens han obert ja 25 expedients i segurament ens van a obrir molts més, però que aconseguirem la reducció de jornada i els dos dies de festa ja ningú ho dubta, ni tan sols la direcció de TMB, ni els polítics que la sustenten. Per això és el moment de deixar-se d'històries i de posar-se seriosament a ajuntar de veritat, és el moment que els sindicats firmants del conveni abandonin la seva ambigüitat i es posin a barallar decididament en suport dels conductors/es d'autobusos.
La vaga que ja s'anuncia només es podrà evitar si l'empresa accedix a les exigències de la plantilla i és per això que cal deixar-los molt clar, als nostres “il·lustres” directius, quals són les nostres intencions i qual és la nostra força.
Si la manifestació del dia 9 és multitudinària i l'Assemblea del dia 12 també ho és, el missatge que li donem a l'empresa serà prou clar: anem a per totes perquè ja estem farts i a més no estem sols.
El primer expedient ha tingut les seves primeres repercussions. Prop d'un centenar de companys de metro han fet el comunicat perquè se li aboni l'import de les sabates en nòmina en compte d'arreplegar el val.
Les actituds assassines del personatge que té la concessió de les sabates no queden impunes i se li ha de atacar on més li dol: la butxaca.
Cal prendre exemple dels companys de metro.
[(
[*Que ningú s'oblidi: La manifestació de suport als conductors/es d'Autobusos de TMB i contra la pallissa dels Mossos d'esquadra al company Teo serà el dissabte 9 de febrer a les 18h en Plaça Universitat.*]
)]
Comitè de descansos de Transports de Barcelona|Comitè de descansos de TB
