El dret de vaga, qüestionat pel Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea davant de casos de deslocalització d’empreses
El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCEE), a través de diverses sentències molt recents, limita el dret de vaga, quan la mateixa pretén impedir que una empresa es deslocalitzi amb l'única pretensió de pagar menors salaris i empitjorar les condicions de treball, al mateix temps que avala el dumping social al considerar que no es vulnera les condicions laborals més favorables per als treballadors desplaçats (multinacionals de qualsevol sector) i dóna per bo que s'apliqui el principi de la llibertat d'establiment perquè no existeixi discriminació entre empreses comunitàries pel país d'origen de les mateixes (menors condicions laborals i d'ocupació) i no s'abonen les condicions contractuals d'on es presta el servei o es realitza el treball.
En ambdós supòsits l'argument jurídic és “política pura”, al convertir-se en una mera formalitat per a donar cobertura a les empreses (capital), que entenen que no poden establir-se límits a la lliure competència, com a conseqüència dels principis de llibertat d'establiment i la llibertat de prestació de serveis.
Aquesta és la seva conclusió juridicopolítica “…L'article 43 CE ha d'interpretar-se en el sentit que, mesures de conflicte col·lectiu com les controvertides en l'assumpte principal (rematriculació d'un baixell de transport finlandés amb bandera d'Estonia per a abaratir costos laborals), que tenen com a finalitat aconseguir que una empresa privada el domicili social de la qual es troba situat en un Estat membre determinat celebri un conveni col·lectiu de treball amb un sindicat establit en aquest Estat i apliqui les clàusules previstes per aquest conveni als treballadors assalariats d'una filial de la dita empresa establerta en un altre Estat membre, constituïxen restriccions en el sentit de tal article…”
L'exemple de la multinacional DELPHI que “tanca i fuig” de Puerto Real (Cadis), és possible perquè la llibertat de circulació dels capitals i la llibertat d'establiment dels capitals, s'eleven a la categoria de drets fonamentals en el Tractat de la Comunitat Europea, així ho estableix en els seus articles 14 (mercat interior sense fronteres i garantia de la lliure circulació de serveis); el 43 garanteix la llibertat d'establiment i el 49 la lliure prestació de serveis, igual que està succeint aquests dies amb la Multinacional NOKIA a Alemanya.
La UE i el seu Tribunal de Justícia de les CE, defenen i avalen les polítiques que emanen de l'Organització Mundial de Comerç (OMC), que requereix d'una absoluta llibertat en les regles de comerç internacional, que no distorsioni la lliure competència.
El TJCEE és el braç jurídic “armat” que garanteix la no distorsió de la lliure competència, sentenciant que la llibertat del mercat (com a única llibertat) i la defensa de la lliure competència, com a condició de la precarització laboral, social i mediambiental de la mà d'obra, és NORMA que ha de regir les relacions laborals i socials.
En aquest context de liberalisme i desregulació; de competència sense límits entre zones, regions, països, blocs, l'estratègia sindical ha de ser capaç, no sols de mostrar la gravetat d'unes polítiques que en nom de la competitivitat i el lliure mercat destrueïxen qualsevol relació social basada en el respecte per la democràcia i els drets col·lectius –de tots i totes- i la llibertat, sinó que a més, ha d'actuar, desplegant força suficient com per a interrompre aquesta barbàrie.
El sindicalisme ha d'entendre que la reactivació del conflicte és l'única solució possible per a constituir un model de relacions laborals/socials basat en la justícia, la solidaritat i prou per a tots i totes.
Gabinet de Premsa Confederal CGT