Xerrada sobre Salvador Seguí a Tornabous (Lleida)
Al poble TORNABOUS (comarca de l'Urgell, prop de Tàrrega), tindrà lloc el dissabte 5 D’ABRIL, a la SALA D’ACTES DE L’AJUNTAMENT, a les 18 HORES, una Xerrada sobre Salvador Seguí i Rubinat (El Noi del Sucre).
Hi intervindran el sindicalista de la Federació d'Ensenyament de la CGT i historiador Emili Cortavitarte i el militant de la CGT de Ponent Pau Juvillà.
Tot seguit, presentació del llibre “Escola de Rebel·lia. Història d’un sindicalista" de S.Seguí”, a càrrec de Ramon Usall, d’Edicions el Jonc.
Recordem que Salvador Seguí va nèixer a Tornabous l'any 1886.
Organitza: Jovent i Ajuntament de Tornabous.
Col·laboren: Col·lectiu A les Trinxeres, Editorial el Jonc, CGT.
SALVADOR SEGUÍ i RUBINAT
23.12.1886 Tornabous – 10.3.1923 Barcelona
Salvador Seguí Rubinat, conegut amb l'àlies de "El Noi del Sucre" pel costum de menjar-se els terrossos de sucre que els cambrers li servien amb el cafè, neix a Tornabous el 23 de desembre de 1886. Pintor de professió i de formació autodidacta, com la majoria dels militants de la CNT de la seva època, va ser un organitzador i home d'acció més que pensador, escriptor o teòric; va destacar fonamentalment en el camp de la oratoria, l'estratègia i l'organització.
Com altres militants del seu temps, va sofrir la presó i el tancament en diverses ocasions, al llarg de la seva trajectòria militant. Procedia del cercle de l'Escola Moderna de Francisco Ferrer i Guàrdia, de qui era deixeble. Als 17 anys és empresonat per primera vegada, per les seves activitats dintre del Sindicat de Pintors de Barcelona.
Al juliol de 1909 va tenir una destacada actuació contra la guerra del Marroc, recorrent les comarques catalanes. Al desembre de 1911 assisteix a Marsella a un congrés obrer internacional. Al 1915 va ser triat president del Sindicat de la Construcció de Barcelona, al capdavant del qual va organitzar a l'agost del mateix any una vaga general, que va acabar amb un èxit complet.
Entre 1916 i 1917, negocia en nom de la CNT les bases pràctiques per a una acció conjunta amb la UGT, el que es plasma en un manifest públic de les dues centrals sindicals. Va ser nomenat secretari general de la CNT de Catalunya; i pren part activa en la vaga d'agost de 1917.
En el Congrés de la CNT de Catalunya, celebrat en Sants (Barcelona), del 28 de juny al 1 de juliol de 1918, va ser novament nomenat secretari general de la CNT de Catalunya. En aquest Congrés es va aprovar oficialment la fórmula del Sindicat Únic, el principal artífex del qual i impulsor va ser Salvador Seguí; aquesta transformació qualitativa en la CNT passarà a la història amb el nom de Sindicats Únics, i marca el trànsit de la lluita sindical des d'un plànol local i dispers a la lluita des d'un plànol total i unitari.
Al febrer-març de 1919, i en el context de la vaga de la Canadenca, Seguí adopta una postura prudent i moderada, a favor de la represa del treball, una vegada aconseguides les reivindicacions fonamentals, en la qual es va assolir el reconeixement de la jornada de vuit hores. En un acte públic en la plaça de toros de Las Arenas, el 19 de març, davant un auditori de 25.000 treballadors, va posar de manifest els seus dots d'orador i la seva capacitat per a enfrontar-se amb els companys més exaltats. En el Congrés de la CNT celebrat al desembre de 1919, en el Teatre de la Comèdia, Seguí, juntament amb Pestaña i Quintanilla, va ser una de les figures més destacades.
Davant el problema de la revolució russa i de les relacions entre la CNT i la Komintern, va adoptar una postura intermèdia entre la de Quintanilla (contrari a l'ingrés en la Tercera Internacional), i la dels grups prosoviètics, declarant-se partidari que la CNT s'adherís provisionalment a la Internacional Comunista, però sense deixar per això de consignar que aquesta no encarnava els ideals del sindicalisme antiautoritari de la Confederació: "Som partidaris... per necessitat de la realitat... no en teoria, d'entrar en la Tercera Internacional... perquè això va a avalar la nostra conducta en la crida que la CNT va a fer a les organitzacions sindicals del món per a constituir la veritable, l'única, la genuïna Internacional dels Treballadors... sostenim que hi ha necessitat d'incorporar-nos a la Tercera Internacional circumstancialment, i que després la Confederació espanyola convoqui a totes les organitzacions sindicals del món per a organitzar la veritable Internacional dels treballadors".
Després del Congrés al Teatre de la Comèdia, Seguí va seguir defensant la necessitat de la unió amb la UGT. En 1922, després de sortir d'un dels seus molts tancaments, va emprendre una gira de propaganda per Andalusia, intervenint en més de 102 actes públics. En 1922 és nomenat secretari general del Comitè Nacional de la CNT. Era l'època del pistolerisme i de la lluita sagnant entre les bandes del Sindicat Lliure i els militants confederals; davant això, Salvador Seguí va condemnar l'ús del crim polític i va fer tot el que va estar en la seva mà per a posar fi als vessaments de sang.
Però Seguí s'havia convertit en un símbol per als treballadors, i contava amb la simpatia de l'esquerra burgesa, al mateix temps que era temut per la patronal i odiat a mort pels seus pistolers a sou, que ja havien atemptat dues vegades contra la seva vida. Al març de 1923 rep un anònim del Sindicat Lliure que li adverteix d'un pròxim atemptat contra la seva persona, contra Casanovas i Ángel Pestaña. En la tarda del 10 de març de 1923, el Noi del Sucre va ser crivellat a trets en el carrer de la Cadena, de Barcelona, quan es dirigiria a la seva casa en companyia del seu amic Francisco Comas. L'assassinat de Salvador Seguí va ser condemnat per tots i totes les persones honrades, sense distinció de partits i ideologies.
A Lleida hi ha una plaça en el centre històric de la ciutat, en el solar que durant anys va ocupar la casa familiar de Salvador Seguí, el Noi del Sucre. L'element més singular de l'espai és que a la paret mitgera de l'habitatge contigu està amb plaques prefabricades i decorades amb la efigie de Seguí i amb roses vermelles, símbol de la Barcelona anarquista. A la plaça, hi ha una font, bancs i arbrat, a més d'una placa commemorativa. Salvador Seguí i Rubinat que va néixer al 1886 a Tornabous (Urgell) i va passar la infància al carrer Tallada de Lleida, a pocs metres del Mercat del Pla de Lleida, la casa va ser derrocada fa uns anys per l’Ajuntament de Lleida amb motiu de la “rehabilitació” del centre històric.
En l'actualitat la Confederació General del Treball (CGT) disposa d'una fundació per a la difusió de la cultura llibertària amb el nom de Salvador Seguí.
"Si no representem una força immensa, si no som una agrupació potentísima per la nostra cohesió i per la nostra capacitat, serem joguines de la burgesia. Però si ens superem, si conquistem la nostra capacitat i ens col·loquem en condicions d'actuar d'una manera enèrgica, de plantar cara a totes les possibilitats d'atac, serem respectats, atesos i ens imposarem". (Salvador Seguí Rubinat).
