Els menors condemnats pel crim de Berga compliran la pena en un centre
L'Audiència desestima la petició dels educadors perquè els nois quedin en llibertat vigilada
CARME LÓPEZ. Barcelona
Els sis menors d'edat condemnats per la mort de Josep Maria Isanta durant les festes de la Patum, el maig del 2005, hauran de complir les penes en centres d'internament. L'Audiència de Barcelona ha confirmat la sentència del juliol passat, que fixava mesures de privació de llibertat d'entre tres i set anys per als joves que van participar en l'homicidi. Tot i que el tribunal admet la gravetat de la condemna imposada per un jutjat de menors, que segons els educadors suposaria un retrocés en la seva rehabilitació, recorda que els fets de Berga van ser «una tragèdia» per la qual els condemnats hauran de respondre d'acord amb les lleis vigents.
 + Un dels joves presumptament implicats en el crim, en el moment d'entrar al judici. Foto: G. M. |
La secció tercera de l'Audiència de Barcelona admet que «les tragèdies no se solucionen amb altres tragèdies», en referència a l'aplicació de mesures de privació de llibertat imposades a menors d'edat. Tanmateix, el tribunal subratlla la gravetat del crim de Josep Maria Isanta. «No es va tractar d'una baralla breu, cos a cos entre dues persones, sinó d'un autèntic linxament en què els linxadors actuaven brutalment», diu la sentència, que afegeix que els joves eren conscients que podien provocar la mort. La sala recorda que, a més, l'agressió mortal va provocar a tot Catalunya «la sensació de viure's una violència que a la pràctica, i sortosament, no es produeix».
Amb aquests arguments, el tribunal rebutja el recurs presentat per les defenses dels menors, que van demanar que fossin absolts perquè durant el judici no es va demostrar la participació de cada un en els fets. Aquests es van produir durant un concert organitzat amb motiu de la Patum, en què un grup de joves va irrompre de manera agressiva i exhibint ganivets al crit d'«anem a matar catalufos». Pels magistrats ha quedat demostrat que tots els menors condemnats «es van anar adherint» en un moment o altre a les agressions, que a més de la víctima mortal van deixar tres ferits greus.
Tampoc ha prosperat la petició de l'acusació particular, perquè la mort del jove Isanta sigui considerada un assassinat, la qual cosa hauria suposat un increment de les condemnes. El tribunal també denega la sol·licitud d'aquesta part perquè es prohibeixi l'entrada dels joves condemnats a Berga durant els tres primers anys que passin en llibertat. Per la sala, la petició suposa «una exacerbació repressiva innecessària» sense «profit per als menors».
Crítica a la consellera Tura
La sentència de la sala tercera reobre una de les ferides que va obrir el crim de Berga. Concretament, critica que «alguna notable personalitat política» utilitzés l'existència de moviments antisistema «per tal d'excusar uns fets greus, que no van ser capaços d'aturar les forces de la policia fins que van tenir l'irreparable abast» de la mort d'Isanta. Els magistrats fan així una referència clara a la polèmica compareixença al Parlament de Montserrat Tura, llavors consellera d'Interior. Tura va defensar que l'homicidi s'hauria pogut evitar si els organitzadors del concert haguessin garantit un servei d'ordre i emergència a la zona. La consellera va assegurar que eren aquests col·lectius, que va definir de llibertaris, anarquistes i independentistes radicals, els que rebutjaven la presència policial als seus actes.