L’Estat indemnitza a Pilar Vaquerizo, vídua de Francisco Granado.

Els que han seguit el desenvolupament del procés anomenat de «recuperació de la memòria històrica» recordaran que va ser al 1998 quan Pilar va sol•licitar, per primera vegada, aquesta indemnització sobre la base de les quals s’havien concedit als que havien patit presó durant el franquisme. També recordaran que li va ser rebutjada amb el pretext que el seu marit no havia complert el temps mínim de presó exigit per la normativa, atès que Francisco Granado havia estat executat 17 dies després d’haver estat detingut. Doncs bé, com tots sabeu, malgrat totes les denúncies i protestes que des de llavors es van organitzar i al fet escandalós que en el curs dels anys transcorreguts l'Estat ha donat nombroses ajudes i indemnitzacions a organitzacions polítiques i sindicals, així com a associacions de memòria històrica, no és fins a ara que a la vídua de Granado se li reconeix tal dret. I ja veieu l'import de la indemnització.

És veritat que tot el que s'ha fet durant aquests anys per a obligar a l'Estat a corregir aquest “oblit” (totes les vídues o vidus de les persones executades, que no havien complert el temps mínim de presó exigit, havien quedat excloses de les indemnitzacions al no considerar que si no havien fet més temps de presó era per haver estat executades) no ha estat en va; però és molt dolorós i indignant constatar que aquestes persones són ara víctimes d’una nova injustícia. Una injustícia comesa pels redactors de la Llei de “memòria històrica” i validada per tots els partits que van aprovar aquesta Llei. Em refereixo al fet que en aquesta Llei es considera que hi ha víctimes del franquisme de primera i de segona classe: Les de primera són les quals van perdre la vida a partir de gener de 1968, que rebran una indemnització de 135.000 euros. Les de segona classe són les quals van ser assassinades pels franquistes abans d'aquesta data, que només tenen dret a 9.616.18 euros.

Octavio Alberola

Extret de www.memorialibertaria.org