El ministre Corbacho i la immigració

Les declaracions del Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, anunciant la supressió de la contractació en origen de la mà d'obra immigrant, com a mesura per a posar fre a l’augment de l'atur, no són les primeres que fa referent a la immigració (recordeu, entre d’altres, aquelles de “no ens hem de regir per les normes de l'últim que arriba”, etc.). El ministre sembla tenir als immigrants entre cella i cella. Però aquestes intencions últimament anunciades ens obliguen, almenys, a fer un parell de reflexions:

Primer, no és d'estranyar que l'únic aplaudiment que ha collit Corbacho referent a aquest tema, i molt entusiasta, hagi vingut per part del PP. És més: el missatge del ministre, almenys subliminalment, s'acosta massa a la demagògia xenòfoba amb que s'adorna la propaganda feixista (“vienen a quitarnos el trabajo”... “los españoles primero”, etc.,). Ja li va bé al PP, que durant anys s'ha obstinat a associar la immigració amb la delinqüència, que surti ara Corbacho relacionant la contractació en origen (mesura estrella del govern de Zapatero en matèria d'immigració) amb l'atur.

En segon lloc, les contractacions en origen, i les polítiques de contingents, en realitat, han estat més operacions d'imatge (fotos incloses, amb els immigrants) que mesures efectives en matèria d'immigració. En l'últim any, aquestes contractacions han suposat menys del 10% (aproximadament 85.000, d'un total de gairebé un milió) de treballadors estrangers ingressats (legal o clandestinament) en territori espanyol. Però si se suprimeixen, les possibilitats de legalització de la relació laboral de les persones immigrants es redueixen a zero. Actualment, els qui han entrat sense contracte, fins i tot legalment, no poden regularitzar la seva relació laboral, que la tenen. I si a això afegim la situació extrema dels qui manquen de permís de treball i residència (encara que treballin clandestinament), no ens sorprendrà que la immensa borsa de precarietat, explotació laboral i economia submergida, no deixi d'augmentar...

La contractació en origen no és, ni de bon tros, garantia contra els abusos. Basti com a exemple el de 25 treballadors senegalesos, contractats en origen per “Acciona Facility Services”, que presten serveis en “Acciona Airport Services”, de l'Aeroport de Son Sant Joan, a Mallorca, des del passat 16 de maig. Aquests companys van passar, a Senegal, per uns cursos de formació en “electromecànica de manteniment”, a més d'un procés de selecció, per part de la pròpia “Acciona Universitat Corporativa” (se suposa que amb fons públics). Quan van arribar a Mallorca, la formació rebuda no els va servir per res, perquè tots ells van ser emprats com peons (maleters) i, abans de dos mesos i mig, a finals del mes de juliol, se'ls va forçar a canviar el seu contracte pactat en origen (de 40 hores setmanals per un any) per un altre, també de peons i de només 24 hores a la setmana. Amb la consegüent mutilació salarial, saqueig dels seus drets i incompliment dels pactes de Dakar.

Cal assenyalar que aquest grup de treballadors, amb el suport de l'Associació Senegalesa Mallorquina i la CGT, han denunciat la seva situació davant els tribunals de justícia, a més d'entrevistar-se amb representants dels governs central i autonòmic, i amb la representació diplomàtica del Senegal a Espanya. Està per veure si tots aquests polítics prenen algun tipus de mesures contra Acciona (que, a més, es va comprometre a sufragar-los el viatge a territori espanyol, i no ho va fer) i si, donada la seva responsabilitat en l'assumpte, són capaços de restituir immediatament els drets dels afectats per aquesta estafa. Ens consta que aquest cas no és l'únic, quedant clar que una cosa són els discursos i les campanyes d'imatge, i una altra molt distinta és la realitat, que col·loca, cada dia més, als treballadors, com a objecte d'abusos i explotació, amb la responsabilitat de polítics i empresaris. Als immigrants amb més intensitat, com el segment més desprotegit, però també com amenaça o xantatge sobre els drets de tota la classe treballadora, nadiva o estrangera.

Perquè no només estem parlant de directius empresarials sense escrúpols sinó, sobretot, de les polítiques en matèria d'immigració que fan possibles els abusos. No hi ha dubte que, mentre hagi misèria, guerres o saqueig dels recursos, en els països d'origen, la immigració serà imparable i, per moltes barreres que es posin, la gent vindrà aquí mentre aquí hagi treball, sigui legal o clandestí. I quan no ho hagi, s'aniran (o ens anirem), com sempre ha succeït en el passat, cap a on hagin possibilitats, perquè els fluxos migratoris dels humans, com sempre ha passat al llarg de la història, tendeixen a autorregular-se, segons les necessitats que els provoquen. De res serveixen les polítiques de contingents, ni encara menys les lleis repressives, sobre els immigrants. Pretendre suprimir la immigració a força de repressió, a més de criminal, és un exercici tan il·lusori, com pretendre beure's tota l'aigua de la mar. Per això, l'única política realista i humanitària és reconèixer els drets de totes les persones que aquí viuen i treballen, venguin d'on venguin.

El ministre Celestino Corbacho, els seus companys de govern, i tots els qui donen suport als instruments legals de repressió sobre els immigrants, com la Llei d'Estrangeria espanyola (amb el suport parlamentari del PSOE i del PP, i amb un reglament pactat entre el govern, els patrons, els dirigents de CC.OO. i UGT, i participació d'algunes ONG), o la recentment aprovada directiva europea de tornada (Directiva de la Vergonya), haurien de pensar sobre la responsabilitat de tots ells en els abusos que aquestes lleis contenen, permeten i provoquen. L'Europa fortalesa del capital, per la qual ells aposten, no deixa de ser responsable, a més, de la incessant sagnia de morts, en les fronteres i en les pasteres.

Ja n'hi ha prou! Drets per a tothom!

Pep Juárez, Secretari d’Acció Sindical CGT-Balears.

Setembre de 2008.