Temps moderns
La societat capitalista, en la qual estem immersos, porta anys obtenint uns beneficis brutals. El motor econòmic de la societat ha vingut “gràcies a l'especulació” tant immobiliària com financera, així com el sector turístic. Impulsats, generalment, aprofitant les “desgràcies humanes”, explotant a la immigració, o encadenant a la majoria de la societat a crèdits pràcticament vitalicis.
L'explosió de la bombolla immobiliària, la perduda de poder adquisitiu de la majoria de la societat, l'augment de la precarietat laboral, l'increment de l'IPC, la pujada del Euribor, fa que augmenti la població amb rendes baixes, amb el que la situació de “creixement”, en la qual suposadament estàvem, per a gran part de la societat va suposar ja, la seva crisi o endeutament.
La productivitat industrial ha anat encaminada a empitjorar majoritàriament les condicions de treball de tots, augment de flexibilitat, augment dels ritmes de treball, augment del treball efectiu, també ha suposat un augment de les malalties professionals, poques vegades reconegudes.
Ara, quan els treballadors/es, cada vegada tenim treballs més precaris, salaris més baixos, en el moment que la majoria de la població té problemes per a “consumir”, quan les persones no poden anar més enllà de cobrir les seves necessitats bàsiques, ens parlen de crisi. Crisi que solament té una intenció, reduir els impostos al gran capitaal i obtenir reformes laborals que els permetin, altra vegada, augmentar la seva productivitat.
La unitat, és la base de la lluita, per això les empreses automobilístiques ja estan actuant amb la seva ANFAC (Associació Nacional de Fabricants d'Automòbils i Camions) que adopten mesures similars dintre del seu àmbit. Recordeu, com van utilitzar la vaga de transport per a pretendre aplicar un ERO. El seu únic objectiu és obtenir una reforma específica per al sector, que pugui reportar-li més beneficis, a costa de les condicions dels treballadors i dels recursos públics.
Mentre, a NISSAN, comencen a aplicar la flexibilitat negativa “en tota la planta”, adoptant aquesta mesura de forma unilateral i tergiversant el conveni col·lectiu. Ens oposem a l'aplicació de la flexibilitat de manera parcial i exigim la justificació del canvi productiu. Pensem que s'ha d'aclarir la situació quant a l'aplicació de mesures de flexibilitat i l'evolució de les circumstàncies de mercat, així com la marxa del pla de baixes incentivades.
Amb aquesta situació hi ha alguns “companys”, que tenen la poca vergonya de venir a treballar dissabtes i diumenges. La quantitat de remors que apareixen durant el dia a dia a la fàbrica, no tenen més intenció, que crear una psicosi social, de voler pertànyer a una crisi, provocada. No anem a valorar cap dels apareguts en aquests dies perquè solament són això, remors. L'única cosa que sabem, per la famosa ANFAC, ja que des de la companyia no ens donen dades, és que de Gener a Agost NISSAN, ha augmentat les matriculacions un 20,6 % pel que fa al mateix període de 2007.
Enfront d'aquesta realitat, necessitem una cultura de la resistència contra el consumisme, contra el creixement pel creixement, sense fins col·lectives. Necessitem sortir al carrer per a parar aquesta màquina de desordre, injustícies i desigualtats, anomenada economia de mercat o capitalisme i construir, a través de la cooperació i la solidaritat, una societat que respecti el medi ambient, el treball digne, el temps de vida col·lectiu de les persones lligat a la producció de béns socials suficients per a tots i totes.
Necessitem mobilitzar-nos en el nostre dia a dia i caminar tots junts cap a una VAGA GENERAL.
Secció Sindical CGT Nissan