Presentades dades de 143.353 víctimes del franquisme davant l’Audiència Nacional
A les onze del matí del 22 de setembre, CGT i les Associacions de Recuperació de la Memòria Històrica personades davant l'Audiència Nacional per a l'esclariment de les desaparicions produïdes en el franquisme feien lliurament en aquest tribunal de les dades de 143.353 víctimes del règim franquista. Els demandants han realitzat aquest lliurament davant la sospita que les institucions públiques a les quals el jutge Garzón ha realitzat la petició no anaven a aportar les dades requerides. Aquesta denúncia encara no ha estat admesa a tràmit. Les Associacions demandants tenen l'esperança que finalment sigui admesa perquè es puguin complir així els seus tres objectius: esclariment de la veritat, justícia i reparació per a les víctimes de la dictadura.
En roda de premsa realitzada després de l'entrega, els portaveus de les associacions van declarar estar molt orgullosos dels resultats de l'ingent treball realitzat, recordant a més que estem davant delictes de lesa humanitat, pel que no prescriuen ni es poden acollir a la Llei d'Amnistia. En aquest sentit, van citar com exemple els casos d'Argentina, Xile o Sud-àfrica.
A continuació, Empar Salvador, del Fórum per la Memòria del País Valenciá va passar a desglossar la xifra per comunitats autònomes, deixant clar que aquestes són xifres orientatives, doncs en l'actualitat se segueixen investigant milers de casos nous encara no registrats. Les dades es reparteixen de la següent manera: Castella-Lleó, 14.660; Madrid, 3.424; Andalusia, 42.131; Astúries, 6.000; Pais Valencià, 29.034; Murcia, 1.000; Castella-la Manxa, 8.851; Aragó, 9.538; Galícia, 7.000; Cantàbria, 2.535; País Basc, 1.900; Navarra, 3.920; La Rioja, 2.070; Canàries, 2.211; Ceuta i Melilla, 768; Balears, 1.486; Catalunya, 3.338; Extremadura, 9.486. Salvador va insistir en la idea que cadascuna d'aquestes xifres representa a una persona, amb les seves idees, somnis, projectes… I amb un entorn familiar que va quedar destrossat després del seu assassinat.
A continuació, Cecilio Gordillo, de CGT d'Andalusia, va deixar clar, per a evitar argumentacions demagògiques per part de la dreta, que l'única persona que en aquests moments té un llistat complet i per tant pot donar una xifra global és el jutge Garzón. Les dades presentades, per la naturalesa de la seva recollida (de baix dalt), poden presentar repeticions, per exemple per qüestions de mobilitat geogràfica, podent aparèixer una persona en el llistat del seu lloc d'origen i en el del lloc en el qual va ser assassinat. És ara feina de Garzón i el seu equip creuar aquestes dades i aportar xifres definitives. Gordillo també va denunciar el fet que hi ha moltes investigacions sobre desapareguts a les quals no han pogut tenir accés per diversos motius, malgrat que moltes d'elles s'han efectuat amb diners públics.
Els portaveus van aprofitar per a exposar la necessitat dels familiars de tenir oficines d'informació sobre les víctimes. Aquestes haurien de crear-se en els Ajuntaments, que haurien d'escoltar als familiars, creuar les dades recollides i posar-los a la disposició de l'Audiència Nacional, fent possible que qualsevol pugui tenir un lloc al que acudir i dir “on està el llistat per a posar al meu pare?” i que això serveixi d'alguna cosa.
Fernando Magán, advocat d'un bon nombre d'associacions de memòria, va confirmar que Garzón els havia rebut personalment i havia estat present al començar el lliurament de la documentació. Però “el més important –va dir- no ha estat això, sinó que ara l'Audiència Nacional compta amb una llista de 143.353 noms, fruit de l'esforç dels demandants”. Magán va insistir en la necessitat que el sistema acadèmic col·labori en aquest esforç per dir on va succeir el que s'està denunciant, en quin moment i per quines causes. El mateix, segons l'advocat, pot fer el Govern a través del Ministeri de l'Interior.
En aquest sentit, Cecilio Gordillo va apuntar que el Govern hauria de demanar informes als Ajuntaments sobre quantes fosses hi ha en els seus cementiris. Quant a les que estan fora d'aquests, Gordillo va sostenir que la mateixa petició s'hauria de fer a la Guàrdia Civil, que coneix la situació de la majoria d'elles, com ell mateix ha pogut comprovar en alguns llocs als quals ha acudit personalment.
Per a finalitzar, Empar Salvador va culpabilitzar del retard que està sofrint l'esclariment del que aquí va succeir durant la guerra i el franquisme a la falta de voluntat política de les institucions. “Creiem que aquest esclariment és un dret de la víctima i un deure de l'Estat. La llei aprovada pel govern socialista no és suficient, motiu pel qual l'hem rebutjat el 95 % de les associacions”, va concloure.
Roberto Blanco
www.memorialibertaria.org/spip.php?article939