Judici a l’okupació a Terrassa (Kork III): Tots/es han estat absolts!

Després de gairebé 10 anys de la tortura “sistémica” de tenir a 32 persones pendents d'una condemna que podia supera els cinc anys de presó, finalitza "l'espectacle" aquest dijous 9 d'octubre amb l'absolució de tots els encausats. Molts dels companys, avui absolts, han recriminat a la justícia la seva lentitud, dient que durant 10 anys han estat sofrint la tortura psicològica que suposa la possibilitat que d'un dia per a un altre puguis ingressar a la presó sense haver comès cap delicte.

www.kaosenlared.net/noticia/juicio-ocupacion-terrassa-kork-iii-todosas-han-sido-absueltos

El Kork: injusticia o vulneració dels drets fonamentals

Joan Tamayo, per a Kaos en la Red

Uns ciutadans que han estat humiliats i criminalitzats públicament per la policia i l’administració de justícia, per un presumpte delicte d’usurpació de bens mobles, ara resulta que són “innocents”.

El casal KORK-III es va okupar el 27 de setembre del 1998 per diferents col·lectius de joves així com pels membres de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa. L’okupació d’aquest centre social va durar nou mesos, en què es van realitzar moltes activitats: Culturals, reivindicatives, participatives, exposicions Un edifici moribund després de dècades d’abandonament va reviure i es va convertir en un espai socialitzat obert a col·lectius i persones de la ciutat. Nou mesos intensos va durar el projecte, doncs el 17 de juny del 1999 i sense previ avís, una multitudinària dotació d’antiavalots de la Policia Nacional va desallotjar i detenir a 32 persones que és trobàvem dins la casa.

Degut a les irregularitats i il·legalitats comeses per part dels antidisturbis durant el desallotjament i la posterior detenció, ( els agents els van escorcollar i van posar les seves pertinences en una bossa que posteriorment els van penjar al coll, ja que anaven emmanillats amb brides obligant-los a dur el DNI a la boca, pel carrer, mentre es feien les identificacions...)

Les 32 persones van presentar 32 denúncies al jutjat contra la Policia Nacional, les quals al cap d’uns mesos, van ser arxivades pel jutge de torn. En canvi, després d’uns anys de voltar d’un jutjat a un altre, la fiscalia va formalitzar una acusació contra les persones detingudes al KORK-III que eren majors d’edat pels càrrecs d’Usurpació i Desordres, el d’Atemptat contra l’autoritat, el de Danys i una falta a l’Ordre públic. La suma de totes les peticions de pena i multes suposava una condemna de cinc anys de presó per a cadascuna de les persones que és trobaven a l’edifici durant el desallotjament.

Ara resulta que la fiscal ha retirat els delictes d'usurpació de béns immobles i desordres públics de la seva acusació contra les 25 persones que van ser desallotjades del casal Kork III, ja que la titularitat de la finca que presumptament va ser ocupada no disposa de titulars testificats.

O sigui, que uns ciutadans que han estat humiliats i criminalitzats públicament per la policia i l’administració de justícia, per un presumpte delicte d’usurpació de bens mobles, ara resulta que són “innocents”.

És ja un fet, doncs, que la historia de la Casa okupada del Kork haurà estat un dels fets més trasbalsadors i commovedors dels últims anys d’aquesta “democràcia” ( recordem els fets del cinema Princesa.. a Barcelona), i de ben segur que formaran part de la memòria històrica més trista de la ciutat de Terrassa.

Des de l’Observatori dels Drets Socials, ens preguntem, on hi ha més inseguretat, en les accions dels okupes que és limiten a rehabilitar un espai o en l’actitud de les administracions de fer la vista grossa davant dels propietaris que fins fa molt poc, especulaven amb els seus immobles?

És just que es castigui qui té més intenció de desenvolupar models participatius en benefici d’una col·lectivitat, d’un barri, de fet estem parlant d’això, de cobrir unes necessitats que L’Administració es veia incapaç de cobrir ?

Evidenciem doncs, que hi ha una desconnexió total entre una exigència social de primer ordre, la necessita d’habitatge i d’espais de participació ciutadana, i l’estructura econòmica que ho hauria de satisfer.

Els okupes responen davant d’aquesta paradoxa, i de fet aquesta és la virtut d’una societat que es considera democràtica i que confia que els seus ciutadans, quan es creen situacions d’injustícia com aquesta, no només tenen el dret de rebel·lar-se, sinó el deure també per intentar corregir-les, quan el dret o l’Administració no ho aconsegueix.

I en això consisteix la funció dels moviments socials com el de l’okupació, i com el de tants altres, sufragistes, grups de drets civils, drets humans, ecologistes, feministes…

I això és el que hauria de preocupar realment a l’hora d’intentar jutjar als joves del KORK.

Són conflictes que és recolzen en raons morals, no en normatives. O es que no tenim en compte que tots els drets que es preveuen a la nostra Constitució han estat en algun moment arrencats a un poder estatal que no els reconeixia?.

Els drets primer s’exerceixen al carrer i després l’Estat els reconeix!!!

Quan s’intenta jutjar i criminalitzar als joves del KORK, no és mira cap al davant, cap el futur sinó cap endarrere, cap aquell espai gris i esperpèntic on el que importa és anar retallant drets inalienables de la persona.

El que cal, doncs una vegada més i aquest cop amb la força moral que dona un projecte com el de l’Observatori dels Drets Socials òrgan permanent de vigilància i denúncia de la vulneració de qualsevol dret social i de la defensa del dret a tenir drets i a exercir-los.. és DENUNCIAR PÚBLICAMENT..

Que estem davant una vulneració greu de drets fonamentals i socials a l’hora de reconèixer unes reivindicacions tan clares i raonables del col·lectiu Okupa,com el dret a poder crear i gestionar espais públics, oberts a la creativitat i a fomentar la vida pública i col·lectiva als barris i pobles del nostre país.

I per altra silenciar una acció desmesurada i contundent de la policia a l’hora del desallotjament així com, la utilització de mitjans poc clars, donant pas a una persecució judicial obsessiva i paranoica .amb fonaments bastant sospitosos.

Aquesta és un dels nostres pensaments a l’hora de fer una crítica a lo global, a partir d’una denúncia local…la que a tots i a totes ens hauria de mobilitzar, en el dia a dia de les injustícies..

Joan Tamayo Sala

Observatori dels Drets Socials

www.kaosenlared.net/noticia/kork-injusticia-vulneracio-dels-drets-fonamentals