Com que s’ha demostrat qui són els que roben, aviat tornaré a l’activitat pública
Avui fa un mes que vaig donar a conèixer la meva acció d'expropiació de gairebé 500.000 euros a 39 entitats financeres i encara no s'ha confirmat cap denúncia en contra meva.
Les informacions que es van fer públiques en alguns mitjans de comunicació no s'han traduït en cap
procés judicial.
Aquest fet, juntament amb el silenci mediàtic de polítics i banquers en relació al tema, em fa sospitar que potser estan disposats a no acusar-me per tal que no se'n parli més.
Quin motiu podria haver, si no, per no denunciar-me? Si pensen que és un delicte no l'haurien de denunciar com és el deure d'un bon ciutadà?
Potser ja és massa evident a la gent qui són els vertaders delinqüents. I és que coses molt greus han passat al voltant de la crisi financera internacional des que la publicació CRISI va veure la llum.
El titular de la revista del 17-S: Creus que els bancs et roben? Ha estat respòs sense mitges tintes pels ajuts de mes de 2 bilions d'euros que EEUU i els països de la UE han garantit a la banca privada, amb diners que són dels ciutadans o els perjudicaran a través de la inflació.
Mentre els forats dels bancs s'apuntalen amb diner públic, els principals inversors i executius del sector financer han vist engreixar el seu patrimoni personal amb ingressos milers de vegades per sobre respecte les persones treballadores.
Així doncs, els aconteixements han fet quedar-se curtes les denúncies que feiem el 17 de setembre. Ja no són només els banquers, sinó que s'ha demostrat que polítics i banquers van de la mà, per espoliar la riquesa de la gent. Banquers financen polítics, polítics financen banquers.
Davant d'aquestes evidències sembla clar que la meva acció d'insubmissió bancària ha despertat masses simpaties i mostres de suport entre la societat civil com per ser denunciada per unes entitats financeres totalment desprestigiades (i amb raó).
Són conscients els poders financers que si la meva acció surt judicialment immune serà una clara demostració de que la banca ha perdut tota legitimitat i que aquesta la tenim els que lluitem per transformar la societat? O potser es pensen que la gent no se n'assabentarà?
Que no s'equivoquin. Si els poders fàctics pretenen silenci, és que hem de fer soroll i el tindran.
Aquest atracament a mà armada, en que s'ha convertit la crisi financera actual, està indignant a cada vegada més gent. Milions de persones endeutades estan vivint l'agravi de veure com se'ls abandona, per no parlar de la gent que es mor de gana, mentre s'ajuda als rics. Totes hem vist de quina part estan els governs.
Entretant, des del poder ningú no vol reconèixer que la veritable solució passa pel canvi de sistema. El capitalisme depenent del creixement exponencial està esgotat perquè hem arribat als límits del consum dels recursos naturals i s'ha demostrat amb la crisi actual que l'especulació financera sense una base real, acaba convertint-se en res. Cap supervisió ni control convertirà els diners virtuals en energia o menjar.
Des de la gent i especialment des dels moviments socials cada vegada més persones ho tenim clar: les solucions de veritat passen pel decreixement i la justícia social.
Per arribar a aquestes solucions cal abolir el sistema financer actual. La liquidesa que necessiten les persones i els sectors productius es pot cobrir d'altres maneres. No necessitem bancs privats ni empreses financeres.
Per la meva banda, davant de la falta de denúncies i per poder estar actiu en les mobilitzacions socials en aquesta cojuntura històrica en que ens trobem, aviat sortiré de la clandestinitat i tornaré a l'activitat pública.
Enric Duran, Insubmís a la banca, 17 d'octubre del 2008
Pd:
Per si encara hi ha qui dubta de que la meva acció sigui certa, en el meu bloc www.17-s.info/ca/blog podeu trobar un video i un document que ho proven.