La Federació de Sindicats del Metall de CGT, davant dels Expedients de Regulació d’Ocupació al sector de l’automòbil
La Federació de Sindicats del Metall de CGT, davant dels EREs al sector de l'auto.
En les últimes setmanes, les empreses del sector de l’auto han començat a sol·licitar Expedients de Regulació d'Ocupació, tant d’extinció com de suspensió, amb l’excusa de la "baixada de vendes" a l'esmentat sector. Aquesta evolució a la baixa de les vendes al sector de l’automòbil ve com a conseqüència de les turbulències financeres viscudes amb les hipoteques "suprimeix" dels Estats Units, que han suposat la ruptura de la confiança de les entitats financeres, col·lapsant el sistema de crèdit i influint de manera exponencial en el descens del finançament i del consum.
Les cada vegada pitjors condicions d’ocupació amb sous per sota d’una renda acceptable al mercat actual, sumades a l'increment de l'Euribor europeu, han portat grans capes de la població aturada o a retenir el consum quan s’han produït les primeres alarmes de crisi econòmica.
Tanmateix, els culpables d’aquesta situació, banquers, empresaris i multinacionals, tenen a bon recapte el botí aconseguit en els últims anys i a sobre tenen el cinisme de demanar que les seves barbàries les paguem els altres. Les empreses de l’auto han aplicat en àmplies zones del planeta la política d’abaratiment de les condicions salarials i l’augment de productivitat sense límit. Aquestes accions han significat augments de les capacitats productives que han eliminat la necessitat de contractació, impedint que milers de persones tinguessin treball i salari. Qui ha accedit a un d’aquests llocs de treball ho ha fet amb dobles escales salarials per sota de vuit-cents euros mensuals per als de nou ingressats.
D’aquesta manera, l’acumulació de capitals a les mans de les multinacionals ha arribat a números escandalosos. Aquests beneficis, lluny de ser repartits entre la societat o invertits en millores productives que augmentessin la capacitat estructural i un major valor afegit, tant en el producte com en el procés, com en millors condicions laborals per als treballadors, s’han portat a l’especulació financera i al repartiment de dividends, generant-se una pèrdua del motor econòmic per al futur de les empreses i els seus empleats.
Ara, quan exploten les conseqüències de les polítiques ultracapitalistes que han desenvolupat les empreses, mostrant-se com a màxims exponents d’aquest fenomen les multinacionals de l’automòbil, acudeixen a demanar ajuda als governs, i per tant a l’erari públic, perquè entre tots, paguem amb "la bossa" de la desocupació milers de treballadors i, per tant, les nostres respectives famílies.
Els ajuts oficials dels quals s’han vist beneficiades les empreses de l’auto en els últims decennis són abundants. En tots aquests ajuts no hi ha hagut mai una posició de control i de contrapartida per part de les administracions, tant central com d’autonòmiques, sobre els moviments industrials, especulatius i financers de les empreses.
Curiós canvi
En aquest sentit, resulta del més curiós el sobtat canvi de tendència en els capitalistes, que diuen patir la crisi, demanant la intervenció dels governs dels estats "per solucionar el disbarat generat per l’avarícia d’uns pocs", quan fins fa poc s’argumentava que el mercat no havia de tenir barreres; d’allà la desregulació laboral i la flexibilització i empobriment de les condicions laborals de les plantilles, en nom del déu mercat.
Les polítiques industrials de les multinacionals, centrades en l’obtenció de beneficis per mitjà de l’estalvi i abaratiment del cost de la mà d’obra, no han buscat tecnologies de futur amb un major valor afegit. En aquest sentit, la capacitat de mantenir en el futur una indústria de l’automòbil i tot el seu sector auxiliar passa per emprendre la investigació i disseny de vehicles ecològics amb motoritzacions lliures dels derivats del petroli, verdader problema no només per a l’economia general sinó per al conjunt de la indústria automotriu i, sens dubte, per al conjunt del planeta.
La FESIM-CGT, conjuntament amb la Coordinadora de l'Auto de la Confederació, hem presentat les Administracions, davant d'ANFAC i les empreses, una proposta-exigència clara d’investigació i desenvolupament immediat de tecnologies lliures de petroli. El lamentable d’aquest assumpte és que ni les empreses, ni l’administració, ni els altres sindicats "majoritaris" no hagin plantejat una decidida aposta política i industrial per aconseguir tal objectiu. Una cosa que permetria per una part la reducció de l'impacte ambiental de la indústria automobilística i per una altra assegurar l’ocupació per al futur.
Però, sobretot, els qui ens han assegurat que l’únic futur possible passava per les seves receptes capitalistes (neoliberalisme li criden ara), i que han tingut escandalosos beneficis en els últims anys, no poden venir-nos amb el conte que els paguem els seus fracassos.
Ells han portat l’economia a aquesta situació. Ells, amb les baixades de salari, els augments de producció i productivitat i la sobre-explotació de les persones i el planeta. Per això diem molt clar, des de la Federació de Sindicats del Metall de la Confederació General del Treball, que la crisi la paguin els rics, en aquest cas les multinacionals, rebaixant els ritmes de treball, reduint la jornada i formant les plantilles en seguretat i salut i altres temes, abans que arribin els dies que, com a conseqüència de les seves decisions, no hi hagi treball i la seva alternativa sigui un Expedient de Regulació d'Ocupació o perjudicar les condicions de treball dels treballadors i treballadores hipotecant el seu temps.
FESIM-CGT - Coordinadora de l'Auto
Dimarts 28 d’octubre de 2008