Entrevista a Javier Trujillo, delegat sindical de CGT en el comitè d’empresa de Nissan: busquen el desmantellament de l’empresa en un futur no gaire llunyà
La direcció de Nissan va anunciar recentment la seva intenció de presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació que, de ser aprovat, suposaria l'acomiadament de 1680 treballadors de les plantilles de les factories de Zona Franca i Montcada. Es dóna la circumstància que aquesta multinacional ha obtingut 306 milions d'euros de beneficis des de 2003. Una multinacional que, d'altra banda, ha rebut més de 43 milions d'euros de subvencions públiques en els últims anys. També ha transcendit a la premsa que Nissan ha deslocalitzat a la seva planta tailandesa la producció de 40.000 unitats del model Navara que fabricava a Barcelona, la qual cosa "en aquests moments permetria evitar l'expedient de regulació d'ocupació per retallar el 40% de la plantilla".
Entrevistem Javier Turrillo, del comitè d'empresa de Nissan per CGT.
Quines creieu que són les causes reals de l'expedient que Nissan vol que li aprovin?
Creiem que el que està fent l'empresa és aprofitar el moment de crisi, però engreixant la situació, creant així una alarma a Nissan per efectuar una reestructuració de la planta de Barcelona disminuint dràsticament la seva plantilla i producció, buscant així un desmantellament de la mateixa en un futur no molt llunyà.
Es pot recordar que això ja va passar en una factoria de Nissan a Madrid, que després d'efectuar allà molts ajusts i esforços per part de la seva plantilla, va acabar tancant-se.
Quines conseqüències tindria sobre l'ocupació, no solament de Nissan sinó també de la indústria auxiliar, l'aprovació de l'expedient?
Conseqüències catastròfiques. Dic això perquè s'està parlant d'una factoria que dóna ocupació a més de 4.500 persones, a més de a un entramat d'empreses proveïdores que treballen per a Nissan, que es veurien afectades directament amb acomiadaments en cadena i tancaments, com a conseqüència del efecte dòmino que es crearia.
Si parlem del nombre de treballadors afectats, a Nissan avui són 1.680 els que s'anuncien, però cal sumar-los els 560 aproximadament que ja han abandonat la fàbrica voluntàriament amb un pla de baixes incentivades, iniciat el febrer per cobrir un altre ERE de 450 acomiadaments. És a dir, que només a Nissan els acomiadaments sumarien 2.240 treballadors i podríem parlar d'uns altres 8.000 d'empreses proveïdores. Això ja ho estem veient en empreses com Visteon, Esteban Ikeda, ESMAR, etc., que ja anuncien EROs afegint-se al carro de Nissan.
Quin n'és el pla de lluita que n'esteu duent a terme i què li exigiu a la Generalitat?
Bé, el primer que es va fer a la secció sindical de CGT va ser prendre decisions en assemblea i plantejar-nos una lluita oberta contra l'ERO anunciat.
Amb el comitè d'empresa es van començar a realitzar assemblees a la factoria i talls de tràfic en el polígon de la Zona Franca. Traslladem també el problema a l'opinió pública amb manifestacions contundents en l'àrea metropolitana de Barcelona i ocupació de concessionaris de la marca Renault i Nissan.
S'han mantingut reunions amb gairebé tots els partits polítics perquè s'impliquin en la situació. També ens vam reunir amb la consellera de treball, Mar Serna, per explicar-li a ella la situació directament.
Actualment seguim amb assemblees a fàbrica i talls de tràfic, el més contundent ha estat el de la ronda del litoral, i tenim intenció de seguir amb aquesta tònica fins que se solucioni la situació. De les pròximes propostes que durem a terme destacar una nova mobilització per Barcelona fins al Parlament de la Generalitat i una altra que serà intentar en les rodalies de la fàbrica ubicar unitats mòbils de recollida de sang, amb la fi d'intentar aconseguir 1680 litres de sang.
La trajectòria de CCOO i UGT en relació amb els ERO's que s'han anat presentat en els últims anys (Lear, Samsung, Valeo, Philips...) no és precisament encoratjadora: sempre van acabar acceptant la destrucció massiva d'ocupació, a canvi d'indemnitzacions econòmiques i de presumptes plans de recol•locació que han estat una quimera. A Nissan han definit com una "salvatjada" l'expedient i demanen que sigui denegat. Creieu que la seva posició és ferma? No tornaran a cedir?
No és bo dubtar, però la realitat és que després de la trajectòria d'aquests sindicats a Nissan em temo el pitjor. Salten a la meva ment els pactes per la porta de darrera, la firma de convenis segons convenia a les seves federacions, el donar flexibilitat, l'augmentar ritmes de treball etc., etc. Ara s'està demostrant que tot el que van firmar i van cedir no ha servit de res.
Tant de bo m'equivoqui i hagi de rectificar les meves paraules, però temo que la seva posició no serà ferma i dins de no gaire temps anirem veient com cada qual escull un camí. Que tots agafem el mateix aquesta vegada és una incògnita. Esperem que les seves federacions i dirigents no pactin res en contra dels treballadors novament i l'imposin a Nissan.
Tradicionalment en el moviment obrer la major garantia d'unitat i fermesa, tant en la lluita com a la presa de decisions, ha estat la mobilització sostinguda de la plantilla i la participació col•lectiva en assemblees decisòries. Com ho porteu a Nissan?
A nivell de secció sindical de CGT mantenim periòdicament assemblees entre afiliats i secció. Per això ens autodenominem assemblearis. Compartim, discutim i consensuem idees i opinions i fem el que vota la majoria.
Dins de Nissan, de moment s'estan fent assemblees informatives com a comitè però sense que intervingui la plantilla directament. Solen ser informatives únicament. Quan no existeix consens entre sindicats, cada sindicat fa la seva pròpia assemblea.
A causa de la gravetat de la situació, s'ha proposat una assemblea general de treballadors, amb veu i vot de tota la plantilla per prendre decisions. CGT pensa forçar aquesta assemblea, ja que creiem que és de vital importància per forçar que aquells que estiguin indecisos o tinguin dubtes --em refereixo a sindicats--, es vegin obligats a complir l'acordat al si de l'assemblea.
La manifestació del passat 23 d'octubre va ser un rotund èxit de participació. En ella van ser presents, al costat dels treballadors i les organitzacions sindicals de Nissan, diferents col•lectius sindicals i socials solidaris, entre ells la Campanya contra la Directiva de les 65 hores, Co.bas, conductors d'Autobusos de Barcelona... Durant la manifestació es van fer diferents crides a la coordinació de les lluites i es van corejar consignes per una vaga general contra la crisi i la destrucció d'ocupació. Com veieu tant la solidaritat com aquestes propostes d'organització i lluita?
El primer és agrair la participació d'aquests col•lectius que es van sumar a la mobilització mostrant el seu suport. La solidaritat ha estat i ha de continuar sent una eina clau en la lluita dels obrers.
No és fàcil conscienciar els treballadors per unir-nos entre nosaltres i fer que tots vegem com a propi un mateix problema, encara que aquests es trobi en diferents empreses i col•lectius. Però hem de ser optimistes i no deixar d'intentar-ho.
Si al final som capaços de dur a terme una vaga general amb unes finalitats comunes, veurem que les coses per difícils que semblin es poden canviar entre tots amb la força de la unió i decisió.
Finalment: la greu crisi econòmica capitalista desencadenada augura mals temps per als treballadors, amb acomiadaments, desocupació, atacs al salari i els drets socials... Com creieu que ha d'afrontar la classe treballadora la lluita contra aquestes agressions, de manera que sigui possible fer realitat el lema corejat en les manifestacions "la seva crisi que la paguin ells"?
Crec fermament que hem de tornar a reprendre valors, solidaritat i mobilització, és a dir tornar a la lluita.
Hem d'abandonar la butaca on ens hem “apoltronat” perquè tot ens anava bé i és el mes còmode. Hem de sortir de la nostra letargia i fer-nos sentir. Que les nostres queixes i crits arribin als governants i així obligar-los a prendre les mesures necessàries perquè ells siguin els que rescatin la indústria, igual com estan fent amb els bancs.
Entrevista realitzada i publicada el 11/11/2008 a Kaos en la Red.