L’anarquisme als territoris de l’Estat Espanyol viu i lluita! Crònica d’un viatge militant.
De 13 a 27 de setembre de 2008 vaig tenir l'honor i l'oportunitat de recórrer una part de l'Estat Espanyol complint una agenda militant. El motiu del viatge va ser realitzar xerrades, debats oberts i converses amb companys/as organitzats en la Confederació General del Treball (CGT). Tota la tasca va ser organitzada a partir del Grup de Treball Solidaritat Llibertària de la CGT de la Província de Burgos|Grup de Treball Solidaritat Llibertària de la CGT de la Província de Burgos. És aquesta l'agrupació que coordina la feina de suport solidari a les lluites anarquistes en el Con Sud. En aquests moments, el Grup de la CGT de Burgos recolza el nivell específic i els fronts socials de la Federació Anarquista Uruguaiana (FAU)|Lloc Web de la FAU i de la Federació Anarquista Gaúcha (FAG)|Lloc Web de la FAG, els treballs de la Federació d'Organitzacions de Base (FOB)|Blog de la FOB d'Argentina i la Federació d'Estudiants Llibertaris (FEL) xilena.
El motiu del viatge va ser aprofundir el debat polític-teòric del document Wellington Gallarza i Malvina Tavares, treball de formació escrit per FAU i FAG. El text rera la proposta de teoria totalitzant, on utilitzem el concepte d'Interdependència Estructural de les Esferes Econòmica-Política-Ideològica com la síntesi de la dominació capitalista que sofrim. És important comprendre que les relacions entre la FAG/FAU amb la CGT són la continuïtat d'un treball que s'inicia amb FAU des de finals dels anys 1980. Tampoc no va ser la primera vegada que militants nostres van anar a Espanya.
En aquest viatge de 2008 l'agenda atapeïda va incloure dos debats oberts i amb convocatòria pública. El primer va ser a Madrid, a l'Ateneu Llibertari "La Idea" de la CGT de Madrid i la revista "Libre Pensamiento", durant els dies 15 i 16 de set. El segon va ser a Barcelona, els dies 18 (dijous) i 19 (divendres) en el centre social Espai Obert, localitzat a l'històric barri de Sants. A la capital castellana els debats van girar entorn de les propostes del document i de la relació de l'anarquisme amb la política. És important ressaltar que a l'esdeveniment van comparèixer dos militants reconeguts anarquistes: un de l'Unicobas|Web Lloc Unicobas (sindicat italià) i un altre de l'OSL|Lloc Web OSL suïssa. Ja en la capital catalana, conversem sobre el document el primer dia i en el segon, es van exposar experiències de lluites que demostren com la CGT està activa. Vaig compartir la taula amb militants sindicals de l'Educació, dels Transports, de Telefònics (call centers), Metal·lúrgics i del sector de la Rajola. Tots van tenir lluites concretes i massives durant l'any de 2007 i en el primer semestre de 2008.
A més d'aquests debats públics,visitem i conversem entre companys anarquistes de la CGT i llibertaris afins a les ciutats de Madrid, Barcelona (Catalunya), València (País Valencià), Sevilla, La Pedrera i Marinaleda (Andalusia), Burgos (Castella Lleó), Vitòria-Gasteiz i San Sebastià (País Basc - Euskadi). És precís ressaltar que vaig tenir l'oportunitat de conversar de forma molt fluida i amistosa amb militants de la CNT, a més de ser en la Fundació Anselmo Lorenzo. Al front de lluita on estic inserit, el de la lluita per la democràcia plena en la comunicació, vaig conversar amb militants de la Coordinació de Ràdios de Madrid, de la històrica i llibertària Ràdio Klara (en l'aire a València des de 1982) i vaig fer una visita cordial a la redacció del diari Gara, de l'esquerra basca. També vaig conèixer la lluita dels camperols d'Andalusia i les conquestes actuals del Sindicat d'Obrers del Camp (SOC). En tots aquests llocs vaig conèixer gent molt militant, disposada i que dóna gran part del seu temps per a la lluita col·lectiva. Això pot semblar obvi per als ritmes que estem acostumats, però per a una realitat europea em va semblar una cosa molt significativa.
No tot són flors i existeixen dificultats a superar. Una d'elles és generacional. Dins dels més de 60 mil afiliats la CGT existeixen pocs militants per sota dels 30 anys assumint tasques de responsabilitat. Un altre problema diu respecte a la cultura de la vida privada dels espanyols. És diferent militar en una societat de consum i amb enorme oferta de béns culturals i de lleure. La lluita ideològica contra l'individualisme ha de ser diària. Per complicar, hi ha un discurs dins de l'esquerra radical que acaba per elogiar l'espontaneisme. Però, si sobren problemes, les virtuts i condicions per superar-los els anarquistes espanyols tenen de sobres.
Vaig conèixer militants amb gairebé més de tres dècades de lluita contínua. Gent que va començar en la política lluitant dur contra la dictadura franquista des del final dels anys '60. Homes i dones que van superar el sectarisme, fent de l'anarquisme una força viva al món del treball, garantint la línia llibertària en temps molt desfavorables. Aquests anarquistes van militar de forma clandestina, van participar de grups d'acció (com la FIGA), van organitzar sindicats malgrat les llistes negres, van aproximar l'Autonomia Obrera de l'Anarco-Sindicalismo, van guanyar els carrers en la lucha i no van vendre l'ànima al Rei Juan Carlos en el vergonyós Pacte de la Moncloa. Persones amb aquesta trajectòria tenen energia de sobra per superar els problemes de militar com anarquistes en una societat que avui és una economia capitalista de punta.
Certament m'oblido de citar-ne alguns i cometo injustícia. Des de ja demano disculpes per l'error. Però, recalco que vaig tornar d'Espanya amb la certesa que la relació ha d'enfortir-se i que no hi ha societat on no es pugui fer lluita política com anarquistes organitzats.
Bruno Lima Rocha, militant de FAU/FAG
blrocha@autistici.org