Nova Directiva europea sobre temps de treball: guanyen les empreses, el mercat, el capital
LA DIRECTIVA EUROPEA SOBRE TEMPS DE TREBALL, no assoleix imposar les 65 hores setmanals, però flexibilitza les 48 hores màximes setmanals a través de fixar la possibilitat d'un còmput anual: guanyen les empreses, el mercat, el capital.
La Directiva sobre temps de treball, ha fracassat en el seu objectiu “més bèstia” quant a la durada màxima del temps de treball setmanal: No a les 65 hores. Ara bé, la durada màxima del temps de treball setmanal, establert en 48 hores setmanals, les quals es computaven en períodes de 4 mesos, ara es podrà computar en 12 mesos, sempre que legislacions nacionals o convenis col·lectius, així ho possibilitin. A més amb aquesta flexibilitat, es possibiliten jornades de 60 hores, malgrat de la seva suposada oposició, davant el terme tan eteri establert en la proposta de modificació.
L'altre aspecte, possiblement positiu quant a la consideració del temps en disposició de les guàrdies mèdiques, com temps de treball, és a dir, que computa a l'efecte de jornades màximes, queda desdibuixat per als professionals de la medicina, al no seguir la regla de les lliurances i de considerar que només és temps de treball les guàrdies mèdiques, DISCRIMINA a diversos centenars de milers de treballadors europeus que realitzen guàrdies/retens d'urgències en els denominats serveis essencials, aigua, gas, electricitat i petroli.
Els 90 dies que les parts s'han donat, Consell i Parlament europeu, per a una redacció definitiva, buidaran els dubtes o, per contra, igual que el principi del país d'origen de la Directiva Bolkestein (dúmping social), ho deixaran perquè el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, clarifiqui i sentenciï la interpretació adequada. En aquest sentit el TJCE, té sobrada experiència per a interpretar que la llibertat del capital i la lliure competència, no pot ser distorsionada pels drets laborals.
El problema es trobava, fonamentalment, en com es permetia la flexibilitat del temps de treball a l'hora dels còmputs, tant de les jornades màximes diàries, dels descansos mínims tant diaris com setmanals, com de la jornada màxima setmanal i quines eren les referències dels períodes a computar, per a establir les mitjanes (diària, setmanal, de descans, i aquí empresaris, polítics i governs han guanyat novament. S'ha constituït la possibilitat de FLEXIBILITAT absoluta: ara el temps de treball és anual.
Què significa flexibilitat absoluta quant a la jornada anual o organitzar el temps de treball de manera anual? Doncs senzillament, que el temps de treball dels milions d'assalariats europeus, estarà a la disposició de la producció i distribució de mercaderies, és a dir del mercat, i treballarem més o menys hores a la setmana o treballarem períodes llargs de moltes hores i altres que no treballarem, si l'empresari ordena i organitza el treball en funció de la demanda.
El problema és idèntic a la desregulació dels mercats financers: es va institucionalitzar el nul control dels capitals financers i els estats a través dels seus mecanismes reguladors, van cohabitar amb l'avarícia, la corrupció genètica del capitalisme i la barbàrie per a la majoria de les persones.
Si ara és el mercat, és a dir, els empresaris els que determinin la regulació del temps de treball i en l'Estat Espanyol des de la reforma laboral de 1994, qualsevol modificació substancial en les seves maneres flexibles d'organitzar la jornada (diària, setmanal i anual) ha mostrat la versatilitat en carregar-se drets laborals de disposició pel treballador, a l'eliminar els controls administratius de tals drets les conseqüències no només són previsibles, sinó ineludibles. Adduïdes raons o causes tècniques, organitzatives o de producció, el temps de treball s'organitza conforme a la voluntat unilateral empresarial.
Aquesta flexibilitat, no només no té en compte la salut dels treballadors, sinó que menysprea el temps de vida, personal, social, cultural, d'oci… dels treballadors.
Els nostres temps de vida són determinats pel mercat i es converteix en estar disponible per a l'empresa. Ens han convertit en mercaderia productora de capital, on els nostres temps (de vida social, de relacions, d'oci, etc.), perden el seu significat, passant a ser un temps dedicat a la valorització del capital. Què succeïx amb el temps de desplaçaments entre domicilis i centres de treball que cada vegada augmenta més? Què succeïx amb el temps necessari dedicat a les tasques domèstiques, de cures, de relacionar-se amb el món i assabentar-se que succeïx en el món? Aquests temps no valoritzen per al capital.
La “nova” directiva de temps de treball en els seus fonaments de flexibilitat s'endureix, amb excepció de l'augment en les hores de treball, doncs la Directiva del 2003, ara en proposta de modificació, ja contenia totes les categories de la desregulació: el temps de treball es flexibilitza en funció de les necessitats de producció (els sistemes de "just a temps ” que comporten l'absència d'estocs, peces, recanvis, etc. i només es fabrica en 3 base a la demanda del mercat; els tercers i quarts torns; les jornades computades quadrimestralment i infinitat de variants que existeixen en els nous sistemes de producció i gestió de la mà d'obra) i els límits protectors: els drets bàsics i necessaris s'obren fins al punt que la voluntat individual i unilateral dels empresaris regeixen les relacions socials, fent desaparèixer la garantia “tuitiva” del dret laboral.
Els sistemes actuals de gestió de la força de treball, la descentralització productiva i els processos de globalització, requereixen de la innata concepció del temps, mantinguda en la dita empresarial: “el temps de no dedicació al treball és una pèrdua de temps”. Avui, en les noves formes de gestió de la força de treball i en les maneres de producció i distribució, aquesta dita és portada al paroxisme. El temps integre del treballador, assalariat i ciutadà és “d'absoluta disponibilitat per al treball” i l'ocupació requereix d'aquest temps de manera flexible, tant en intensitat, com en extensió (major jornada laboral), perquè l'únic dret considerat fonamental per aquesta UE, a través dels seus Tractats en vigor, és el de la llibertat del capital.
La Directiva del temps de treball, ara en proposta de modificació, s'enquadra dintre de l'ofensiva dels grans poders econòmics contra la classe treballadora.
En un moment com aquest, els capitalistes aposten per sufragar la crisi que ells amb la seva avarícia han provocat, per a bolcar-la sobre els muscles dels més desfavorits. El seu mitjà és combinat, d'una banda intervenen amb diners públics (de tots els contribuents) en el ja corroït sistema financer, per un altre busquen abaratir els costos de producció acomiadant a treballadors abaratint els salaris i allargant la jornada laboral.
La Directiva “de les 48/60 hores” s'uneix al dúmping social, les ETT, l'externalització del treball, la sinistralitat laboral, la congelació de salaris, la contractació irregular o il·legal, els Expedients de Regulació d'Ocupació, i la desregulació laboral, com cares de la mateixa moneda que és la precarietat laboral i la pèrdua de drets laborals i socials per les classes assalariades.
La desvergonya política de dirigents europeus, de multinacionals, de l'empresariat, és encara més gran en aquests temps de crisis del seu sistema, on les receptes de sempre, acomiadaments, ERO, és a dir de més gent parada, exclosa, és el component essencial de la recuperació de les seves taxes de guany i on parlar i en conseqüència legislar perquè es reparteixi el treball disponible o treballar bastant menys per a treballar tots, només és possible si les classes assalariades surten al carrer i es mobilitzen contra aquesta barbàrie anomenada capitalisme.
Desiderio Martín – Gabinet d'Estudis Confederal de CGT
>>>>> Adjuntem el document en pdf
Attached documents