Concentració i vaga a Ficotriad Rubí en solidaritat per l’acomiadament del Secretari del Comitè d’Empresa
Aquet divendres 30 de gener a les 12h, s'ha realitzat una concentració en la porta de Ficotriad Rubí, Polígon de Sant Genís (Av. Castellbisbal-Camí d’Ullastrell, Rubí). Aquesta concentració anava acompanyada d'una vaga parcial d'una hora dels treballadors de l'empresa en solidaritat amb el company acomiadat José Ángel Luque Priego. Unes cent persones han participat a la concentració que ha durat més de dues hores.
Coincidint amb l’inici de l’ERO temporal de Ficosa Rubí les passades festes de Nadal, es va acomiadar al Secretari del Comitè d’Empresa José Ángel Luque Priego. Des de la Federació Local de Sabadell denunciem aquest acomiadament com un clar cas de persecució sindical cap al cap visible d’un comitè amb majoria de CGT, caracteritzat per la seva coherència a l’hora de defensar els drets dels treballadors, coherència que van demostrar al no signar l’esmentat ERO temporal. En la carta que citem a continuació el propi treballador explica les causes que han dut al seu acomiadament.
Carta del company José Ángel Luque:
El meu nom és José Ángel Luque Priego, vaig entrar en el món laboral l’any 1986 i a pesar de la meva joventut porto més de 20 anys cotitzats. En tot aquest temps he passat per diferents empreses, però cap em va sorprendre tant com aquesta multinacional, per això vaig ser tan feliç quan em van fer de plantilla. Semblava haver-hi un bon ambient per part de la gent que vaig trobar, però m’entristia el poc que se’ns valoravea en el treball per part de la Direcció de Ficosa.
Vaig descobrir al costat dels meus companys les diferències salarials entre treballadors/es de la mateixa categoria, fets que demostraven la falta d’igualtat i justícia a l’hora de retribuir el mateix treball i el mal fer de les coses. Els treballadors es queixaven i no paraven de manifestar el seu desacord amb el sistema que aplicava l’empresa en la valoració dels seus treballadors i sobretot en la falta d’EPIS i de seguretat laboral, però a l’hora de la veritat la majoria no volien entrar en el món del sindicalisme.
Davant la falta de representants que defensessin als treballadors, en el 2001, va sortir un Comitè d’Empresa que va guanyar les eleccions i que va començar a reivindicar les inquietuds dels treballadors, centrant-se en els dos temes citats anteriorment.
A l’estiu de 2005 un grup de delegats d’empresa abandonem l’anterior sindicat per haver-nos enganyat i mentit als representants dels treballadors i treballadores en conflictes de màxima importància. Sempre en aquest temps se m’anava dient: això no ho podeu fer, això tampoc, això és impossible.
A l’octubre de 2005 vaig prendre la decisió de encapçalar una nova llista de treballadors/es amb il·lusió de treballar i defensar als companys/es de Fico Triad, sorgint la majoria absoluta de la CGT a l’empresa.
He vist moltes coses en aquest temps: corrupció d’organismes, corrupció d’advocats que suposadament ens defensaven, atacs de propis companys d’altres centrals sindicals; i tot per ser diferent i creure que els drets estan aquí per a defensar-los, amb diàleg i una lluita sindical ajustada a les realitats de cada moment. Però això sí, sense oblidar que som treballadors/es i són per als que hem d’estar sempre, no per als interessos de l’empresa.
La veritat és que el comitè al que pertanyo s’ha caracteritzat per la seva alta reivindicalitat en els drets dels treballadors/es, i per tant, al constar com Secretari del Comitè d’Empresa, que al costat del president del mateix, són les persones amb major relació amb la representació de l’empresa, això ha generat una animadversió cap a la meva persona plasmada en la decisió d’acomiadar-me.
He estat sotmès a una persecució constant per part de la Direcció de Fico Triad i els seus diferents caps de producció. He sofert, igual que uns altres dels meus companys del comitè, incessants descomptes de salari pel simple fet d’acudir citat a organismes oficials en representació dels treballadors/es.
Després de diversos anys denunciant-lo, la sentència del jutjat social 19 de Barcelona, ens dóna la raó i deixa clar el dret que tenim a assistir citats sense minvament econòmic. La multinacional ha acabat acceptant finalment el seu error, desestimant recórrer al TSJC, doncs sap molt bé que no pot guanyar el judici.
L’estratègia de l’empresa ha estat clara aquests anys: intentar enfrontar als treballadors, la discriminació, l’abús d’autoritat i la repressió sindical. Avui em trobo acomiadat pendent d’un judici que determinarà si torno o no a l’empresa. Depèn d’un tercer, un jutge o jutgessa que sigui capaç de veure i entendre el realisme de les atrocitats que hem viscut i sofert els representants dels treballadors/es i sigui capaç de fer ús de la seva decisió de nul·litat perquè es restableixi la injustícia que l’empresa a abocat sobre la meva persona en aquest acomiadament abusiu.
Però si això no fos possible i la seva decisió judicial fos una altra, ningú podrà arravassar-me el que duc en el meu cor, el sentiment d’haver fet el correcte i d’haver seguit el camí difícil, el que ningú vol, però el que s’ha de prendre al final si vols ser coherent amb les teves idees. Em duré moltes coses: els meus amics, les persones que he conegut, el que he après en el camí; i sobretot, el difícil que és fer coses i aconseguir-les sense sofrir, perquè tot ens afecta, directa o indirectament.
Si hagués d’explicar el que he passat en tot aquest temps seria incapaç de poder expressar-lo amb el meu just vocabulari, m’assec feliç de tenir els amics que tinc.
És graciós, si el teu cap no té preu fan el possible per tallar-te’l.
Vídeo concentració:
video.google.com/videoplay?docid=-3635417287254304336
Federació Local CGT Sabadell CGT
