CGT davant la resolució de l’Audiència Nacional sobre el I Conveni Estatal de la Intervenció Social

Una vegada dictada sentència per part de la Sala Social de l'Audiència Nacional en relació a les impugnacions esdevingudes sobre el I Conveni de la Intervenció Social a nivell estatal, declarant-lo d'eficàcia limitada, des d'aquesta Coordinadora considerem que s'ha tancat un capítol per la dignificació del sector, entenent aquesta dignificació com la consecució d'una sèrie d'objectius, que en aquest cas es tornen en urgències, i que passarien com a mínim per:

- La consecució d'un marc legal que atorgui reconeixement al sector de la Intervenció Social i les seves diferents categories professionals.

- L'equiparació de les condicions laborals dels seus treballadors en un marc molt heterogeni d'activitats laborals i dependències administratives.

- La millora generalitzada de tals condicions en un marc de precarietat bastant agobiant, donat l'abandó a la seva sort de tals treballadors per part de les administracions titulars dels serveis i programes desenvolupats en el sector, immerses en un agressiu procés de privatització de serveis públics i a la comunitat.

No obstant això, no podem considerar que aquesta primera etapa, conclosa després de la resolució judicial, hagi quedat en aigua de "borrajas", doncs almenys ha servit perquè els treballadors de la Intervenció Social hagin adquirit major consciència de la seva existència i determinació a través de la consecució d'una sort d'identitat comuna a tots ells.

Així mateix, considerem que aquesta etapa, conseqüència dels esforços portats a terme en el seu moment per l'extinta Plataforma ECO, ha deixat a les clares les necessitats del sector i el grau de dispersió patronal, sobretot si prenem en compte que una gran majoria de les empreses concorrents en el mateix tan sols han assumit la part de responsabilitat que els toca una vegada van observar que la regulació, via Conveni del mateix era un procés irrefrenable, al qual ja mai anàvem a renunciar els principals afectats, això és, els milers de treballadors presos pel llast de l'externalització dels serveis en els quals s'emmarca el nostre futur professional.

No obstant això, convindria estar molt atents al desenvolupament dels esdeveniments d'ara endavant, així com a la fractura interna existent en els dos sindicats que conformen la part social amb capacitat negociadora, CC.OO. i UGT, ja que algunes de les seves Federacions (sanitat i educació) també es van personar en l'Audiència Nacional com parts impugnants per concurrència funcional. Això és una clara evidència de les seves lluites internes pel control de determinats àmbits funcionals, la qual cosa no deixa s'ésser una lluita per poder, que poc o gens té a veure amb la defensa dels nostres interessos.

Des de CGT, i a través d'aquesta Coordinadora, proposem un sector de la Intervenció Social únic i extens en el seu àmbit d'aplicació. Un sector que no quedi fracturat en diversos trossos pels interessos corporatius d'una sèrie Federacions sindicals alienes a la realitat del mateix, el qual, encara que heterogeni, està marcat per uns senyals d'identitat que vénen definits per les seves categories professionals, així com per la seva vocació de servei a la comunitat.

Per això des d'aquesta Coordinadora vigilarem (així com cridem a la vigilància per part dels treballadors) el procés que s'obre, fent ús de totes les capacitats de les quals ens hem dotat, malgrat que les sentències judicials, a dia d'avui, han sobrevingut contràries als nostres interessos.

Coordinadora Estatal d'Intervenció Social de la CGT