20 de febrer, jornada de mobilització: La crisi l’han provocat els rics, bancs i caixes. Que la paguin ells!
CONVOCATÒRIA DE MOBILITZACIONS DIVENDRES 20 DE FEBRER DE 2008.
Companys i companyes, dintre de la mobilització d'actes descentralitzats que la CGT estem desenvolupant contra la crisi que vivim la classe obrera en els úlims mesos, aquesta setmana us convoquem a les accions que es desenvolupen en el centre de Barcelona en el matí del dia 20.
- XERRADA CONTRA LA CRISI (Campanya "Que la crisi la paguin els rics"), al DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT, C/CASP 15, a les 10 HORES
Xerrada amb ponents economistes del Col·lectiu Taifa i convocada per la Campanya per a delegats dels sindicats que participem en ella. Al final de l'acte es realitzarà una acció directa en un lloc proper al que s'afegiran els companys de Mahle.
- CONCENTRACIÓ CONTRA ELS 250 ACOMIADAMENTS A MAHLE. PLAÇA SANT JAUME 12 HORES.
Els companys de l'empresa situada a Vilanova i la Geltrú realitzen un dia de vaga i vénen a Barcelona a manifestar-se amb una concentració a la Plaça Sant Jaume a les 12 del matí. L'empresa pretén acomiadar a la meitat de la plantilla.
EN EL CAMÍ A LA VAGA GENERAL, SORTIM AL CARRER A LLUITAR!
20F: La crisi l'han provocat els rics, bancs i caixes. Que la paguin ells!
El proper divendres 20 de febrer, diverses organitzacions, així com la campanya "Que la crisi la paguin els rics", han convocat una jornada de mobilització i accions descentralitzades.
La bombolla financera provocada per l'escalada especulativa dels banquers va esclatar aquest passat 2008. La fallida de l'immens negoci muntat al voltant del credit hipotecari, l'especulació immobiliària i de tota mena de 'productes financers' destinats a enriquir una minoria, ha acabat provocant l'enfonsament de nombrosos bancs, i forçant la intervenció dels governs per rescatar-los de la bancarrota. Els mateixos que han defensat sempre que els estats no podien intervenir en l'economia per defensar els drets de la majoria, per garantir els serveis socials o per a defensar lllocs de treball dignes, ara han exigit els diners de tots per a salvar els seus astronòmics benefics.
Així, mentre la banca tornava a presentar resultats anuals amb benefics, ha tallat l'aixeta del crèdit, escanyant els milers i milers de persones que s'han endeutat seguint el seu consell, i ofegant l'economia productiva, ja que prefereixen destinar els ajuts públics a tapar els seus forats i seguir oferint guanys als seus accionistes amb l'ajut dels diners públics que els donen els bancs centrals, provocant així la destrucció de milers de llocs de treball. El govern de l'Estat, com les autoritats europees, que no han mogut mai cap dit per defensar els llocs de treball ni el benestar dels i les treballadores, ara han corregut a ajudar les grans empreses financeres, sense posar-los cap condició.
La crisi econòmica, avui ja recessió, que ha desencadenat l'actuació de bancs i caixes, ha provocat el tancament de nombroses empreses, moltes altres aprofiten la situació per a deslocalitzar la producció a països amb menys drets laborals, o per a retallar sous i empitjorar les condicions de treball.
Avui, més de 900.000 treballadors i treballadores dels Països Catalans són a l'atur, que aquest passat any ha pujat un 60% més. Milers de persones han perdut els seus habitatges, i centenars de milers més s'enfronten a greus dificultats per fer fornt a hipoteques i lloguers. Molts milers de persones deixaran de cobrar els propers mesos cap mena de prestació d'atur. Ara es fa més evident encara que les polítiques neoliberals antisocials implantades els darrers anys per tots els governs han empitjorat les proteccions socials i afavorit l'enriquiment d'uns pocs a costa de tots nosaltres.
Aquesta crisi ha demostrat que les polítiques liberals augmenten encara més la desigualtat, que deixant les mans lliures als més rics, és el propi funcionament d'aquest sistema capitalista el que duu al descontrol d'arribar a enfonsar el mateix sistema financer, arrossegant a la bancarrota l'economia mundial. I ha demostrat la fal·làcia del seu discurs quan ha exigit la intervenció dels estats per a arreglar un sistema que no funciona, i que no només no és capaç de garantir el benestar de la majoria, si no que ni tan sols pot evitar el col·lapse de la seva pròpia dinàmica.
Davant d'aquesta situació hem d'alçar la veu, hem de deixar ben clar que ens oposem a pagar la crisi que han provocat ells, que no tenim cap intenció de seguir acceptant que el govern segueixi estant al servei d'aquests paràstis, afavorint els bancs i els seus accionistes, mentre manté les retallades socials, mentre permet que les grans empreses acomiadin milers de persones, mentre segueixen privatitzant serveis socials, ensenyament i sanitat.
La crisi que la paguin ells: 20 de febrer sortim al carrer!