Diego Rejón: “Els salons de l’automòbil, exponents visuals del capitalisme industrial”
Els salons de l'automòbil, exponents visuals del capitalisme industrial, reuneixen als accionistes i empresaris més bel·ligerants contra els drets dels treballadors i capdavanters de l'acumulació de beneficis en menys mans.
Aquesta vegada, ha comptat amb l'escenificació d'una cimera dels governs català i espanyol per fer-se la foto amb tots aquests personatges que malbaraten a costa nostra. Mentre a les plantilles ens exigeixen més productivitat, més flexibilitat, més ritmes i més hores extres, al carrer augmenten els aturats fins als 6 milions. Però això els importa molt poc als qui, per dirigir les empreses cobren 2, 3, 7 ... o fins a 17 milions d '€ l'any! Uns empresaris que fan xantatge a plantilles i governs per treure profit amb milers de milions de subvencions i plusvàlues.
La indústria de l'automòbil reflecteix clarament la tornada a una societat feudal en la qual els senyors guanyen i acumulen tot el que volen i el poble (senyors col·laboradors ens diuen ara) o no tenim res com els aturats o, per guanyar un sou digne per teva família, has de treballar de manera inhumana. La marxa enrere en drets es pot xifrar en 40 o 50 anys.
La marxa enrere ideològica, està sent de molts segles. Per a això compten amb l'horda de delegats alliberats dels sindicats institucionals que sembren contínuament la resignació, l'acceptació i sobretot la desmobilització.
Convocar dues vagues generals contra la reforma laboral i tot seguit signar un a un, convenis on s'accepten tots els efectes de la reforma, és una traïció. Però sobretot desarma ideològicament a la part més combativa dels que pateixen cada dia en els llocs de treball. Convenis de l'Auto com els de Nissan o Renault ( baixada de salari, pujada de jornada i pèrdua de drets ) són el pitjor exemple de sindicalisme.
Per tot això la FESIM entenem que el Saló de l'Automòbil de Barcelona era una possibilitat de cridar i lluitar per al contrari.
A Barcelona, expressem públicament el que lluitem cada dia a les fàbriques del metall de tot l'estat espanyol; enfrontant-nos als convenis miserables que signen altres, a les criminals polítiques de salut laboral que porten empreses i mútues, contra els augments de ritmes de treball i contra les hores extres ... Exigint el racional, que amb sis milions d'aturats el que cal fer és rebaixar la jornada mantenint el salari i arrencar als que cobren milions d'euros, aquesta riquesa que generem nosaltres cada dia, en els llocs de treball.
Així vam estar el dia 10 de maig escridassant Rajoy, Mas i als empresaris de l'Auto. El dia 17 a la tarda, denunciant que amb 6.202.700 aturats, en la interlocutòria es fan milions d'hores extres. I el dia 18 dirigint-nos als / les visitants del saló per fer-los arribar la nostra veu i el nostre missatge. Hi va haver representació de totes les seccions sindicals de l'automòbil i dels territoris on estan ubicades. Comptem també, amb la intervenció d'un representant del Consell Internacional de l'Auto amb el que convenim que aquest tipus d'accions s'han d'estendre als altres Salons de l'Auto a Europa.
Tant a nivell del carrer com a les xarxes socials, aconseguim que la CGT estigués aquests dies per sobre de les accions mediàtiques de les empreses i del propi Saló de l'Automòbil. Els centenars de globus que els nens entraven a la sala, i els milers de fulls repartits, es van unir als tuits massius i missatges a la xarxa.
Aquest és el camí que hem de seguir treballant la CGT, el de la informació, l'agitació i la crida a la resistència i la lluita contra un sistema que té noms i cognoms, En el sector de l'auto, el de tots els accionistes, directius i gerents que pensen, apliquen i executen unes polítiques antiobreres.
Des de la FESIM continuarem denunciant i assenyalant als responsables d'aquesta situació.
Diego Rejón Bayo
Secretari General FESIM
@diegorejonbayo
Més informació: