Cicle de cinema solidari “Visions de l’altra riba” a Reus, març 2009
"Visions de l'altra riba", tres temàtiques de l'altre costat de la Mediterrània: la crua realitat de la immigració subsahariana en el seu camí per arribar a Europa; la lluita del poble saharaui per la llibertat i l'autodeterminació del seu territori ocupat militarment pel Marroc; i l'episodi mig ocultat dels bombardejos químics al Rif a principis del segle XX per part de l'exèrcit espanyol que encara avui produeixen seqüeles en la població.
- Dilluns 2 de març, 20 h. Sala d'actes Centre de Lectura (c/Major 15, Reus)
14 KILÓMETROS
Direcció: Gerardo Olivares
Catorze quilòmetres és la distància que separa Àfrica d'Europa, però també és la barrera que separa els somnis de milions d'africans que veuen a Occident la seva única sortida per a escapar de la fam i de la misèria. De la mà de tres joves africans -Violeta, Buba i Mukela- recorrerem un llarg i perillós viatge a través del Sahara per a conèixer el que mai ensenyen els mitjans de comunicació. Les repetides imatges en televisió de cayucos arribant a les costes de Canàries han acabat per insensibilitzar-nos davant un drama que solament mostra la punta de l'iceberg. Aquestes imatges de rostres exhausts donen bona fe de la duresa del viatge, un viatge que té el seu origen a milers de quilòmetres de distància i que pot durar anys. I això és el que pretén mostrar la pel·lícula. Tan fàcil que resulta per un europeu viatjar a l'Àfrica, i tant dificil que resulta per a un africà arribar a Europa.
Aquesta pel·lícula, rodada el 2007, vol ser un homenatge als que van triomfar i als que van fracassar, als que viuen i als que van morir en l'intent. Amb la pel·lícula, el seu director, Gerardo Olivares, va guanyar l'Espiga d'Or de la 52 Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci). El cineasta mostra el que no sol veure's en els telediaris sobre la immigració africana. Combina document i ficció en la història de tres joves africans, que emprenen un perillós i llarg viatge cap a Europa, travessant Mali, Níger, Algèria i Marroc. La corrupció policial, els tortuosos i sòrdids camins fins a arribar al Marroc, així com el negoci de traficants sense escrúpols, conformen l'entramat que Gerardo Olivares recrea en els llocs on esdevé.
www.wandavision.com/
- Dilluns 9 de març, 20 h. Sala d'actes Centre de Lectura (c/Major 15, Reus)
SAHARA NO SE VENDE
Direcció: Luis Arellano i Joaquín Calderón
A l'abril del 2007, durant la celebració de la IV edició del Festival Internacional de Cinema del Sahara, tres amics (Joaquín Calderón, Luis Arellano i Aritz Gorostiaga) s'embarquen en l'aventura d'impartir un curs de fotografia en el campament de refugiats saharauis de Dajla, a Algèria. L'aventura i les imatges produïdes pels 17 joves participants els brinden l'oportunitat de descobrir com després de més de 30 anys d'espera en la Hammada, la zona més inhòspita del desert algerià, els refugiats es troben en una situació critica, a la vora de la desesperació, sense paciència.
La pel·lícula constituïex un viatge visual a través de la història del poble Saharaui, la situació actual en els campaments de refugiats en el sud d'Algèria i les claus per al futur d'un conflicte que dura més de 31 anys. Un muntatge fresc i dinàmic, a ritme de les cançons de Manu Chao, Mariam Hassan, Chambao, Gualitxo, Aurora Beltrán, Macaco, Nour, Fermín Muguruza, Tonino Canotone o Amparanoia, crea un sensacional llenguatge que ens acosta a la vida i la història del poble Saharaui, un poble venut i oblidat i amb un futur més que incert.
- Dilluns 23 de març, 20 h. Sala d'actes Centre de Lectura (c/Major 15, Reus)
ARRHASH
Direcció: Javier Rada i Tarik El Idrissi
Hi haura debat amb la presència dels autors del documental.
Arrhash (Verí) neix com treball d'investigació en l'any 2006, fruit de la col·laboració entre el rifeny Tarik El Idrissi, i l'espanyol Javier Rada. El seu objectiu era doble. D'una banda, recuperar aquell fosc episodi del nostre passat comú: La guerra química en el Rif (1923-1927), al Nord del Marroc. Per un altre, rescabalar la memòria dels últims supervivents del conflicte. Aquest esforç conjunt, sufragat per ells mateixos, gaudeix de cert valor simbòlic. Més enllà del resultat cinematogràfic, i del que humilment hagin pogut aportar a la recuperació de la memòria històrica, representa un nexe comú. Els néts d'aquells pobles enfrontats, sumits en una guerra en la qual va imperar la crueltat i la venjança, ara treballen per a dignificar la memòria conjunta. No hi ha pitjor crim que el queda en l'oblit. Si s'és víctima, la memòria es converteix en trauma, ja que no existeix pitjor càstig que la impunitat.
Entre 1923 i 1927 l'exèrcit espanyol va utilitzar de forma massiva gas mostassa contra població civil durant la guerra del Rif. Espanya es va convertir en una de les primeres potències a utilitzar aquests mètodes d'extermini. I va aconseguir que el seu crim romangués en un convenient oblit. Vuitanta anys després, un jove rifeny, resident a Madrid, inicia una carrera contra rellotge per a salvaguardar la memòria dels últims testimonis d'aquella guerra. El Govern espanyol mai ha admès tals crims. I les víctimes, molt ancianes, amenacen amb morir sense haver explicat què va ocórrer durant aquells anys d'asfíxia i mort. Arrhash, un projecte totalment autoproduit, és abans de res una causa, un somni compartit, una necessitat d'explicar una cosa que va quedar en l'oblit.
Entrada gratuïta a les tres projeccions.
Organitzen:
CGT-Federació Comarcal Baix Camp-Priorat
Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació
Regidoria de Solidaritat i Cooperació.