Hisenda, una malvada al servei dels Borbons

Hisenda, una malvada al servei dels Borbons

"Darrere de cada gran gran fortuna sempre hi ha un crim"
(Honoré de Balzac)

A Fabra cada dos per tres li toca la Loteria. A Díaz Ferran li surt negativa la declaració de la renda. I la Infanta Cristina, la mateixa Hisenda que prejutjar la seva innocència en el sumari Nóos assegura que les tretze propietats que apareixen en els seus arxius és per error. Casualitats, rareses i errors que els altres mortals no solem cometre. Com l'error del Rei de matar elefants, óssos borratxos i espècies protegides com a esport. O l'altre error d'instal·lar a la seva íntima amiga, la princesa alemanya Corina, en una residència del Patrimoni Nacional a costa de la butxaca de tots els espanyols. Una "borbònica" cadena d'errors, que demostra que La Corona és la mare de totes les corrupcions. Perquè la deessa Fortuna és addicta: sempre torna al lloc del crim.

Aquest és el país de xauxa per als rics sense escrúpols. Som líders en alta velocitat i campions en baixa estofa. Tot en les altures conspira contra la mínima decència. Les classes ocioses no només viuen a costa de la gent treballadora. A més fan ostentació de desvergonyit nepotisme. Ens xulegen. És la impostura que no cessa. La immunitat legal de què gaudeixen els permet convertir el seu burocràtic espoli en una de les belles arts. En ple període de declaració de l'IRPF -que com és públic i notori es nodreix pràcticament de la suor dels assalariats-, noves gestes de la classe dirigent vénen a ratificar que la corrupció és la regla i no l'excepció.

Tenim al primer partit de l'oposició i els seus acòlits sindicals, CCOO i UGT, amb doble militància o sense, ficats de ple en el pacte dissenyat pel Rei amb la troica expresidencial (Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero). Però com perquè la cosa no es mogui de seguir en el seu paper de "dissidents per un dia", munten numerets per a consum dels que encara creuen en el que apareix a la tele o el que publica la premsa.

Rubalcaba es fa la foto-pòster amb els de la seva fauna en pla crític alhora que justifica la seva abraçada amb el govern emulant "la roja" ("El pacte amb el PP és com el d'Iniesta i Ramos per Espanya"). I Toxo i Méndez, per la seva banda, treuen als seus incondicionals als carrers en un intent de força per distreure l'atenció de les seves responsabilitats en la genuflexió de drets i la corrupció (aquell consens en la primera contrareforma de les pensions amb Zapatero, el OK a l'informe-eutanàsia dels experts de Rajoy, els seus foscos manejos a la cúpula de Bankia o les estranyes donacions del tauró empresarial Villar Mir).

Patètic i pueril si no fos perquè ens hi va la vida. I a sobre diuen que ho fan pel nostre bé. Perquè volen que la Comissió Europea canviï el seu rumb (amb el socialista "pota negra" Almunia al timó). Això el duopoli sindical dominant. I per forçar un acord sobre "creixement i ocupació juvenil" (sic) a nivell de la UE, els de Ferraz. Com si aquest 60 per 100 d'atur jove que ens converteix en estrelles mundials del precariat escombraries hagués estat un caprici "dels nois del botellón".

Però el tema dels béns (cases i finques) de la Infanta, que Hisenda i el Cadastre proclamen i la Casa Reial i els seus nombrosos mariatxis neguen, se surt del mapa. Després que el propi Fisc afirmés que la filla del monarca no havia comès cap delicte i d'haver suportat al fiscal del cas Nóos, l'advocat de l'Estat i a la pròpia acusació particular del Govern Balear sortir en la seva defensa contra la pretensió d'imputació feta pel jutge instructor, vet aquí que va el departament del ministre Montoro l'hi endossa a la senyora d'Urdangarín una patuleia de propietats que la interfecta nega. Com si es tractés d'un episodi del millor Macondo. Hi ha qui entengui aquest altruisme?.

Verd i en ampolla: un "infanticidi" a la "remanguillé". Una mà innocent, però amb comandament en plaça en això de la enginyera fiscal, va haver d'incorporar en quantia suficient per a cobrir amb la seva presumpta venda uns ingressos que d'altra manera cantarien massa. Quatre inscripcions registrals, d'altres notarials, en tres llocs diferents, sobre un total de 13 immobles, i parlen d'error. L'error existeix, sens dubte, però està en ordre invers al que proclamen els coneguts nois del cor. Es diu impunitat i matapobres. Seria la primera vegada que en aquesta santa, catòlica, apostòlica i monàrquica Espanya aparegués un funcionari com cal capaç de "contrastar" les dades fiscals d'un membre de la Casa Reial. El que ells diguin va a missa. La transparència és cosa d'infeliços. Per això, atontats en la confiança deguda, s'han enredat en les seves pròpies mentides. El pedaç va ser traginar uns actius que justifiquen diners sobrevinguts com per comprar el palauet de Pedralbes. I el Crist no haver previst la contingència de que semblant estratagema sortís a la superfície "per casualitat".

No és res de nou. Des de dalt es trastegen bé els diners aliens. A ells sempre els somriu la fortuna. Al capo Fabra li toca gairebé sempre "la grossa". Al mafiós Díaz Ferran Hisenda li surt a retornar, Bárcenas es treu de la màniga profitoses vendes de quadres, una marxant estrangera i fins a un advocat invisible per excusar els seus multimilionàries guanys. I fins al Rei descobreix de sobte que el seu traït pare li va deixar una fortuneta a Suïssa lliure d'impostos

Però el joc de "les propietats taumatúrgiques", descobert de reüll a la trama Nóos, no és nou a l'arena ibèrica. El van patentar fa ja molts anys l'Església que no paga IBI i Repsol. Allà en els començaments de la privatització de la petroliera, una altra mà innocent es va dedicar a subscriure accions en la seva sortida a borsa a nom de persones mortes, que "miraculosament" havien presentat el seu DNI per a l'operació. I és que en aquesta beneïda Espanya fins dels morts treu profit la dreta.

Estem en plena campanya de Declaració de la Renda. Per licitant, siguem austers conseqüents. Que ningú piqui a la X de l'Església; s'assembla a la del GAL. També ha comès un "infanticidi". El seu error va ser atribuir nounats a pares espuris. Trò Altar. En diuen democràcia i no ho és. Perquè quan s'investiga mínimament al poder, es comprova que segueixen tractant-nos com a súbdits en lloc de com a ciutadans.

Rafael Cid

FONT: ROJOYNEGRO.INFO