“Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)”, un llibre sobre les Cases Barates de Can Tunis en la revolució social dels anys trenta

Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)
Las Casas Baratas de Can Tunis en la revolución social de los años treinta

Pere López Sánchez

Virus editorial, 2013, 440 pàg.

Les Cases Barates del Prat Vermell —o de Ca Tunis o de Casa Antúnez o de Francesc Ferrer Guàrdia— van ser aixecades el 1929 perquè la lluentor de l'Exposició Internacional de Barcelona no consentia que, per les faldilles de la muntanya de Montjuïc, s'espargissin «tuguris de llauna i mal ajustada fusta». Els desallotjats, ja assentats en les amuntegades casetes d'aquell prat vermell, aviat es van conjuminar perquè aquell recòndit i inhòspit racó fos seu. A més, van seguir aprenent i lluitant per a, a la que poguessin, reapropiar-se de la ciutat sencera.

Al juliol de 1936, al costat de molts altres com ells, van assolir que el seu somni igualitari de la Revolució Social comencés a ser realitat. Les històries d'aquelles gents, que van apostar i van lluitar —un dia sí i un altre també— per un món material i moralment millor, s'amalgamen en una narració que estira de les seves veus en els records d'uns altres i furga entre els papers dels arxius.

Els protagonistes, molts homes i dones sense renom que no van dubtar a donar vida a la ciutat que els menyspreava i explotava a un mateix temps, ho van ser pel seu sentit del comú. El seu llegat va ser l'Ateneu Cultural de Defensa Obrera, el compromís amb l'Organització Sanitària Obrera, la llarga vaga de lloguers, les moltes altres lluites en la fàbrica del Prat Vermell, en les Sorres, en la Alena, en la Rivière… i, després, el lliurament a les col·lectivitzacions: l'agrícola, en abastaments, en l'administració popular urbana… També van marxar al capdavant d'Aragó com milicians i milicianes en les columnes confederals. Després del soroll d'aquell banquet per la vida, va venir la derrota: la llarga i silenciada nit negra dels vençuts entre els vençuts.

Estampida al sense futur en terra de ningú, suplicis carceraris aquí i allà, pelotons d'afusellament, camps de concentració, crematoris en els camps d'extermini nazis, càstigs en els gulags... Tanmateix ni van renegar ni es van doblegar. Alguns van prosseguir la seva marxa insubmissa —el maquis, l'escamot llibertari urbà...— i es van mantenir actius en la brega.

El barri, després i per a tots, va passar a denominar-se i conèixer-se com les Cases Barates d'Eduardo Aunós. Amb el temps, el grapejat imaginari urbà dels triomfadors de sempre li va fer caure damunt l'estigma de zona maleïda, poblada de classes laborioses que, per ser-ho, resultaven perilloses; sobretot amb aquell passat a coll que no es podia esmentar.

Per ells i per elles i el seu món igualitari —mal enterrats en les fosses comunes de l'oblit—, procurant que no es perllonguin les seqüeles de la derrota mitjançant la ignorància o la denigració, s'explica la seva història perquè la memòria compartida pugui seguir entre nosaltres viva i activa.

>>> Vídeo: Les Cases Barates del Prat Vermell en la revolució social dels anys 30

Las Casas Baratas del Prat Vermell en la revolución social de los años 30 from Rastros de rostros on Vimeo.

http://vimeo.com/66633257