Jovent Llibertari organitza la 2a Jornada Antirepressiva el 5 d’octubre a Rubí
Dissabte 5 d'octubre de 2013 a l'Espai Cultural de la CGT de Rubí (Plaça Anselm Clavé).
12h. Vermut musical amb Pepo, el cantautor mutant.
14h. Menjador vegà.
16h. Documental del poder Gènova 2001.
18h. Concert amb La Crisis (punk rock, Reus), Slurp! (The big pig pink punk) + grup per confirmar.
Els beneficis obtinguts seran per a la caixa de resistència.
II Jornada antirepressiva a Rubí
L'Anarquisme és probablement el corrent polític sobre la qual s'han dit major quantitat d'estupideses. En realitat, no té res a veure amb creure en el caos, la mort i la destrucció. Els i les anarquistes no van pel carrer carregatss de bombes ni els sembla cap virtut anar trepitjant a la gent gran. I no és accidental que la sinistra imatge de l'anarquista boig hagi cobrat tanta acceptació.
L'estat, la premsa i tot tipus d'institucions autoritàries utilitzen tots els mitjans a la seva disposició per a presentar l'Anarquiía com un estat impensable de caos i assassinat. Necessiten creure en l'essencial de la seva autoritat i la seva obediència per a autojustificar els seus crims: oprimir als febles, fomentar desigualtats, manipular les ments, expandir sofriment…
L'esmentada necessitat d'autoritat està tan arrelada en la ment del ciutadà, que l'Anarquia, que simplement significa “falta de govern”, resulta impensable per a la majoria de la gent. La mateixa gent, per altra banda, admet que els reglaments, regulacions, impostos, intromissions i abusos de poder (per nomenar alguns) són com a mínim irritants. En general es pensa que no hi ha més remei que aguantar en silenci perquè l'alternativa de falta “de poder, d'autoritat i tot el món fent la seva pròpia voluntat” seria horrible. Seria l'Anarquia.
Però, i el caos? Ara mateix vivim en el caos. Milions de persones estan en l'atur, mentre unes altres estan sobrecarregades de treball, d'un treball per altra banda repetitiu i rutinari. Hi ha gent que es mor de fam alhora que s'està llançant menjar per a mantenir els preus. L'aire es troba contaminat a causa del fum que desprenen cotxes moltes vegades ocupats per una sola persona. Gent que se suïcida perquè el mateix poder els pren les seves cases. Individus que no saben com comunicar-se tenint a la seva mà tot tipus de tecnologies per a això. Abusos, guerres, exterminis de races, violacions, opressió i repressió al que pensa diferent.
La llista de bogeries i situacions caòtiques en la societat actual és interminable. Fins i tot els “beneficis” de l'estat són en realitat perjudicials. La Seguretat Social, per exemple, es dedica a posar pegats com un taller de reparació industrial, i en el fons és una cosa semblant. Aquests serveis ens fan depenents de l'Estat i el pitjor de tot, ens compren per molt poc. Frenen la nostra pròpia iniciativa de crear una Seguretat Social autogestionada i enfocada cap a les nostres necessitats, no cap a les seves.
L'autoritat, per la seva pròpia naturalesa, només pot interferir i imposar coses. Segur que la gent corrent pot imaginar-se alguna forma d'organització que impedeixi a l'Estat la destrucció de les seves llars per a construir blocs buits d'oficines. És un principi bàsic de l'Anarquisme que només aquelles persones que viuen en una determinada zona tenen dret a decidir sobre la seva organització, i sobre els assumptes que concerneixen a aquesta zona. Després tot el caos deriva de l'autoritat i de l'Estat.
El moviment anarquista té un llarg recorregut històric i no va sorgir de teòrics tancats en les seves torres d'ivori sinó directament de la lluita per la supervivència de masses de gent corrent i oprimida. L'Anarquia sempre ha estat intensament pràctica en les seves pretensions i en la seva forma de fer les coses. I perquè ens tenen por? Perquè volem dirigir les nostres vides en comptes de que ens manipulin. Treballem, parlem, expressem, els nostres ideals d'una forma constant perquè cada persona pensi per si mateixa. I per això ens persegueixen, i per això ens peguen, ens assetgen, assenyalen amb el dit, oculten i reprimeixen.
Actualment som perseguides i condemnades tan sols per expressar els nostres ideals antiautoritaris, mentre permeten agressions feixistes. Passen per alt que neixin nous col·lectius neonazis armats. Fa 4 mesos van ser empresonats 5 companys anarquistes tan sols per publicar opinions a Facebook. Mentre es legitima l'apologia del feixisme per aquest sistema, es condemna la llibertat de tot individu.
Sense anar més lluny, a Rubí hem viscut i estem vivint la persecució i la condemna cap a companys activistes que lluiten cada dia per un canvi social. També una altra companya a Terrassa va ser torturada pel GIE (Grup Intervenció Especial pertanyent a la Policia Municipal) i alhora denunciada per a empresonar-la només per ser una activista amb una lluita visible i directa, així com la resta de companys de totes parts del món que diàriament són reprimides i assasinades per creure en un món lliure.
El moviment ha estat molt prop d'abraçar l'èxit en diverses ocasions. Si realment és tan totalment inviable, una “utopia” perquè s'obstina l'estat a exterminar l'Anarquia? Des de Jovent Llibertari de Rubí demanem que el poble pensi per si mateix, prengui iniciativa en la gestió dels seus béns i decisions, en el dia a dia, perquè la primera revolució és la que neix des de dintre, amb la llibertat de pensament.
LA REPRESIÓ NO ENS ATURARÀ,
JOVENT EN LLUITA UNIT I ENDAVANT!
Jovent Llibertari - Rubí
http://joventllibertari.wordpress.com/2013/09/23/ii-jornada-antirepressiva-rubi/
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=7rUb6U7LlUM
