Entrevista a Òscar i Mathias, membres de la Coordinadora d’Informàtica de CGT: “Conscienciem el sector de les TIC i intervenim on hi ha lluites”

“En el teixit econòmic de l'Estat espanyol, on la majoria de les empreses son PYMES, el model de sindicalisme basat en seccions sindicals com a única eina de lluita no té gaire sentit”

“A l’inici, fa 4 o 5 anys, érem 3 informàtics afiliats a CGT a Barcelona. Actualment som més d’un centenar, aproximadament els mateixos a Saragossa i uns 300 a Madrid”

Per a molts de nosaltres va ser arran del Congrés de Màlaga, el juny del 2009, quan vam començar a sentir parlar dels informàtics/ques de la CGT. Dels companys i companyes que treballen al sector de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). Tres anys més tard som molts els que hem sentit a parlar de lluites sindicals a algunes grans empreses de la informàtica, així com de la Coordinadora d'Informàtica de la CGT.

La Coordinadora d'Informàtica de la CGT té una bona part de responsabilitat en aquest canvi de percepcions. Tenim l'oportunitat d'entrevistar-ne dos dels seus membres, l'Òscar i el Mathias. L'un treballa en una gran empresa, Hewlett Packard. L'altre, quan té feina, ho fa en petites empreses. Ambdós han participat activament de la creació d'un sindicalisme de lluita i assembleari en el sector de la informàtica i no volem desaprofitar l'oportunitat de parlar-hi.

- Els darrers mesos hem sentit a parlar de conflictes laborals i vagues en el sector informàtic. Per a molts, aquestes lluites ens han ensenyat una cosa que desconeixíem: una imatge ben allunyada de la que generalment tenim dels informàtics. A nivell laboral, quina és la realitat del vostre sector?

Òscar: Estem vivint una clara tendència cap a una major combativitat i conscienciació del treballador/a informàtic. No sabem on és l’estació final però totes les senyals apunten que el moviment tot just comença. A tall d’exemple, hi ha hagut 6 convocatòries de vaga indefinida en 6 mesos, 3 d’elles realitzades amb un seguiment molt alt. En dues ocasions les empreses van recular per por a les conseqüències.
Fins fa poc en el sector predominava l’individualisme i una certa elitització. Fer sindicalisme era molt difícil, ja que el verí corporativista ho contaminava tot. El fet de ser un sector nou i amb gent jove va fer fàcil vendre'ns el paradigma del professional triomfador. Eren temps de professionals i no de treballadors, d’autoexplotació, de neollengua interioritzada, d’individualisme rampant.

La major agressivitat de les empreses i el fet de poder mostrar un sindicalisme horitzontal que li planta cara està permetent, pas a pas, girar la truita. La gent està farta i, de moment, veu alternativa a un sindicalisme de comitès aburgesats, que pot anar tirant però sense generar il·lusió.

- Majoritàriament els professionals informàtics teniu perfils que, tradicionalment, s'associen als dels professionals laborals. En canvi, vosaltres us descriviu a vosaltres mateixos com a classe obrera. Ens ho expliqueu?

Òscar: Les empreses ens hi ajuden. Difícilment pots sentir-te un ‘professional liberal’ quan et paguen una merda a fi de mes o perceps que seràs el següent a anar al carrer, quan et pressionen a fer hores gratis, quan et retallen condicions laborals.
La pressió dels clients baixa per la cadena de subcontractació fins a tots els treballadors. La majoria de les plantilles estan inquietes, l’índex de satisfacció general és baixíssim, es busquen respostes i això és el que estem intentant oferir. L’empitjorament està fent més senzill que cada vegada més persones s'adonin que estan en el bàndol dels treballadors.

Contra actituds nihilistes de l’estil ‘tot és una merda’ o la ultracompetitivitat perquè no et toqui a tu, l’alternativa que intentem estendre és ajudar a fer prendre consciència del que ets com a col·lectiu, de la teva força i actuar immediatament després.

- Quin és el grau de consciència (de classe) dels vostres companys/es de feina?

Matthias: No fa gaire, l'informàtic típic tenia un cert sentiment de superioritat. Pensava que no tenia res a veure amb la classe treballadora, que, d'alguna forma, era un privilegiat. Per tant, no volia sentir a parlar de drets laborals ni rés d'això, perquè era cosa d’altres, dels treballadors, però no pas dels informàtics. Encara que en els últims anys el sector ha canviat força, i es veu cada vegada més gent indignada amb les seves pèssimes condicions de treball, la consciència de classe és prou baixa. Nosaltres li diem el factor Padefo (PAso DE FOllones). És a dir, una persona que no vol problemes, que prefereix aguantar la merda diària o bé queixar-se molt, però no fer res a l'hora d'actuar.

- Tant a la CGT com en altres espais sindicals combatius i moviments socials sentim a parlar cada vegada més de la Coordinadora d'Informàtica de CGT. Mirant la nostra organització, veig que no es tracta de cap sindicat de CGT ni secció sindical formal. Ens podeu explicar una mica què és això de la Coordinadora?

Matthias: La part històrica de com va néixer la Coordinadora, la deixo per l'Òscar, que ho va viure de primera persona.

Òscar: Bé, com dèiem, fer sindicalisme era molt dur fa uns anys en aquest sector. Les principals empreses informàtiques estan organitzades com a patronal del sector de consultores, amb conveni col·lectiu propi, etc. Això seria el que es pot entendre com ‘el sector de la informàtica’. Però hi ha companys i companyes que pateixen problemàtiques comunes en empreses d’altres sectors. Per organitzar les lluites comunes i estrènyer llaços vam considerar necessari fer aquesta coordinació, proposta que va ser recolzada en el passat congrés confederal de Màlaga.

A l’inici, fa 4 o 5 anys, érem 3 informàtics afiliats a CGT a Barcelona. Actualment som més d’un centenar, aproximadament els mateixos a Saragossa i uns 300 a Madrid. Vam optar per una estratègia d’acció directa i militància molt activista, ja que eren trets comuns en molts de nosaltres i també una forma de superar l’inconvenient de la nostra feblesa. Gràcies a aquests exemples i a la política comunicativa d’aquestes accions creiem que és força evident que ara mateix estem portant la iniciativa sindical al sector TIC, que hi ha un reconeixement força estès del que estem fent i que esperem que es consolidi amb una major implantació a totes les empreses.
A nivell social també ens impliquem força i això ens ha fet coneguts en altres àmbits de lluita.

- Aquest any des de la Coordinadora heu promogut i difós les vagues indefinides d'empreses grans com CapGemini, Alten i Hewlett Packard. Com van transcórrer aquestes vagues? Quin balanç en feu?

Matthias: Primer de tot he de dir que penso que en la situació actual, una vaga parcial o d'un dia no serveix per aturar les agressions que patim. Amb la nova reforma laboral, els terminis per a negociar retallades han passat de mesos a 15 dies. Això ha fet que les respostes per part dels treballadors s'hagin de fer de forma urgent i contundent. Crec que amb això es pot explicar perquè s'han produït en els últims anys tantes vagues en un sector que fins fa poc no era gaire combatiu.

No hem tingut una presència forta en totes les empreses on es s'han impulsat vagues indefinides. Moltes vegades han sigut els treballadors mateixos que han forçat els sindicats institucionalitzats a convocar-les, com va passar en el cas de Cap Gemini. Des de la Coordinadora vam intentar donar tot el nostre suport a aquesta decisió valenta i contundent dels treballadors i vam organitzar actes de solidaritat davant l'empresa i els clients per pujar la moral dels vaguistes i pressionar a favor d'ells. Al final, l'empresa va decidir de retirar les retallades que volia fer poques hores abans de començar la vaga. La por a les multes derivades per l'incompliment de prestació de servei als clients o bé la pèrdua de contractes va fer que preferissin no aplicar les retallades i evitar, així, la vaga. En el cas d'Alten, va ser el mateix comitè d'empresa que va decidir d'anar a la vaga indefinida. Des de la Coordinadora vam donar suport amb concentracions a Madrid, Barcelona i Valladolid.

Òscar: La vaga indefinida d’HP ha estat la culminació d’aquests processos de mobilització. Va ser una vaga potentíssima amb seguiments del 90-95% del total dels 2.400 treballadors/es durant una setmana. La vaga va fer caure o va provocar problemes greus als principals sistemes informàtics de moltes de les primeres multinacionals del país, i això vam impedir que operessin amb normalitat.

La contundència dels piquets massius cada dia davant les portes, les manifestacions, els talls de trànsit, les sales buides, els neumàtics cremant... tot va ser impressionant. Esperem que sigui el paradigma pel sector de l’exemple a seguir. L’empresa va retirar la retallada salarial tot i que va mantenir algunes mesures d'empitjorament de condicions laborals. Recomanem fer un cop d’ull a la web http://www.cgtinformatica.org per veure més detalls o el vídeo resum que vam fer.

A HP, però, del que estem més satisfets és d’haver enviat tot el poder de decisió sobre la vaga a les assemblees de treballadors. Cada dia es marcaven tant els tempos de les accions com del que era acceptable o no. Creiem que això va ser determinant per impedir un acord ‘de mal menor’ per part d’altres sindicats.

- Hi ha molts informàtics que no treballeu a grans empreses o a grans instal·lacions sinó que ho feu des de casa i sovint amb contractes molt precaris, si és que en teniu. En situacions així, quina proposta d'organització i de lluita teniu?

Matthias: El sindicalisme clàssic, que també és el majoritari a la nostra organització, es basa en les seccions sindicals. A través d'elles, els treballadors i treballadores s'impliquen en la lluita. En el sector de la informàtica et trobes molt sovint treballant a una empresa petita que moltes vegades està subcontractada per una de més gran.

Això complica la creació de seccions sindicals, perquè moltes vegades ets l'únic afiliat a la teva empresa. El model clàssic del sindicalisme no té resposta a aquesta situació. En canvi la Coordinadora sí. A la Coordinadora hi participem tots com a afiliats, amb secció o sense. El seu funcionament és assembleari, amb assemblees cada mes. Això fa que el treballador d' una empresa petita on està aïllat, tingui un teixit organitzatiu per lluitar pels seus drets. Les assemblees les fem entre setmana per la tarda, perquè tots els interessats hi puguin participar encara que no tinguin hores sindicals. A més fem servir de manera extensiva el correu electrònic, que ens serveix per a coordinar les nostres accions diàriament, ja que molts no tenim hores sindicals.

Un dels casos on aquest model va demostrar que és vàlid, va ser el meu. Vaig treballar a una empresa petita de 10 persones on teníem molts problemes amb el propietari per temes com les vacances i la participació en vagues generals, entre altres coses. L'acció sindical per pressionar el propietari la va organitzar l'assemblea de la Coordinadora de Barcelona i hi va participar gent de diferents seccions d'informàtica i altres companys de CGT i gent del moviments socials. En altres casos, on no tenim prou força per muntar accions sindicals dins de l'empresa, el que fem és buscar un punt extern, on puguem pressionar l'empresa. En el cas de les consultores són els clients, que poden ser bancs, empreses públiques, hospitals o botigues de grans empreses de telecomunicació (com per exemple el cas de Yoigo).

A banda, la nostra acció sindical va més enllà de les empreses on estem presents o on hi tenim afiliats. Estem intentant conscienciar al sector i intervenir allà on hi hagi lluites. Per això fem servir sobre tot internet i twitter. La resposta està sent molt bona, i la gent veu, quin sindicat es mou en el sector.

- Com valoreu el suport que heu rebut de moviments socials en les vostres lluites?

Matthias: La relació entre moviments socials i el sindicalisme combatiu en general es complicada. Les formes organitzatives i de fer moltes vegades son molt diferents, cosa que fa, que no s'entenguin fàcilment. De totes formes sempre hem intentat estar connectats amb els moviments socials i construir formes de suport mutu. Es a dir, intentem ajudar als moviments socials quan podem, ja sigui participant en campanyes per internet o anar en grup a manifestacions. Diria que tenim una bona relació amb els moviments socials. D'ells hem rebut recolzament sobretot en accions grans que hem organitzat, com per exemple la manifestació de sector del 30 de juny de l’any passat i els piquets de la vaga general o de les vagues d'HP. S'ha de dir que moltes accions que fem son o bé a primera hora del mati o en horari de feina, cosa que fa que la majoria dels activistes dels moviments socials no hi poden participar.

- I l'ús de les xarxes socials?

Òscar: Les xarxes socials han arribat per quedar-se. Quant més temps triguem a entendre-ho, més temps deixarem d’estar allà on cada vegada més gent parla i s’informa. Nosaltres vam entrar-hi molt d’hora, amb un estil agressiu, combatiu i lluny dels estàndards que moltes vegades fan que la comunicació sindical sigui bastant avorrida i endogàmica. Vam concebre les xarxes socials com un punt clau estratègic: Necessitàvem fer arribar el missatge del que fem i el que som de forma massiva per tal que no quedés neutralitzat pels mitjans o sindicalisme institucional. Actualment som el 5è perfil sindical de tot l’estat en nombre de seguidors. El nostre perfil de sector a Twitter (@Informatica_CGT) el segueix 7000 persones (us animem a sumar-vos-hi), gairebé 10 vegades més que el seu equivalent de CCOO.

Les xarxes socials (no només twitter) contribueixen a intentar mitigar l’aïllament dels treballadors en empreses cada vegada més fragmentades o amb contractes precaris, a propagar els teus missatges amb força. També es poden fer servir com a eina d’atac eficaç contra aspectes tant importants per a les empreses com ara la seva imatge. Ha arribat un punt en que, tot i que seguim parlant amb els mitjans tradicionals, ja no ens importa gaire que ens facin cas: els nostres articles tenen milers de lectures, la difusió per xarxes socials és molt potent...Els mitjans massius poden ignorar-nos, però segurament hi ha pocs informàtics a l’estat que no sàpiguen què ha passat a Capgemini o HP.

L’ús agressiu de les xarxes i la difusió de les nostres accions ha generat també un cert corrent de simpatia, que ens pot fer caure en el perill de quedar com una espècie de super-herois castigadors d'empreses o patronals dolentíssimes. Nosaltres en diem ‘La síndrome de El Equipo A’. Una empresa t’explota? Truca a la Coordinadora d’informàtica de la CGT i la faran patir. Intentem evitar això amb continus missatges contra la delegació en la resolució dels nostres problemes com a treballadors i treballadores. En definitiva, animem a la resta de l’organització a seguir dedicant una part de les energies a l'àmbit de les xarxes socials.

- Creieu que la vostra experiència pot contribuir a renovar i a actualitzar una organització sindical com la CGT i fer que treballadors/es joves i precaris la puguin veure com una eina de lluita efectiva?

Matthias: La qüestió organitzativa s'ha de mirar sector per sector. Ara bé, veient el teixit econòmic de l'Estat espanyol, on la majoria de les empreses son PYMES, pensem que el model de sindicalisme basat en seccions sindicals com a única eina de lluita no té gaire sentit. Veient també la precarització de molts sectors, no només de l'informática, on la gent es queda pocs mesos en una mateixa empresa, fa que pensi que s'ha de ampliar el model de sindicalisme. Hem de crear estructures semblants a la Coordinadora, que es basa en l’afiliat del sector, on els membres de l'assemblea sectorial s'ajuden uns als altres.

Òscar: Sí, més que fer de forma immediata 40 canvis organitzatius , el que s’ha de fer és canviar la mentalitat general, obrir el focus en la mirada i fer petits canvis concrets i reals. Les empreses cada vegada són més petites i descentralitzades, moltes neixen i moren ràpidament. La precarietat ja és norma. Si ens conformem en mirar les nostres ‘seccions sindicals bandera’ com a referència, em temo que assistirem a la nostra pròpia decadència o, com a mínim, a la consolidació d’un sindicalisme que continuarà sent la resposta en els centres grans que encara existeixin, però que seguirà sense sentir-se proper en el treballador aïllat o microagrupat. Nosaltres pensem en el sector informàtic com una empresa, en la Coordinadora com la seva secció sindical estatal. Estàs sol? No importa, vine a la teva assemblea i participa.

Evidentment hem de seguir creant seccions sindicals d’empresa doncs és en la relació propera on s’estableixen millors lligams. Ara bé, quan el capitalisme canvia i es reorganitza en formes productives i laborals diferents, o trobem la forma de donar-li resposta o acabarem com l’eriçó que reacciona com ha fet sempre, mostrant les punxes. Però el perill ara ha canviat i es presenta en forma de roda de cotxe...

* Entrevista realitzada per Ermengol Gassiot publicada al núm. 153 de la revista Catalunya.