Butlletí Informatiu nº 141: El sistema públic de Seguretat Social
El sistema públic de Seguretat Social:
Defensem el públic i social. Defensem les pensions suficients per a tots i totes
Butlletí Informatiu nº 141 editat pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT i elaborat pel Gabinet d'Estudis Confederal.
>>> Teniu el butlletí en document adjunt.
>>> El podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-141.pdf
Índex
1. Introducció
2. La jubilació és un DRET, igual que les Pensions, les quals seran adequades i periòdicament actualitzades.
3. Sistemes públics de pensions en el seu context històric-social.
4. Els actuals models de prestacions socials: pensions.
5. Els models de prestacions de Pensions: El model USA i la seva àrea d'influència i el model UE i la seva àrea d'influència.
6. La Comissió Europea, la UE i el Pacte d'Estabilitat i les reformes en les polítiques de despesa.
7. Sistemes de repartiment, sistemes de capitalització.
8. Els problemes en els Sistemes Públics de Pensions: els interessos en joc. Els arguments.
9. Problemes de mercat o problemes polítics.
10. ARGUMENTARI NECESSARI EN LA DEFENSA DEL SISTEMA PÚBLIC DE SEGURETAT SOCIAL i DADES necessàries per a conèixer la realitat i situar el debat en la societat:
a. La Seguretat Social NO TÉ DÈFICIT ni pot tenir-lo.
b. LES MENTIDES i el Cientifisme interessat.
Introducció
Per part dels poders públics, amb el suport de la Comissió Europea i la troica, des del 2010, s'està duent a efecte tota “una operació educativa” i disciplinadora, per a trencar la confiança dels ciutadans i ciutadanes en el nostre sistema públic de Seguretat Social.
Es pretén reduir el debat en exclusiva al “sistema públic de pensions” i, d'aquesta manera, el ciutadà o ciutadana admeti, de forma “normal”, que la Seguretat Social, el nostre sistema, no opera en altres camps més enllà de la pensió de jubilació, com per exemple la Sanitat.
Que la Sanitat, per exemple, es finança amb impostos provinents dels PGE, els quals són aportats per totes les persones que componen la població de l'estat espanyol, introduint d'aquesta manera idees pelegrines i anti llei, que tracten de fer oblidar-se a la població d'aquest finançament, i tractar de consolidar aquest “pensament” que les pensions només es financen amb les cotitzacions, amb la qual cosa el problema es redueix a adoptar aquelles mesures “tècniques” en els supòsits d'insuficiències de cotitzadors (ingressos) i sobre abundància de perceptors (jubilats/des) i es fa oblidar d'aquesta manera a la població, que el nostre sistema de Seguretat Social actual i constitucionalitzat, va trencar amb el model d'Assegurances Socials i assistencialisme, existent fins als anys 80.
Reduir el debat a la “pensió de jubilació”, no solament resulta trampós i antisocial, -i milions de persones sortiran perdent drets essencials i fonamentals-, sinó que a més, s'estaria treballant en la lògica de la “redistribució al revés”, és a dir, els privilegiats, els poderosos, s'apropien de recursos públics per mitjà de no contribuir amb els seus impostos al finançament de la cobertura de necessitats davant fets protegits pel sistema públic de Seguretat Social, les pensions, i a més, ara, es pretén exigir a “cada assegurat/da” que ell sigui el proveïdor de la seva necessitat (pensió), si vol anar més enllà de “conformar-se amb una pensió assistencialista”.
Els privilegiats (mercats, empresaris, executius, polítics, etc., etc.) es deslliguen d'aquesta manera “màgica” de l'obligació de complir amb el principi de solidaritat, base i fonament de l'estat social i de dret, es dóna “un cop d'estat” contra el propi estat social i ara s'externalitza el risc i es responsabilitza al propi ciutadà, deslligant-se l'Estat d'aquesta funció política-jurídica que té com principi de legalitat, articular i realitzar polítiques que donin respostes als drets socials, amb universalitat i amb suficiència dels mateixos.
Estem parlant de la funció de l'Estat, que com ja indicava el 1944 W. Beveridge, ...”tot Govern, una vegada que adopti la decisió política d'abolir la misèria, utilitzant com instrument principal un Sistema de Seguretat Social, disposa de mitjans per a engegar un pla per a arribar a tal finalitat, reduint-se ja tot a un problema administratiu i d'execució”.
Estem parlant que l'art.50 CE obliga a que...” els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica del ciutadà durant la tercera edat” i, a més fa explicita l'opció per la Seguretat Social -cor de l'Estat Social i de Dret art.1.1 CE-, quedant molt clara l'obligació de mantenir un Sistema de Seguretat Social...”per a tots els ciutadans i les ciutadanes, que garanteixin l'assistència i prestacions socials suficients davant les situacions socials de necessitat”.
Qui orienten a les poblacions, bé sigui des de la troica, Comissió Europea, Governs de torn i “suposaits experts teledirigits”, a debats falsos com l'actual basats en arguments MISERABLES del tipus...”les pensions són molt generoses...” … “ el sistema és insostenible a llarg termini”..., el que realment estan plantejant és la reducció del compromís dels poders públics (pensions suficients i actualitzades per a totes les persones), i donar-li a aquests poders públics carta de naturalesa per a donar un cop a l'estat social i de dret i deixar reduït el seu compromís de garantia exclusivament a pensions mínimes de subsistència, complementades pel ciutadà/ana (se li trasllada el risc i ventura a l'individu) amb altres pensions derivades de fons de pensions col·lectius o professionals obligatoris i, finalment fons de pensions individuals voluntaris.
