Bankia, BBVA, Caixa Bank i el Banco Santander, els bancs que més desnonen segons l’informe de la PAH sobre l’emergència habitacional a l’Estat espanyol

Bankia, BBVA, Caixa Bank i el Banco Santander, els bancs que més desnonen segons la PAH

Algunes de les entitats financeres que han estat rescatades amb fons públics són les que més desnonen. És el cas de Bankia (20%) i Caixa Bank (15%), però també destaquen el BBVA (15%) i el Santander (14%). La dada es desprèn de l'informe que presenten avui la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC sobre l'emergència habitacional a l'Estat espanyol.

La Rosa és una de les persones afectades pel BBVA. Després d'haver entregat casa seva al banc, es va quedar amb un deute de 129.000 euros. Inicialment, tenia la hipoteca amb Catalunya Caixa, però davant la impossibilitat de fer els pagaments establerts, va ampliar-la amb el BBVA. Forma part de les 11.561 persones enquestades per la PAH en l’elaboració de l'informe. Tot i que l'estudi només recull la situació de les persones que estan en contacte amb la PAH, omple el buit oficial de xifres, estadístiques i respostes polítiques a un problema que, des de 2008, ha comportat 400.000 procediments d'execució hipotecària a l’Estat espanyol, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Més de la meitat de les hipoteques es van contractar entre 2005 i 2007, anys del boom immobiliari quan el preu de l'habitatge estava disparat.

En general, les entitats bancàries presenten una correspondència entre execucions hipotecàries i desnonaments, però algunes, com el Banc de Sabadell o el Banco Popular, presenten un percentatge molt més elevat d'execucions hipotecàries que de desallotjaments. Per a quatre de cada deu persones, pagar la hipoteca impedia accedir a aliments adequats, pagar subministres de la llar i la roba. La Rosa relata que la nevera sempre estava buida. El seu marit va perdre 15 kg i ella, 10. Tampoc no podien fer front als medicaments per tractar el càncer del seu marit. De fet, per a la tercera part de les hipotecades, la hipoteca ha suposat en algun moment la suma de tots els ingressos familiars.

En qualsevol cas, el 84% de les enquestades expliquen que va intentar renegociar la seva hipoteca amb l'entitat, però la gran majoria (93,1%) qualifiquen com a negatiu el resultat de les negociacions. El 70% manifesten que van deixar de pagar perquè van perdre la feina a conseqüència de la crisi i un 83% afirmen que no tenen un altre habitatge on allotjar-se. Actualment, el 25% no tenen ni feina ni prestació d'atur i el 61% de les llars afectades estan formades per tres membres o més –la majoria, parelles amb menors d’edat al seu càrrec. El nombre d’afectades, per tant, és més gran del que s’apunta oficialment. Una dada que ho mostra: gairebé la meitat de persones en procés d'execució o ja desnonades tenen els seus pares o fills al càrrec.

Capgirar estereotips

Sobre el perfil sociològic de les persones afectades, l’estudi també capgira els estereotips: el 82% han nascut a l’Estat espanyol i la majoria tenen un nivell educatiu elevat: el 59% han cursat estudis secundaris o de formació professional i el 24%, estudis universitaris. Del conjunt, el 60,8% declaren que encara tenen entre el 80 i el 100% del deute per pagar.

* Article publicat al setmanari Directa.

>>> Us podeu descarregar l'informe de la PAH a http://observatoridesc.org/sites/default/files/2013-informe_habtitatge-17dic.pdf

La PAH alerta d'una segona onada de desnonaments

'Molts bancs han intentat maquillar la morositat amb refinançaments suïcides', denuncia Ada Colau

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, ha alertat d'una segona onada d'execucions hipotecàries pels refinançaments dels préstecs signats al començament de la crisi. 'Molts bancs han intentat maquillar la morositat amb refinançaments suïcides', ha denunciat Colau, que ha explicat que les entitats financeres van abaixar les quotes mensuals, a canvi d'augmentar el deute total i el termini de pagament.

Segons Colau, la persistència de la crisi i la desocupació fan que ara molts usuaris d'hipoteques refinançades es dirigeixin a les assemblees d'afectats perquè no poden assumir un deute que és igual o superior al préstec inicial, tot i haver pagat més de 100.000 euros en alguns casos.

La portaveu de la PAH ha denunciat que la situació no es resol pas, ans s'agreuja perquè la crisi segueix avançant, s'acaben estalvis de les famílies i molts treballadors són a l'atur. A més, ha criticat que les mesures del govern espanyol per evitar això 'són més que insuficients i només serveixen perquè els bancs guanyin temps, acabin de liquidar les seves execucions i desnonaments i el seu estoc d'habitatges, però no resolen els problemes dels afectats'.

Colau ha lamentat que 'no es canvien les lleis per donar resposta a les situacions d'emergència o per evitar que això torni a passar'. La portaveu de la PAH ha advertit que es podria tornar a produir una bombolla immobiliària, ja que 'no es canvien les lleis que ens han portat aquí, sinó que es radicalitzen'. Com a exemple, ha citat la "liberalització" del mercat de lloguer amb la reducció de 5 a 3 anys de contracte, amb menys garanties pels llogaters i facilitant el desnonament per impagament del lloguer.

D'altra banda, Colau ha assenyalat que el govern espanyol no incentiva que les famílies puguin accedir als habitatges buits, tant de protecció oficial com en mans de la banca, "sinó fons d'inversió que compren els habitatges amb grans descomptes per tornar a especular amb ells". La líder de la PAH ha indicat que "a Goldman Sachs i a Blackstock els és completament igual el dret a l'habitatge i els ciutadans de l'Estat".

En aquest sentit, Colau s'ha mostrat preocupada per la "privatització" del parc d'habitatge social, que no arriba al 2% del total al conjunt de l'Estat. La portaveu de la PAH ha posat d'exemple la venda d'habitatge social a la Comunitat de Madrid i la que estudia fer la Generalitat de Catalunya. "Els fons d'inversió oferiran lloguer a curt termini i després especularan per vendre l'habitatge", ha sentenciat.

Presentació de l'estudi 'Emergència habitacional a l'estat espanyol'

Colau ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa aquest dimarts per presentar l'informe 'Emergència habitacional a l'estat espanyol'. L'estudi denuncia que hi ha un mínim de 600.000 pisos buits en mans d'entitats financeres, d'immobiliàries i de la Sareb, mentre s'han produït més de 400.000 execucions hipotecàries i 250.000 desnonaments a Espanya des de 2008.

L'estudi recull una enquesta feta a 11.561 afectats per les hipoteques, Segons les dades, la majoria de persones en situació d'emergència habitacional tenen dificultats per pagar la llum, la calefacció i altres subministraments bàsics per a la llar, un 70% han perdut la feina i un 83% no tenen un altre habitatge on anar a viure amb la seva família. L'estudi estima que cada llar que ha patit un desnonament o una execució hipotecària afecta tres persones, a més d'altres familiars que han estat avalistes.

L'informe, elaborat per la PAH i l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), recomana aturar els desnonaments per raons econòmiques i reconèixer efectivament la dació en pagament i una "segona oportunitat" per les persones sobreendeutades. Així mateix, demana a l'administració pública que obligui a la Sareb i la resta d'entitats financeres, començant per les nacionalitzades, que destinin els habitatges buits a lloguer social.

* Article publicat a Vilaweb.

Informe presentat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC sobre l'emergència habitacional a l'Estat espanyol:
http://www.slideshare.net/CGTCatalunya/la-crisis-de-las-ejecuciones-hipotecarias-y-los-desalojos-desde-una-perspectiva-de-ddhh