Declaració de la Trobada de Barcelona Contra l’Apartheid Jurídic i Social

Les organitzacions, col·lectius i persones reunides els dies 13 i 14 a Barcelona a la Trobada Contra l’Apartheid Jurídic i Social denunciem la situació d’exclusió i racisme institucional que pateixen les persones que han migrat únicament amb l’objectiu de buscar una forma de guanyar-se la vida. Els Governs condemnen la pobresa i després intenten invisibilitzar les perverses conseqüències de legislacions com la Llei d’Estrangeria, que hauríem de derogar.

Davant d’aquesta realitat, ens plantegem el repte de començar a posar en comú una plataforma de lluita a partir dels debats realitzats sobre Regularització i Papers, Sanitat, Treball i Formació i Drets Humans. La qüestió de l’habitatge, també fonamental, s’ha deixat per debats propers. Les principals conclusions i reivindicacions plantejades als tallers i recollides pel plenari de la Trobada han estat les següents:

Regularització i Papers

La legislació d’estrangeria no està adequada de cap manera a la situació actual de crisi econòmica, per lo qual plantegem:

- Eliminar o evitar el requisit del contracte de treball per a la regularització, renovació de papers o reagrupament familiar. Que sigui suficient amb una oferta de treball, formació ocupacional o altres.

- Que el reconeixement de les cirscumstàncies excepcionals i humanitàries eximeixin automàticament del requisit del contracte per a l’obtenció del permís de treball.

- Flexibilitzar tots els requisits en general, especialment per aquells immigrants que ja porten temps vivint en aquest país. Un cas és el de l’obtenció del certificat de penals del país d’origen, molt cars, de difícil gestió i que caduca als 6 mesos.

- Que l’immigrant no pagui per l’incompliment de l’empresari, en aquells casos en que l’empresari no està en regla i qui surt perjudicat és únicament l’immigrant.

- Generalitzar la pràctica del padró sense domicili a Barcelona, únic municipi a tot l’Estat on es preveu, i estendre aquesta possibilitat a la resta de poblacions.

- Acabar amb el col·lapse i retards en la gestió de la nacionalitat, flexibilitzant també els requisits en la línia esmentada als punts anteriors. Reducció del temps de permanència necessari per alguns col·lectius que arriben als 10 anys, establir un mecanisme de cita automàtica al assolir el temps requerit i simplificar l’entrevista per a l’obtenció de la nacionalitat.

Sanitat

Es constata la diferència de drets pel que fa a l’accés de la salut entre les persones que tenen papers i les que no tenen. Davant d’aquesta realitat es planteja:

- Recuperar la universalitat de l’atenció sanitària pública i gratuita, problemàtica comuna a persones immigrants i no immigrants.

- Crida a l’objecció del Reial Decret-Llei 16/2012 que estableix l’exclusió sanitària, exigint al Govern de Catalunya que no apliqui aquesta norma.

- Mentre no s’aconsegueixi la citada universalitat, eliminar el requisit de tres mesos de padró com a mínim i l’accés gradual.

- Facilitar l’accés a medicaments en igualtat de condicions.

- Que el Govern reconegui que a Catalunya existeix Apartheid sanitari, que existeix discriminació en l’atenció sanitària, com a primer pas per actuar en conseqüència.

- Reconeixement als metges que no apliquen la norma i a les xarxes solidàries que realitzen tasques d’acompanyament, vinculant la solidaritat a la visibilització d’aquestes realitats i la mobilització social.

- Crida a la unificació de lluites en defensa de la sanitat pública i per l’accés universal a la salut, i sensibilitzar a les persones autòctones i immigrades per defensar el seu Dret a la Salut i denunciar els possibles casos d’exclusió que es coneguin.

Formació i Treball

La manca de perspectives laborals és un dels principals neguits de les persones immigrants (i no immigrants) i representa l’element clau per facilitar la regularització. Respecte a aquesta problemàtica es planteja:

- La necessitat de formació en aquells sectors on s’ocupen les persones migrades, com és el cas de la ferralla, i la possibilitat d’especialització dins del sector. També posar en comú el seu perfil amb les necessitats de les empreses que s’hi dediquen.

- La identificació de les capacitats i formacions que ja tenen les persones migrades, per poder realitzar una millor orientació laboral a partir del seu perfil i trobar noves alternatives laborals.

- Explorar la possibilitat de negoci de les persones emprenedores i exigir l’agilització en la concessió de llicències.

- Negociar cessions de naus i terrenys públics o privats a través d’alguna organització amb entitat jurídica per agilitzar el procés.

- Comptar amb les possibilitats de microcrèdits o crèdits a zero interès per part del teixit d’economia solidària existent.

- Replicar i adaptar l’experiència ‘Régis Quartier’ (projectes comunitaris d’inserció laboral i cohesió social a 200 barris francesos) com a experiència pilot en el marc territorial del Poblenou.

Taller de Drets Humans

Es plantegen les següents reivindicacions:

- No hi pot haver un compliment efectiu dels Drets Humans mentre no es derogui la Llei d’Estrangeria. Tanmateix, l’existència de la citada legislació no pot servir d’excusa per a no fer actuacions favorables en els nivells local i autonòmic.

- Fem una crida a l’empoderament de la ciutadania, facilitant el coneixement i l’exercici dels seus drets i deures. Reivindiquem el dret al vot, a escollir i ser escollit per a llocs de representació públics, i a la plena participació política i social.

- Exigim que els cossos policials no apliquin criteris ètnics i de procedència en l’exercici de les seves funcions. En la mateixa línia, proposem la incorporació de la formació en Drets Humans i diversitat cultural en el marc de la Funció Pública.

- Demanem que través dels mitjans de comunicació i els discursos polítics no es promogui la xenofòbia, la discriminació i els prejudicis.

- Reclamem rotundament el tancament dels CIES com a centres discriminatoris i antihumanitaris i, mentre aquests existeixin, que es respectin els drets dels interns i el seu tracte digne.

- Reclamem també la despenalització d’activitats econòmiques informals de supervivència, com la recollida de ferralla o el ‘top manta’.

- Reivindiquem el Dret a la Migració i a la lliure circulació de les persones.

Finalment, les persones, col·lectius i organitzacions assistents a la Trobada vam fer una crida a la participació de la manifestació del 14 de desembre a Barcelona amb l’objectiu de visibilitzar la situació d’apartheid jurídic i social que pateixen les persones migrants en aquest país.

Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments

Més informació a:
http://assembleasolidaria.org/

La Trobada contra l’Apartheid Jurídic i Social llança una plataforma de lluita pels drets dels ‘sense papers’

HOMERA ROSETTI / @LA_DIRECTA | 18/12/2013

Cada 18 de desembre governs i ONG “celebren” el Dia Internacional del Migrant, organitzen actes protocol·laris i omplien les xarxes socials d’informació sobre drets humans i llibertats fonamentals. Mentrestant, les grans multinacionals segueixen empobrint països i promovent guerres o drames com el de Lampedusa, es reforcen les fronteres amb mètodes com els implantats recentment a Melilla i als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) s’ofereix un tracte vexatori, el mateix que fa unes setmanes li va costar la vida a Aramis Manukyan, Alik, al CIE de la Zona Franca, a Barcelona. Tanmateix hi ha una altra forma de discriminació, menys visible però quotidiana i igualment deshumanitzant.

La Llei d’Estrangeria estableix un apartheid jurídic que genera exclusió social i vulnerabilitat davant l’explotació laboral, la proliferació dels abusos de les màfies i el respecte dels drets més bàsics. Les situacions més greus les pateixen, sens dubte, les persones sense papers.

Amb l’objectiu de cercar alternatives a les situacions d’injustícia que pateixen les persones migrants, el 13 i el 14 de desembre, l’Assemblea Solidària Contra els Desallotjaments va organitzar una Trobada contra l’Apartheid Jurídic i Social al Col·lectiu Ronda, que va comptar amb la participació de prop de 200 persones entre migrants, advocats i activistes de diverses entitats. El resultat del debat va ser una crida a la mobilització a través d’una plataforma de lluita amb reivindicacions sobre regularització, sanitat, treball i Drets Humans, prenent com a fil conductor la derogació de la Llei d’Estrangeria.

La portaveu de l’Assemblea Solidària Montse Milà va inaugurar la Trobada assenyalant que “la lluita dels i les habitants de les naus del Poblenou ha posat sobre la taula la situació dels sense papers, en referència a les 400 persones desallotjades el mes de juliol del conjunt de naus del carrer Puigcerdà, conegudes com ‘Cal Àfrica’ per la majoria subsahariana. Younouss Drame, un dels portaveus del col·lectiu, va recordar que les tres administracions –Ajuntament, Generalitat i Govern espanyol—“encara no han complert les promeses” envers el col·lectiu, que continua esperant alternatives reals d’habitatge i treball, així com la regularització acordada per motius humanitaris amb la Delegació del Govern espanyol.

Papers sense contracte

Durant el debat sobre els papers es va apuntar que la legislació d’estrangeria no està adequada a l’actual situació de crisi econòmica, ja que amb un atur històric és pràcticament impossible obtenir el contracte de treball que exigeix la normativa per regularitzar-se, renovar els papers o aconseguir el, cada vegada més difícil, reagrupament familiar. En aquest sentit, a la Declaració final de la Trobada es va reclamar l’eliminació del requisit del contracte de treball i la necessitat de prendre mesures per acabar amb el “col·lapse” que hi ha en l’atorgament de nacionalitats, que va de la mà d’altres drets tan bàsics com la lliure circulació sense límits de temps o el fet de poder treballar a un altre país de la Unió Europea.

Pel que fa la qüestió del treball, es va plantejar la necessitat de formació en aquells sectors on s’ocupen les persones migrades, com és el cas de la ferralla, i negociar la cessió de naus i terrenys públics o privats per evitar desallotjaments massius com el de ‘Cal Àfrica’. Les persones i col·lectius assistents a la Trobada també van coincidir en la importància de recuperar la universalitat de l’atenció sanitària pública i gratuïta, tot fent una crida a l’objecció del Reial Decret-Llei 16/2012 que estableix l’exclusió sanitària dels sense papers i altres col·lectius, i exigint al Govern que no apliqui aquesta norma. Finalment, es va ressaltar que “no hi pot haver un compliment efectiu dels Drets Humans mentre no es derogui la Llei d’Estrangeria” i es va reclamar el tancament dels CIE, la despenalització d’activitats econòmiques informals de supervivència, com la recollida de ferralla o el ‘top manta’, i el Dret a la Migració i a la lliure circulació de les persones.

Al final de la Declaració, la Trobada va fer una crida a participar a la manifestació del dissabte 14 de desembre pels Drets dels i les Immigrants, on van participar més d’un miler de persones, la majoria sense papers de diverses poblacions catalanes, des de Blanes fins a Bell-Puig, Lleida. La població migrant comença a prendre de nou consciència que els camins institucionals es troben clausurats i que només a través de la lluita aconseguiran fer respectar els seus drets. El 2001 ho van fer i van guanyar.

* Notícia publicada al setmanari Directa

http://www.directa.cat/noticia/trobada-contra-l%E2%80%99apartheid-juridic-social-llanca-una-plataforma-lluita-dels-%E2%80%98sense-papers%E2%80%99

>>> Reportatge fotogràfic setmanari Directa Manifestació 14D a Barcelona contra l'"apartheid jurídic i social" de les persones migrants
http://www.directa.cat/galeria/mani-pels-drets-les-persones-migrants